Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
plumbat
Química
Nom genèric de les sals que contenen els anions plumbat.
Són coneguts únicament els corresponents als metalls alcalins Els plumbats II i IV tenen, respectivament, les fórmules generals M 1 I PbO 2 i M 2 I PbO 3 , i els darrers cristallitzen amb tres molècules d’aigua
al·lofanat
Química
Cadascuna de les sals o èsters de l’àcid al·lofànic.
En general, els èsters cristallitzen bé i són recomanats per a la identificació dels alcohols terciaris Són obtinguts, per exemple, tractant l’alcohol amb clorur d’allofanoil Amb l’amoníac donen biuret Els allofanats metàllics són obtinguts hidrolitzant els èsters Si a partir d’un allofanat hom intenta d’alliberar l’àcid, hom obté urea i CO 2
sulfat de magnesi
Química
Cristalls o pólvores eflorescents, d’un tast amargant i refrescant, obtinguts per tractament del carbonat de magnesi amb àcid sulfúric.
N'hi ha a l’aigua de mar i en moltes aigües minerals purgants En la forma heptahidratada constitueix l' epsomita Amb els sulfats alcalins i el sulfat amònic forma sulfats dobles que cristallitzen amb sis molècules d’aigua M I 2 MgSO 4 2 6H 2 O És emprat en la fabricació d’aïllants tèrmics i, en medicina, com a colagog i catàrtic
resolució
Química
Cadascun dels processos mitjançant els quals hom separa els enantiòmers constituents d’una mescla racèmica.
Els mètodes més emprats per a efectuar-la poden classificarse en separació mecànica de cristalls , introduïda per LPasteur l’any 1848, la qual únicament és possible quan les dues formes cristallitzen separadament en cristalls enantiomòrfics, i el seu ús és molt limitat cristallització preferent d’un dels dos enantiòmers, basada en les diferents velocitats de cristallització quan hom inocula amb cristalls d’una de les dues formes una solució sobresaturada del racèmic, d’ús també limitat, i que condueix sovint a enantiòmers de puresa òptica inferior al 100% separació bioquímica , introduïda per…
molibdè
Economia
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIA de la taula periòdica, entre el niobi i el tecneci.
Propietats físiques del molibdè Pot presentar les valències +2, +3, +4 i +6, però aquesta darrera és la més estable És de color blanc grisenc Fou descobert el 1778 per Scheele, i fou aïllat el 1872 per Hjelm El molibdè natural és constituït per una mescla isotòpica de set núclids Es troba a la natura en forma de molibdenita MoS 2 , wulfenita PbMoO 4 i powellita CaMoO 4 En la indústria, el molibdè és obtingut per reducció del seu òxid MoO 3 , en corrent d’hidrogen, a la temperatura de 1 050°C, segons l’equació MoO 3 + 3H 2 →Mo + 3H 2 O El molibdè polvoritzat és estable en l’aire i en l’…
metall
Química
Nom donat a un nombre d’elements, aproximadament uns 70, situats a les primeres columnes de la classificació periòdica o en els períodes de transició, amb alts punts de fusió i d’ebullició, llevat de l’argent viu, que és líquid.
Tots aquests elements tenen en comú unes característiques determinades, que hom anomena característiques metàlliques, les quals representen un conjunt de propietats, com la malleabilitat, la brillantor, la conductivitat elèctrica i calòrica, etc, que es manifesten amb major o menor grau tant en les substàncies pures metalls purs com en les unions de diverses substàncies, és a dir els aliatges La densitat dels metalls és molt variable, entre 0,534 per al liti i 22,48 per a l’osmi, i el punt de fusió oscilla entre - 38,9°C per al mercuri i 3 410°C per al tungstè Propietats diferencials entre…
llei de Mitscherlich
Química
Llei que estableix que les substàncies que cristal·litzen en formes isomòrfiques (és a dir, que tenen formes cristal·lines idèntiques i poden produir cristalls mixts) tenen una composició química semblant.