Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
antiescumejant
Alimentació
Química
Producte que evita o redueix la formació d’escuma, o la destrueix un cop formada.
Els antiescumejants actuen modificant la tensió superficial, i llur eficàcia individual depèn del medi i en particular del pH Entre els utilitzats industrialment hom pot esmentar el 2-octanol, els olis sulfonats, el fosfat de tributil i, sobretot, les silicones Les silicones permeten de resoldre gairebé tots els problemes d’escuma i són actives a concentracions molt febles, àdhuc a 0,1 parts per milió Els antiescumejants són emprats en nombroses i molt diverses indústries, tant en medis aquosos com en no aquosos En particular, hom els utilitza en molts processos d’elaboració d’aliments, com…
tipus primari
Química
Denominació d’algunes substàncies de les quals hom pot preparar dissolucions de concentració exactament coneguda.
Són emprades en anàlisi volumètrica volumetria per a valorar dissolucions d’altres reactius dels quals hom no pot preparar, per simple pesada i dissolució, solucions de concentració exactament coneguda Aquestes substàncies poden també ésser emprades per a valoracions directes Un tipus primari ha de complir les següents condicions ha d’ésser fàcilment assequible i purificable, tèrmicament estable a 100°C, i no ha d’absorbir humitat, ni reaccionar amb el diòxid de carboni ni l’oxigen Ha de presentar reaccions simples, ràpides i estequiomètriques i posseir un mètode adequat per a la…
protecció
Química
En una síntesi orgànica, operació consistent en la transformació d’un grup funcional en un altre que, en les condicions a què s’hagi de sotmetre la molècula al llarg de la seqüència sintètica, sigui estable, i que, quan hom ho cregui convenient, pugui revertir, mitjançant una desprotecció, en el grup funcional original.
Usualment, hom porta a terme una protecció mitjançant la introducció d’un grup protector, el qual ha de complir les condicions següents ésser fàcil d’inserir mitjançant una reacció de mecanisme conegut i que les condicions d’aquesta no alterin els altres grups funcionals presents, ésser estable en les condicions a què s’hagi de sotmetre el substrat al llarg de la seqüència sintètica i ésser fàcilment eliminable, sense alteració de la resta de la molècula Hi ha una gran varietat de grups protectors per als diferents tipus de grups funcionals, els quals en alguns casos acompleixen…
beril·li
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup IIA de la taula periòdica (segon període), de valència 2.
És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…
Química 2011
Química
L’any 2011 serà recordat per la majoria de químics com el de la celebració de l’Any Internacional de la Química, promogut per les Nacions Unides amb la intenció de mostrar a la societat la importància de la química per al desenvolupament de la humanitat A banda dels esdeveniments organitzats aquest any per diferents institucions, universitats i centres de recerca per donar a conèixer les principals línies de treball que s’estan desenvolupant actualment en química, cal destacar els avenços realitzats en dos camps molt diferents la paleobioquímica i la síntesi de materials híbrids En el primer…
enllaç

Superposició d’un enllaç δ i dos enllaços π amb plans nodals perpendiculars, en una molècula d’etí o acetilè (CH ≡CH)
© Fototeca.cat
Química
Interacció entre dos o més àtoms el resultat de la qual és la formació d’un compost, és a dir, d’un agregat que és estable dins un cert interval de temperatures i pressions.
La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…