Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
poli(clorur de vinil)
Objectes de PVC
© Fototeca.cat
Química
Resina sintètica obtinguda per polimerització del clorur de vinil, designada generalment per mitjà de la sigla PVC.
La seva preparació industrial fou introduïda l’any 1930, i actualment ha esdevingut una de les resines sintètiques més emprades per les seves característiques de baix cost i facilitat de fabricació, resistència a la humitat, a la intempèrie i als agents químics, incombustibilitat i versatilitat de propietats mitjançant copolimerització Hom l’obté industrialment per polimerització en suspensió del monòmer, emprant un peròxid orgànic com a iniciador D’aquesta manera resulta un polímer granular Pot ésser també obtingut per polimerització en emulsió, d’on resulta un polímer pulverulent, apte per…
prostaglandina
Biologia
Farmàcia
Química
Cadascun dels membres d’una família d’àcids grassos quirals, òpticament actius, no saturats, de vint àtoms de carboni, que contenen com a esquelet comú l’àcid prostano.
Aquest àcid és constituït per un anell de cinc membres al qual es troben enllaçades, en àtoms veïns, dues cadenes de set i vuit àtoms de carboni, i el grup carboxílic és en el carboni terminal de la primera La diferent funcionalització de l’esquelet bàsic condueix a les diverses sèries de prostaglandines conegudes, cadascuna de les quals és designada per una lletra que indica la sèrie i un subíndex numèric que denota el nombre d’insaturacions contingudes a les cadenes laterals Les prostaglandines foren descobertes per USvon Euler el 1934 i llur estructura fou determinada per…
complex
Química
Compost químic que conté un àtom o un ió central, generalment d’un metall de transició, acceptador d’electrons, voltat d’un grup d’ions o de molècules (anomenats genèricament lligands
), donadors d’electrons, el qual grup tendeix a conservar la seva identitat fins i tot en solució, bé que és susceptible de dissociació parcial.
La càrrega elèctrica del complex és la suma algèbrica de les càrregues de l’ió central i dels lligands, i hi ha complexos neutres, catiònics o aniònics La teoria de la coordinació d’Alfred Werner 1893 donà la primera interpretació de la natura d’aquests composts i postulà per als elements metàllics una valència primària avui designada com a “estat d’oxidació” i unes valències secundàries avui, “índex de coordinació”, dirigides cap a posicions definides en l’espai, les quals valències, segons Sidgwick, són capaces de compartir parelles d’electrons aportats pels lligands i formar,…
seco-
Química
Prefix emprat en la nomenclatura de sistemes policíclics, especialment en el camp dels esteroides, per a indicar que un dels enllaços —les fites del qual s’han d’especificar— de l’estructura designada pel nom trivial el qual precedeix ha estat trencat, i que les posicions terminals així originades han addicionat cadascuna un àtom d’hidrogen.