Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
digestió
Química
Contacte prolongat de dues substàncies per a produir una transformació química.
La digestió és el procés emprat, per exemple, en la depuració d’aigües residuals digestió amb fongs activats a fi d’oxidar-ne les substàncies orgàniques contingudes, en la fabricació del paper separació de la lignina i la cellulosa, o en el tractament i la depuració de la biomassa En aquest darrer cas, cal distingir entre l’aeròbica, que dóna un producte inodor, biològicament estable i de notable valor fertilitzant compost , i l’anaeròbica, caracteritzada per la producció d’una barreja de gasos combustible o biogàs, com també d’un efluent altament destoxificat i més…
oli medicinal
Farmàcia
Química
Oleïcultura
Medicament líquid preparat per extracció o dissolució, l’excipient del qual és un oli; els més emprats d’aquests són el d’oliva i el d’ametlla, però hom pot emprar també qualsevol oli neutre no assecant.
Quan l’oli medicinal és aplicat per via parenteral és un injectable oliós Els procediments més emprats per a llur preparació són la dissolució, la digestió i la decocció La dissolució és emprada per a l’obtenció d’olis el principi actiu dels quals és totalment soluble en l’oli n'és un exemple l’oli camforat La digestió és emprada amb plantes seques que tenen un principi actiu soluble aquest és el cas de l' oli de camamilla i l' oli de ruda La planta, en pólvores grolleres, és mesclada amb l’oli i escalfada una o dues hores al bany maria després hom la passa per una…
mètode de Kjeldahl
Química
Mètode emprat per a la determinació del nitrogen amoniacal.
Es fonamenta en la transformació de la substància nitrogenada en sulfat amònic, per digestió amb àcid sulfúric en presència de sulfat de coure com a catalitzador Hom destilla finalment el líquid per a recollir l’amoníac sobre una solució valorada d’un àcid inorgànic
Leopold Gmelin
Química
Químic alemany, deixeble de F. Wöhler.
Estudià medicina a Itàlia, descobrí el ferricianur de potassi, conegut com a sal de Gmelin , i introduí els temes èster i cetona en química orgànica Per les seves recerques sobre la química de la digestió, hom pot considerar-lo com el fundador de la fisiologia química
alcohol
Alimentació
Farmàcia
Química
En el llenguatge corrent, etanol
.
És emprat en farmàcia, en ús extern, com a desinfectant i com a dissolvent de molts principis actius continguts a les plantes preparats galènics com les tintures, elixirs, alcoholats, licors, etc En l’ús intern begut o per administració parenteral l’alcohol actua, contràriament al que sembla a primera vista, com a depressor del sistema nerviós central, paralitzant les funcions d’autocrítica del còrtex cerebral L’alcohol actua com a excitant de la digestió i de la gana, per la qual cosa és emprat, juntament amb els amargants, com a antianorèctic És també molt energètic, ja que la…
gravimetria
Química
Tècnica d’anàlisi química quantitativa basada en la determinació directa del pes del constituent problema contingut en un pes predeterminat de mostra, o en la del pes d’un derivat d’aquell constituent.
El procés d’una determinació gravimètrica inclou la pesada i la dissolució de la mostra, el tractament adequat de la solució obtinguda per tal de separar o d’emmascarar els elements que podrien interferir en la pesada final, i la precipitació de l’element desitjat o del derivat que hom pesa Gairebé sempre cal purificar el precipitat, mitjançant una digestió prolongada en contacte amb les aigües mares, o per nova precipitació El precipitat, un cop obtingut, és aïllat per filtració, rentat, sotmès a alguna classe de tractament tèrmic i pesat El tractament tèrmic pot ésser un simple…
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en…
digestor
digestor de 60 m 3 de capacitat per a la producció de biogàs (~110 m 3 /dia)
© Fototeca.cat
Química
Recipient hermèticament tancat i prou resistent per a suportar pressions de l’ordre de 0,8-1 MPa, el qual hom empra per a efectuar la digestió
.
Pel sistema de càrrega hom classifica els digestors en discontinus i continus Habitualment aïllats tèrmicament, poden ésser dotats de mecanismes d’agitació i calefacció L’agitació és realitzada per mitjans mecànics, per recirculació de la mateixa càrrega o part del gas introduït, o bé pel corrent provocat per la introducció brusca de la càrrega
biogàs
Química
Tecnologia
Barreja de gasos produïts per la fermentació anaeròbica o digestió de la biomassa, amb una composició aproximada de metà (54-70%), diòxid de carboni (22-45%), nitrogen (0,5-3%), hidrogen (1-10%) i petites proporcions de monòxid de carboni, oxigen i àcid sulfhídric.
El poder calorífic oscilla entre 5,5 i 7 kWh per metre cúbic segons la concentració de CO 2 El gas obtingut de les dejeccions ramaderes, fonamentalment de porcs, però també d’altres animals, s’empra com a font d’energia en les mateixes explotacions ramaderes o també per a moure vehicles degudament condicionats un cop eliminats tant els composts corrosius com els no combustibles Les noves tecnologies utilitzades, i també la millor adaptació dels motors, han fet que es torni a considerar seriosament aquesta opció per a reduir els problemes generats per la gran quantitat de residus ramaders
química
Química
Ciència que estudia la composició, l’estructura i les propietats dels diferents tipus de substàncies, i també llurs transformacions recíproques.
Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…