Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
bohri
Química
Element químic de nombre atòmic 107 i nombre màssic 264.
Fou descobert el 1981 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya S’aconseguiren uns quants àtoms de Bh en reacció nuclear usant isòtops de plom 209 i de crom 54, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa Els seus descobridors proposaren el nom de nielsbori i símbol Ns en honor de Niels Bohr, teòric de l’estructura atòmica L’agost del 1997 la IUPAC establí bohri com a nom definitiu
hassi
Química
Element químic de nombre atòmic 108 i nombre màssic 265.
Fou descobert l’any 1984 al laboratori de la Societat per a la Investigació en Ions Pesants GSI de Darmstadt, Alemanya Els primers àtoms d’hassi s’aconseguiren en una reacció nuclear usant isòtops de plom 208 i ferro 58, però es descompongué en poc temps en isòtops d’elements més lleugers per emissió de partícules alfa El nom provisional de l’element fou el d’unnilocti i el definitiu fou aprovat per la IUPAC l’agost del 1997 i té el seu origen en el mot llatí hassias
seaborgi
Química
Element químic de nombre atòmic 106 i nombre màssic 266.
Fou descobert el 1974 al Lawrence Berkeley Laboratory i al Livermore National Laboratory Es tracta d’un element creat artificialment en un accelerador de partícules Els isòtops del seaborgi tenen una vida mitjana de menys d’un segon Els experiments russos usaren isòtops de plom i de crom 54, mentre que els americans obtingueren resultats amb ions d’oxigen 18 i californi 249 El seu nom definitiu, aprovat per la IUPAC a l’agost del 1977, es deu al químic nuclear Glenn T Seaborgi, premi Nobel el 1951
roentgeni
Química
Element químic de nombre atòmic 111.
Inicialment rebé el nom d’ unununi Uuu, i des del 2004 el nom definitiu de roentgeni , en honor del científic alemany WC Röntgen És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt Alemanya L’element s’aconsegueix per bombardeig d’àtoms de 209 Bi amb àtoms de 64 Ni, un procés dificultós que ha permès d’obtenir-ne només quantitats minúscules Per la seva situació a la taula periòdica, hom creu que deu ésser un sòlid metàllic a temperatura ambient amb les propietats típiques dels…
darmstadti
Química
Element químic de nombre atòmic 110.
Inicialment rebé el nom d’ ununnili Unn, i des del 2002 el nom definitiu de darmstadti És un element artificial que no es troba a la natura S’obtingué per primera vegada el 9 de novembre de 1994 a l’Institut d’Investigació d’Ions Pesants GSI de Darmstadt, ciutat de la qual prové el nom, per un grup internacional d’investigadors mitjançant un accelerador lineal d’ions pesants UNILAC del GSI La síntesi s’aconseguí per bombardeig d’àtoms de 208 Pb amb àtoms de 62 Ni Se n’obtingueren quantitats ínfimes, per la qual cosa no és possible estudiar-ne les propietats físiques i químiques…
emprimació
Química
Recobriment pictòric d’un alt contingut de càrregues i pigments amb què hom aplica la primera capa sobre una superfície per tal d’assegurar una bona adherència del recobriment definitiu.
pH
Química
Concepte introduït el 1909 per S.P.L.Sorensen per donar una mesura quantitativa de l’acidesa o basicitat d’una dissolució.
Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència…
oxigen

Cicle de l’oxigen
Química
Element no metàl·lic pertanyent al grup VI de la taula periòdica, de nombre atòmic 8, el més abundant de l’escorça terrestre.
Fou descobert, independentment, per J Priestley 1774 i KW Scheele 1773 El 1775 Antoine Laurent Lavoisier li donà el nom definitiu i basà en ell la seva teoria de la combustió i l’oxidació L’oxigen es troba a la natura en estat lliure, com a O 2 i, en molt més petita proporció, com a O i O 3 ozó constitueix el 23% de la massa de l’atmosfera, i combinat en un gran nombre de composts, els més importants dels quals són l’aigua, la sorra SiO 2 i els silicats, constitueix el 46,5% de la massa de l’escorça terrestre Existeix en forma de tres isòtops naturals estables 16 O 99,759%,…
química inorgànica
Química
Part de la química que estudia els elements químics i els composts inorgànics
.
La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i de llurs composts De les…
energia

Flux mundial d’energia en milions de barrils de petroli per dia
© Fototeca.cat
Física
Química
Tecnologia energètica
Energia
Capacitat d’un sistema físic per a produir un treball.
Aquesta definició, bé que és la més estesa, pot induir a error a causa de la vaguetat del terme “capacitat”, i, per tant, és millor de definir l’energia com allò que, en produir-se un treball, disminueix en una quantitat igual al treball produït L’energia, doncs, és mesurada en les mateixes unitats que el treball La noció d’energia, latent ja en la mecànica clàssica, apareix definida com a conseqüència de les investigacions de JP Joule i NLS Carnot sobre la interconversió calor, treball mecànic i gràcies a la teoria de HLF Helmholtz que relaciona el treball fet per un sistema isotèrmic amb l’…