Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
di-
Química
Prefix que significa dos cops, doble, especialment emprat en la formació dels noms sistemàtics dels composts inorgànics, particularment dels composts formats exclusivament per elements no metàl·lics.
Indica doble proporció estequiomètrica d’un dels elements, com, per exemple, diòxid de nitrogen
butilhidroxitoluè
Alimentació
Química
Sòlid blanc, insoluble en aigua però soluble en olis.
S'empra com a additiu alimentari antioxidant en greixos i en aliments greixosos, productes de pastisseria i forneria, conserves, brous i sopes deshidratades, i xiclets És actiu, segons els casos, a concentracions de 0,001 a 0,04% La seva innocuïtat ha estat discutida, però el seu ús en dosis controlades és freqüent i autoritzat
sal de Zeise
Química
Primer compost organometàl·lic d’un metall de transició conegut.
Fou obtingut per WC Zeise l’any 1827 per reacció de l’etilè amb solucions àcides de tetracloroplatinat II, PtCl 4 2 - Es presenta en forma de cristalls de color taronja, insolubles en aigua i solubles en els medis orgànics, que es descomponen a 160°C
bis-
Química
Prefix emprat excepcionalment en alguns noms trivials en substitució dels prefixos bi- o di-.
fumarat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid fumàric
.
Segons que hi hagin intervingut un grup carboxílic de l’àcid fumàric o tots dos grups hom obtindrà, respectivament, el mono- o el di- derivat corresponent
clorur de pelargonina
Química
Glucòsid que es troba en el gerani escarlata i en la dàlia de color vermell ataronjat.
És un sòlid cristallí, de color vermell escarlata, que es fon a 187°C És el 3,5-di-D-glucòsid de la pelargonidina, en la qual es converteix amb facilitat per hidròlisi amb àcid clorhídric
silanol
Química
Denominació genèrica dels composts que contenen el grup
en llurs molècules.
Hom els obté per hidròlisi dels halogenurs de trialquilsilil Són composts més àcids que els alcohols corresponents, i en general els silanols i llurs sals es comporten com els alcohols i els alcòxids Atesa la gran estabilitat de l’enllaç Si-O 105 kcal/mol, experimenten amb gran facilitat una deshidratació intermolecular per a formar siloxans La hidròlisi de di- i trihalogenosilans condueix a la formació de silandiols i silantriols, els quals es condensen amb gran facilitat originant les silicones
arsenit
Química
Qualsevol sal de l’àcid arsenós.
Pel fet d’ésser un àcid tribàsic hom coneix les seves sals mono-, di- o trimetàlliques Les sals alcalines són obtingudes per fusió alcalina de l’anhídrid amb el carbonat En dissolució aquosa actuen com a reductors, absorbint l’oxigen de l’aire i transformant-se en arsenats L’arsenit cúpric, CuHAsO 3 és emprat com a pigment amb el nom de verd de Scheele l’arsenit de coure forma, amb l’acetat del mateix metall, el verd de Schweinfurt, una sal doble, acetoarsenit de coure, emprat en polvoritzacions com a insecticida
quitrà de carbó
Química
Líquid viscós negre, més dens que l’aigua, d’olor naftalènica, que hom obté per destil·lació destructiva del carbó.
És soluble en èter, benzè i solvents apolars, parcialment soluble en alcohol i acetona i poc soluble en l’aigua De la seva destillació s’originen diverses fraccions que troben aplicacions específiques l' oli lleuger fins a 200°C, que en representa un 5%, constituït per hidrocarburs aromàtics mononuclears, cumarona i indè, l' oli mitjà 17%, 200-250°C l' oli pesant 7%, 250-300°C, constituït per hidrocarburs di- i trinuclears, fenols i piridines l' oli d’antracè 9%, 300-350°, constituït per antracè, fenantrè, carbazole i quinoleïnes, i finalment la brea , constituent del residu i…
sulfà
Química
Denominació genèrica dels hidrurs del sofre, de fórmula general H2Sn , dels quals hom coneix els membres fins a n=30.
Hom els obté per l’acció dels àcids forts sobre els polisulfurs alcalins, per reducció catòdica de solucions aquoses de SO 2 o per reacció d’un sulfà inferior amb un clorur de sofre S x Cl 2 Presenten estructures lineals i, d’acord amb la llargària de la cadena, llur estat físic varia del gasós al sòlid Els de cadena llarga són tèrmicament inestables En general, es comporten com a àcids febles i presenten propietats reductores Hom els anomena anteposant al mot sulfà un prefix numèric di, tri, tetra, etc, que fa referència al nombre d’àtoms de sofre de la cadena