Resultats de la cerca
Es mostren 44 resultats
Manuel Ballester i Boix

Manuel Ballester i Boix
© Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Química
Químic.
Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de treball que…
Alan J. Heeger
Química
Químic nord-americà.
Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AG MacDiarmid i H Sedeki, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 Arran d’aquesta descoberta, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors ajudarà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne la mida
Alan G. MacDiarmid
Química
Químic neozelandès, naturalitzat nord-americà.
Doctorat per les universitats de Wisconsin 1953 i Cambridge 1955, des del 1964 fou professor a la Universitat de Pennsilvània Rebé el premi Nobel de química l’any 2000, juntament amb AJHeeger i Hideki Sirakawa, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors Aquest descobriment fou anunciat pels tres premiats, després d’alguns mesos treballant en equip, l’any 1977 De llavors ençà, els plàstics conductors es començaren a emprar en diverses aplicacions com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament…
radionúclid
Química
Núclid radioactiu.
Els radionúclids poden descompondre's per emissió de diverses partícules n, α, β, γ o per captura d’electrons orbitals Cada radionúclid és caracteritzat per la seva vida mitjana o període temps necessari per a la desintegració de la meitat d’una mostra qualsevol Històricament, el coneixement dels radionúclids arrenca amb el descobriment de la radioactivitat per AHBecquerel l’any 1896, i es desenvolupà notablement al començament del s XX amb els treballs de PCurie, MCurie i FSoddy de tal manera que l’any 1914 ja n'eren coneguts quaranta Posteriorment, el descobriment…
Stanley Whittingham
Química
Químic anglès de nacionalitat britànica i nord-americana.
Estudià química a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1967 i es doctorà el 1968 Després d’un postdoctorat a la Universitat de Stanford Califòrnia, els anys 1972-84 treballà per a Exxon Research & Engineering Company, on fou director de l’equip de física química 1975-79, del laboratori de l’estat sòlid i catàlisi 1979-80 i de la divisió d’enginyeria química 1980-84 S’incorporà després a la divisió de física de la companyia de prospeccions petrolieres Schlumberger fins el 1988, que passà a dirigir l’Institut per a la Recerca de Materials de la Universitat de Birmingham Nova York La…
John Ernest Walker
Química
Químic anglès.
El 1997 rebé el premi Nobel de química, junt amb Paul D Boyer, pel descobriment del mecanisme enzimàtic associat a la síntesi del trifosfat d’adenosina ATP
Kary B. Mullis
Química
Químic nord-americà.
Estudià a l’Institut de Tecnologia de Geòrgia i a la Universitat de Califòrnia a Berkeley, on es doctorà el 1972 Després de dur a terme recerca en diverses universitats, l’any 1979 s’incorporà a Cetus Corp, una empresa de biotecnologia on el 1983 desenvolupà la seva aportació principal, la reacció en cadena de la polimerasa PCR, descobriment que revolucionà la biologia molecular, la biomedicina i la biotecnologia, ja que permet fer un gran nombre de còpies de segments d’ADN de manera ràpida i notablement acurada Aquesta tècnica ha tingut aplicacions tan diverses com el…
Henri Moissan
Química
Químic francès.
Obtingué el premi Nobel de química l’any 1906 pel fet d’haver aconseguit aïllar per primera vegada el fluor i pel seu descobriment d’un forn elèctric conegut com a forn de Moissan , que permet de fondre òxids metàllics i que féu progressar extraordinàriament la indústria siderúrgica
Robert F. Curl
Química
Químic nord-americà.
Doctorat el 1957 a la Universitat de Berkeley, el 1958 ingressà a la Universitat de Rice Houston, on fou professor des del 1967 El 1985, juntament amb H Kroto i R Smalley , descobrí una agrupació estable de 60 àtoms de carboni, que el portaren a una sèrie d’investigacions que culminaren amb el descobriment dels fullerens, pel qual rebé el premi Nobel de química el 1996
Richard E. Smalley
Química
Químic nord-americà.
El 1973 es doctorà en química a la Universitat de Princeton Fou membre de la National Academy of Sciences i des del 1990 professor de física i química a la Universitat de Rice Smalley construí un aparell que permetia crear microagregats moleculars i amb ell fou possible el descobriment dels fullerens, pel qual li fou atorgat el premi Nobel de química l’any 1996 juntament amb Robert FCurl i Harold WKroto