Resultats de la cerca

Té lloc mitjançant l’establiment d’un enllaç covalent amb un àtom de carboni, desplaçant d’aquest un altre àtom o grup La racionalització de les reaccions de substitució fou iniciada en el decenni 1940-50 amb els treballs de CK Ingold, el qual les classificà en reaccions de substitució nucleofílica i reaccions de substitució electrofílica, atès el caràcter electrònic del reactiu Les reaccions de substitució nucleofílica ocorren finalment sobre àtoms de carboni saturats n’és un exemple característic la transformació d’un halogenur d’alquil en un alcohol, d’acord amb l’esquema HO - +R-Hal →R-…

La mobilitat dels doblets π i n comporta l’aparició de formes límit i de ressonància Aquest desplaçament adquireix importància quan a l’estructura hi ha un grup capaç d’acceptar els electrons conjugats amb un altre capaç de cedir-los A diferència dels efectes inductius inductiu, que es transmeten a través dels enllaços σ, els efectes mesomèrics es transmeten sense disminució de llur intensitat a través de sistemes insaturats conjugats

Aquest concepte fou introduït per TMLowry el 1923 i constituí el primer intent de sistematitzar els fenòmens de tautomerisme Tot i que en un principi s’aplicà als casos en els quals l’espècie migradora era un protó, actualment el concepte ha estat estès a qualsevol tipus de desplaçament d’un àtom d’hidrogen, ja sia per mecanismes iònics, radicalaris o concertats, que condueixin a un equilibri tautomèric Un exemple característic de prototropisme és el tautomerisme cetoenòlic, en el qual simultàniament ocorre una desmotropia

Aquest principi, anomenat també llei del desplaçament de l’equilibri , fou enunciat independentment per Le Chatelier i F Braun, i és d’una gran importància en el camp de la fisicoquímica i en l’estudi dels desequilibris de fases i de les reaccions químiques

La llei fonamental de la crioscòpia indica que el desplaçament de la temperatura de congelació d’una dissolució T respecte a la del dissolvent pur T dis és Δ T = T-T dis = KC S -C L / M , essent C S la concentració de la dissolució en fase sòlida, C L la concentració en fase líquida, i K la constant crioscòpica del dissolvent

Estudià a les universitats de Leipzig, Heidelberg, Zuric i Manchester Fou professor de química a la Technische Hochschule de Karlsruhe 1911 i a la de Munic 1917 El 1936 s’establí als EUA com a professor de la Universitat d’Ann Arbor Michigan Establí, simultània però independentment de F Soddy, les lleis del desplaçament radioactiu lleis de Soddy , identificà el protoactini 1913 i desenvolupà la teoria quàntica de l’estructura electrònica molecular És autor de nombrosos tractats i coeditor en diverses revistes científiques

Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció

Els mètodes de l’acidimetria són fonamentats en reaccions de neutralització , quan és una base lliure la que hom valora amb la solució àcida, o de desplaçament , quan la substància valorada és una sal d’un àcid molt dèbil i l’agent valorant un àcid fort Hom calcula la quantitat de substància bàsica problema a partir del volum d’agent valorant àcid necessari perquè la reacció arribi a ésser completa, moment que la solució assoleix un valor específic del pH Hom posa de manifest aquest moment mitjançant l’ús d’alguns dels indicadors de neutralització , substàncies orgàniques àcides o bàsiques…

Posteriorment, aquest concepte s’estengué a tots aquells processos de combinació d’un element o compost amb l’hidrogen En l’actualitat, la reducció inclou qualsevol procés en el qual el nombre d’oxidació d’un element disminueix a causa del guany d’un o més electrons Hom també considera reduccions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix un guany formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com és ara la hidrogenòlisi d’un derivat hidrogenat electronegativitat Atès que el procés de reducció representa un guany d’electrons i que…