Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
convenció de Fischer

Convenció de Fischer
©
Química
Conveni mitjançant el qual hom representa l’àtom de carboni de manera que les seves valències vagin dirigides cap al darrere (línia de punts), mentre que les valències dels altres substituents van cap al davant (línia gruixuda).
Cal que la funció més oxidada resti a la part superior de la fórmula projectada Atesa l’estructura tetraèdrica de l’àtom de carboni, hi pot haver distintes configuracions d’un mateix compost estereoisomeria d’aquí ve que la convenció de Fischer estableixi un criteri per tal de representar diverses configuracions en un pla Aquestes fórmules de projecció de Fischer no representen fórmules planes, sinó que són la projecció plana d’una fórmula tridimensional Només són vàlides en el pla en què han estat projectades, és a dir, hom no les pot aixecar d’aquest pla Un intercanvi de dos…
levogir | levogira
Física
Química
Dit de la substància que desvia el pla de vibració de la llum polaritzada cap a l’esquerra.
Per convenció hom ho representa en la forma -
Emil Fischer
Química
Químic alemany.
Fou ajudant de Baeyer a Munic 1875 i professor de química a Erlangen 1882, a Würzburg 1885 i a Berlín 1891 en aquest període ideà la convenció que té el seu nom El 1875 descobrí la fenilhidrazina Estudià sistemàticament els sucres, algunes substàncies colorants artificials derivats del trifenilmetà i els aminoàcids, dels quals obtingué els polipèptids per condensació El 1902 fou distingit amb el premi Nobel de química Les seves obres més importants són Untersuchungen über Aminosäuren, Polypeptide und Proteïne 1906, Untersuchungen in der Puringruppe 1907 i Untersuchungen über…
carbur
Química
Compost binari de carboni en el qual aquest element és unit a un altre d’electronegativitat semblant o menor.
No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i…
activitat
Química
Relació entre la fugacitat
( f
) d’una substància en un determinat estat i la seva fugacitat ( f°
) en un estat de referència arbitrari: a = f/f°
.
L’activitat a és una quantitat adimensional de valors arbitraris per tal com depèn d’una tria arbitrària, igual a la unitat en l’estat de referència De la definició de fugacitat hom dedueix que G—G° = nRT lna G i G° essent els valors de l’energia lliure de Gibbs en l’estat considerat i en el de referència, respectivament Per a servir-se de les activitats, cal escollir i precisar bé, en cada cas, l’estat de referència Per als gasos, la convenció més còmoda és prendre com a tal, a cada temperatura, l’estat en què f ° = 1 d’on a = f De la definició de fugacitat hom dedueix aleshores que, per…
fórmula

Alguns dels signes utilitzats en les fórmules químiques
©
Química
Expressió gràfica de la constitució i estructura d’una espècie química.
Les fórmules, bàsicament, els símbols dels elements, xifres en subíndex per a indicar quantes vegades cal considerar-los repetits i ratlles que indiquen els enllaços Subsidiàriament, hom empra uns altres nombrosos signes, que hi afegeixen informació o n'escurcen l’escriptura La convenció fonamental de la notació química és que cada símbol representa un àtom i, per tant, totes les fórmules donen la composició qualitativa i quantitativa de les substàncies, car contenen els símbols dels elements presents o abreviacions que representen conjunts d’aquests símbols, que repeteixen, si…
àcid

Constants d’acidesa en solució aquosa
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a…