Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
anàlisi tèrmica
Química
Mètode d’estudi de les mescles, especialment binàries i, en particular, dels aliatges, que té per objecte establir el diagrama d’equilibri, i que consisteix en la determinació de la velocitat de refredament de mescles líquides de composició coneguda.
El disposititu experimental ha d’assegurar un refredament regular i ha de permetre enregistrar la corba de variació de temperatura de la mescla en funció del temps Si és refredat un sòlid que no sofreix transformació polimòrfica, la corba obtinguda és contínua i tendeix asimptòticament vers la temperatura ordinària Qualsevol discontinuïtat amb disminució de pendent, correspon a una disminució de la variància del sistema, és a dir a un augment en el nombre de fases En el cas d’un aliatge binari líquid la primera discontinuïtat indica el començament de cristallització El pendent de…
màquina extrusora

Màquina extrusora El plàstic que alimenta la màquina és escalfat i impulsat per un cargol sense fi cap a bec de sortida
© Fototeca.cat
Química
Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.
La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa escalfada exteriorment i que empeny el material cap al bec o filera de sortida La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol pressió i agitació Immediatament abans del bec hom colloca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut Hom efectua la càrrega de la màquina per una boca collocada…
cendra
Química
Residu pulverulent d’una combustió, format per les substàncies minerals no volàtils presents en el combustible.
Conté principalment carbonats alcalins, carbonats i sulfats de calci i de magnesi, sílice, òxids de ferro i de manganès i silicat d’alumini La cendra vegetal i la del lignit són un adob excellent per a terres argiloses La cendra ha estat considerada com a instrument de purificació per moltes religions, sobretot primitives Índia, Mèxic, Armènia, Irlanda A Israel la cendra dels holocausts servia d’ingredient per a l’aigua lustral També era símbol d’aflicció, de dol i de penitència En la litúrgia catòlica, la cendra ha conservat ambdues significacions la purificadora, car és ingredient de l’…
radionúclid
Química
Núclid radioactiu.
Els radionúclids poden descompondre's per emissió de diverses partícules n, α, β, γ o per captura d’electrons orbitals Cada radionúclid és caracteritzat per la seva vida mitjana o període temps necessari per a la desintegració de la meitat d’una mostra qualsevol Històricament, el coneixement dels radionúclids arrenca amb el descobriment de la radioactivitat per AHBecquerel l’any 1896, i es desenvolupà notablement al començament del s XX amb els treballs de PCurie, MCurie i FSoddy de tal manera que l’any 1914 ja n'eren coneguts quaranta Posteriorment, el descobriment de la…
microanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes i les tècniques de l’anàlisi química adequats per a mostres de substància de l’ordre del mil·ligram.
Els mètodes aptes per a mostres menors constitueixen l' ultramicroanàlisi , i els aptes per a mostres de l’ordre del decigram o del centigram, la semimicroanàlisi La microanàlisi © fou desenvolupada principalment per Friedrich Emich i Fritz Pregl, ja al començament del s XX, però no es generalitzà fins a la comercialització de les microbalances, o balances microanalítiques, sensibles al microgram Atès que les quantitats de substància emprades són encara molt llunyanes de les dimensions moleculars, el comportament químic és el mateix que quan hom treballa amb quantitats grans,…
estirè
Química
Hidrocarbur aromàtic líquid, d’aspecte oliós, color groguenc, olor penetrant, inflamable i lleugerament tòxic.
És un dels productes bàsics de la indústria petroquímica, emprat en la preparació de diversos materials plàstics Hom l’obté a partir de l’etilbenzè, principalment per deshidrogenació el 97% de la producció mundial, però també per oxidació i deshidratació del fenilmetilcarbinol resultant La reacció de deshidrogenació té lloc fent passar l’etilbenzè a 600-650°C sobre un catalitzador d’òxids de ferro o zinc La reacció és endotèrmica, i hom efectua generalment l’aportació de calor per injecció de vapor d’aigua sobreescalfat a l’entrada del reactor Hom separa l’estirè format un 40% dels altres…
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del…
síntesi orgànica
Química
Part de la química orgànica que tracta de la preparació de molècules complexes a partir de substrats més simples.
Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…