Resultats de la cerca
Es mostren 47 resultats
coordinació
Química
Formació d’un enllaç químic entre un element ió o compost de natura electròfila (acceptor de parells d’electrons, a causa, per exemple, de contenir orbitals de valència vacants) i un ió o molècula nucleòfil (donador de parells electrònics).
L’enllaç és anomenat coordinat i a voltes semipolar en la teoria electrònica de la valència de Gilbert Newton Lewis i Nevil Vincent Sidgwick , segons la qual aquest enllaç difereix del covalent normal només en el fet que els dos electrons que el constitueixen procedeixen d’un sol dels dos àtoms que s’enllacen, la qual cosa permet d’explicar l’estructura electrònica d’alguns grups no saturats per exemple, -NO 2 de molècules orgàniques i inorgàniques, la dels complexos complex i la dels adductes formats per molècules neutres, l’una acceptora i l’altra donadora per exemple F 3 BNH 3 Segons la…
nombre de coordinació
Química
En un compost de coordinació, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són directament enllaçats amb l’àtom central del compost.
En un cristall, nombre d’àtoms o de grups d’àtoms que són els veïns més pròxims a un determinat àtom o ió Hom obté informació directa sobre els nombres de coordinació, i alhora sobre les diverses distribucions geomètriques dels grups coordinats entorn de l’àtom central, per mitjà de la difracció de raigs X i, d’una manera indirecta, per mitjà de l’estudi dels moments dipolars, propietats magnètiques i espectres electrònics del compost
reacció de complexació
Química
Tipus de reacció en la qual el producte és un complex de coordinació.
En les reaccions de complexació es produeix la formació d’enllaços entre ions metàllics àtoms centrals i altres espècies lligands que poden ésser tant iòniques com neutres L’enllaç es forma per transferència d’electrons des d’una espècie nucleòfila, el lligand, fins a una espècie que els accepta, el metall L’ió metàllic pot combinar-se amb més d’un lligand sempre que tingui orbitals lliures susceptibles d’ésser ocupats el nombre de lligands amb els quals s’enllaça és el nombre coordinació Els lligands actuen en la pràctica com a bases de Lewis, mentre que els àtoms centrals ho…
heteròlisi
Química
Procés que té lloc en una reacció heterolítica.
És el procés invers al de coordinació
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels…
solvòlisi
Química
Reacció d’un compost amb el solvent en el qual es troba dissolt.
En química orgànica, els processos solvolítics més comuns són els que ocorren en aigua, alcohols, amines i àcids, mentre que en química inorgànica, especialment pel que fa als composts de coordinació, fins i tot els solvents apròtics capaços d’actuar com a lligands èters, derivats halogenats, nitrils, etc poden efectuar solvòlisis
Jannik Bjerrum
Química
Químic danès.
Fill de Niels Bjerrum , i professor de la Universitat de Copenhaguen La seva tesi doctoral, publicada el 1941, introduí mètodes originals en la investigació dels equilibris químics existents en les dissolucions, que obriren horitzons nous a la química de la coordinació, camp en què fou un dels especialistes més destacats
radi iònic
Química
En una estructura iònica, radi de l’esfera, al centre de la qual és situat l’ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
L’estimació de radis iònics és feta a partir de cristalls constituïts per ions isoelectrònics, coneixent la distància interiònica i aplicant una correcció a causa de la càrrega nuclear efectiva dels ions Els radis iònics presenten poca reproductibilitat en diferents composts, puix que depenen de l' índex de coordinació i de la grandària relativa dels ions, anomenada factor d’empaquetat
polial·lòmer
Química
Cadascun dels polímers que varien en llur composició química sense experimentar canvis en la forma cristallina (al·lomeria, polímer).
Són copolímers en blocs obtinguts per polimerització de mescles de monòmers en presència de catalitzadors aniònics de coordinació del tipus Ziegler-Natta Presenten una estructura que pot ésser representada per XXXX n YYYY m Els poliallòmers més estudiats són els de propè amb una petita proporció 5-15% d’etilè, els quals presenten una resistència a l’impacte i una facilitat d’emmotllament molt superiors a les dels homopolímers del propè polipropilè, conservant alhora la duresa, la rigidesa i la temperatura d’estovament d’aquests
valència
Química
Poder o capacitat de combinació d’un element mesurat pel nombre d’àtoms d’hidrogen, d’un metall alcalí o de fluor, amb què es combina un àtom de l’esmentat element o pel qual pot ésser substituït en un compost.
Segons llur valència, els àtoms i els radicals es divideixen en univalents, bivalents, trivalents, quadrivalents , etc Tanmateix, el concepte de valència és poc clar i tendeix a ésser reemplaçat per d’altres, com ara el nombre d’oxidació, la covalència i el nombre de coordinació, més precisos i que fan referència a la natura de la unió química No obstant això, hom continua emprant el terme valència com a expressió general del poder de combinació dels elements o com a sinònim de qualsevol dels termes més precisos esmentats