Resultats de la cerca

La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununpenti , amb el símbol Uup Fou descobert el 2003 per científics russos de l’Institut de Recerca Nuclear de Dubna Rússia i científics nord-americans del Lawrence Livermore National Laboratory L’any 2013 un equip de la Universitat de Lund Suècia confirmà la troballa d’aquest element És un element sintètic que no es pot trobar en la natura la seva vida és tan curta que qualsevol quantitat produïda naturalment s’hauria desintegrat fa molt de temps S’obtingué per primera vegada bombardejant àtoms de 243 Am amb àtoms de 48 Ca Se n’…

Element molt inestable, des del 2005 només s’han detectat 3 àtoms del seu isòtop durant els experiments duts a terme per a sintetitzar-lo La IUPAC el va anomenar inicialment, i de manera provisional,  ununocti , amb el símbol Uuo El nom actual prové del cognom del físic nuclear rus Iuri Oganessian

Es llicencià en química a la Universitat de València el 1973 i es doctorà a la Universidad Complutense de Madrid Ha treballat en el departament d’enginyeria química de la Queen’s University, a Kingston Canadà i en el Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC Des del 1990 dirigeix l’Institut de Tecnologia Química de València Universitat Politècnica de València — CSIC Les seves investigacions se centren en els catalitzadors i processos catalítics Ha publicat més de 600 articles d’investigació en revistes nacionals i internacionals, i la seva recerca ha donat lloc a més de 100 patents…

Estudià a la Universitat de Leeds i fou deixeble de RNorrish a Cambridge, amb el qual collaborà en les investigacions encaminades a l’obtenció de reaccions químiques ultraràpides, basades en l’aplicacióde feixos lluminosos ultracurts sobre mostres reaccionants, de manera que es pogguessin determinar els estats intermedis de les reaccions i els seus mecanismes Aquests treballs foren recompensats amb el premi Nobel de química l’any 1967, que compartiren amb l’alemany MEigen S'especialitzà posteriorment en l’estudi de la fotosíntesi Fou president de la Royal Society of London for Improving…

Estudià medicina a Torí 1768 i, posteriorment, es traslladà a París, on dugué a terme una sèrie d’estudis sobre els àcids tàrtric i cianhídric, l’amoníac i d’altres composts, i introduí l’ús del clor com a descolorant Els seus treballs sobre la teoria de les afinitats químiques foren recollits en el llibre Statique Chimique S'oposà aferrissadament a Proust quan aquest començà a exposar les nocions que donaren naixença a la llei de les proporcions definides , i defensà la possibilitat d’existència de composts de composició variable berthòllid Fou el primer a introduir el…

Doctorat en química orgànica 1889, fou professor a la Universitat de Zuric 1895-1915 Estudià els complexos inorgànics del crom, el cobalt, el platí i el ferro, i també les valències, l’estereoquímica, etc Reconegut com a autor de la teoria de la coordinació , rebé el premi Nobel de química el 1913 per proposar la configuració en octàedre dels complexos de transició metàllica És autor de Beiträge zur Theorie der Affinität und Valeur ‘Contribucions a la teoria de l’afinitat i el valor’, 1893, Lehrbuch der Stereochemie ‘Manual d’estereoquímica’, 1904 i Über die Konstitution und Konfiguration von…

Doctor en química per la Universitat de Califòrnia, a Berkeley, és professor a la Universitat de Colorado Demostrà que l’ARN té activitat catalítica L’any 1989 rebé el premi Nobel de química juntament amb S Altman , que havia arribat independentment als mateixos resultats

Estudià a Praga i a Londres, amb WRamsay En estudiar els dipòsits catòdics en l’electròlisi descobrí la polarografia , per la qual cosa li fou concedit el premi Nobel de química del 1959

Li fou atorgat el premi Nobel de química del 1976 pels seus treballs sobre els borans, sobre els quals proposà una teoria que n'explica l’estructura dels enllaços

Fou un dels creadors del mètode de datació de restes arqueològiques mitjançant el carboni radioactiu C 1 4 carboni 14 Rebé el premi Nobel de química l’any 1960