Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
ultracentrifugació
Biologia
Química
Tecnologia
Procés de centrifugació que hom efectua amb una ultracentrífuga.
És utilitzada, fonamentalment, per a la determinació de pesos moleculars de substàncies polimèriques naturals i sintètiques, tant monodisperses com polidisperses Té aplicació també en feines generals de separació, entre les quals cal esmentar la separació d’isòtops
carbonització
Química
Operació destinada a reduir la matèria orgànica a carbó o bé a augmentar el contingut de carboni d’un material parcialment carbonitzat.
Hom l’efectua per destillació seca o per combustió incompleta o, en alguns casos, per l’atac de reactius químics deshidratants
substituent
Química
Denominació genèrica de qualsevol àtom o grup que reemplaça un àtom d’hidrogen d’un compost fonamental.
En la pràctica, la consideració d’un àtom o grup com a substituent és condicionada per l’elecció de cadena principal o de compost fonamental que hom efectua d’acord amb les regles de la IUPAC
Julius Thomsen
Química
Químic danès.
Efectuà nombroses mesures calorimètriques, estudià la llei d’acció de massa 1867 i el comportament dels àcids, dels quals mesurà la força Féu estudis de termoquímica i predigué l’existència d’un grup de gasos inactius
deuteració
Química
Marcatge d’una molècula per bescanvi d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen pel deuteri, com a traçador.
Les reaccions de bescanvi, que hom efectua, en general, amb òxid de deuteri gasós o líquid, es produeixen molt fàcilment, especialment quan les substàncies tractades tenen els hidrògens làbils o una certa polaritat en llurs enllaços, com és ara les sals d’amoni, els alcohols, els fenols, els glúcids, etc
esmaltatge
Química
Operació d’esmaltar.
L' esmaltatge al foc s’efectua aplicant l’esmalt en forma de suspensió aquosa amb pinzell o per immersió L’assecatge és fet primerament a baixa temperatura 80° o 90°C per tal que l’esmalt no s’esquerdi, i després aquest és escalfat a 800° o 1 000°C a fi que es fongui i adquireixi l’aspecte del vidre
Imperial Chemical Industries
Química
Empresa química britànica fundada a Londres el 1926 en fusionar-se la United Alkali Company (monopoli anglès de la sosa) amb la British Dyestuffs Corporation i la Nobel Industries; esdevingué ràpidament una de les primeres empreses químiques del món.
El 1958 s’associà a la Fiber Industries dels EUA i a partir del 1970 participà en prospeccions petrolieres a la mar del Nord Les seves factories, esteses arreu del món, abasten totes les branques de la indústria química bàsica, agroquímica, plàstics, fibres sintètiques, colorants, productes farmacèutics A l’Estat espanyol la seva filial ICI España SA, domiciliada a l’Hospitalet del Llobregat, encapçala un ampli grup industrial compost per Mevisa SA colorants, Zeltia Agraria SA agroquímica ICI Farma SA farmacèutica, Nurel SA fibres artificials, entre d’altres El 1985 efectuà…
Antoine Baumé
Química
Farmacèutic i químic francès.
Fou professor de química al Collège de Pharmacie de París 1752 i membre de l’Académie dels Sciences 1773 Efectuà importants treballs sobre areometria que el portaren a idear l’escala de densitats Baumé, investigà sobre la fabricació de la porcellana i fundà indústries per a la fabricació de clorur amònic i d’acetat de plom Hom també li deu les gotes amargues de Baumé , preparació galènica a base de llavors d’un estricne Strychnos ignatii , emprada com a tònic amarg i estimulant Publicà Dissertation sur l’éther 1757, Traité de Pharmacie théorique et pratique 1762 i Chimie…
tritiació
Química
Marcatge d’una molècula per substitució d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen per triti (3H).
Les reaccions de tritiació, que hom efectua generalment amb òxid d’hidrogen i triti THO diluït en aigua, es produeixen amb facilitat, especialment quan les substàncies tractades tenen hidrògens làbils D’altra banda, la tritiació pot ésser portada a terme per reducció amb hidrurs tritiats, com és ara LiBH 3 T, o per hidratació amb THO de composts insaturats La tritiació té una gran importància en bioquímica, per a estudis de biosíntesi, fotosíntesi i metabolisme de fàrmacs Atesa la petita concentració de l’isòtop que hom ateny normalment i la molt baixa energia de la radiació β que emet, cal,…
màquina extrusora

Màquina extrusora El plàstic que alimenta la màquina és escalfat i impulsat per un cargol sense fi cap a bec de sortida
© Fototeca.cat
Química
Màquina emprada en l’extrusió de plàstics.
La pressió necessària per a l’extrusió és assolida per mitjà d’un cargol sense fi que gira ajustadament dins una carcassa escalfada exteriorment i que empeny el material cap al bec o filera de sortida La fusió del plàstic és conseqüència de la temperatura interior i de l’acció mecànica del cargol pressió i agitació Immediatament abans del bec hom colloca un dispositiu de contrapressió per a poder-ne regular amb precisió la pressió de sortida Normalment el bec és intercanviable, i de la seva forma depèn la forma de l’objecte obtingut Hom efectua la càrrega de la màquina per una boca collocada…