Resultats de la cerca

Per portar-ho a terme, hom connecta una pila A, generalment un acumulador de força electromotriu constant i més gran que qualsevol de les que hom vulgui mesurar, a través d’un conductor uniforme BC, de gran resistència La pila X, la força electromotriu de la qual hom desitja mesurar, és connectada a B amb els pols ordenats en la mateixa direcció de la pila A i, a través d’un galvanòmetre G, a un contacte mòbil D, el qual és desplaçable al llarg de BC Hom regula la posició de D per tal que no passi corrent per G, en el qual cas la caiguda de potencial al llarg de BD…

L’electròlit és constituït per una solució saturada de sulfat de cadmi La força electromotriu d’aquesta pila, a temperatura constant, és donada per l’expressió on t és la temperatura en graus centígrads La pila de Weston té aplicació en el calibratge de potenciòmetres

Sorensen definí el pH d’una dissolució com el logaritme decimal canviat de signe de la concentració d’ions hidrogen pH = -log H + , i posà a punt un mètode electromètric per a determinar-lo Tot i que aquest mètode ha restat com a definitiu, el concepte primitiu de pH ha sofert diverses transformacions Actualment, el pH és definit d’una manera operativa, segons l’equació pH x - pH r = E x -E r / k , en la qual pH x és el pH de la dissolució desconeguda, pH r el de la dissolució de referència, E x la força electromotriu de la cella H 2 1 atm/dissolució x || elèctrode de referència…

N'hi ha de dues menes els potenciomètrics i els de lectura directa Els primers consisteixen essencialment en un potenciòmetre amb amplificació electrònica del corrent no compensat En aquests cada lectura requereix una compensació manual, que hom aconsegueix contraposant una força electromotriu variable, la qual dóna el valor del pH mesurat Els de lectura directa posseeixen un circuit adequat per a obtenir una desviació de l’agulla del galvanòmetre proporcional al pH o una expressió digital del seu valor Els pH-metres de tipus potenciomètric ofereixen una gran precisió, mentre que…

En un sistema que consta d’un anió i un catió, els índexs poden representar-se per t + i t - , i s’acompleix que t + + t - = 1 L’origen dels índexs de transport està en el fet que, en general, els ions no tenen la mateixa velocitat de migració cap a l’elèctrode i, així, els ions més ràpids transporten més quantitat de corrent per unitat de temps La mesura dels índexs de transport pot efectuar-se pel mètode de Hittorf, basat en les diferències de concentració en les proximitats dels elèctrodes com a conseqüència de les diferents velocitats dels ions, pel mètode de la superfície de separació…

L’activitat a és una quantitat adimensional de valors arbitraris per tal com depèn d’una tria arbitrària, igual a la unitat en l’estat de referència De la definició de fugacitat hom dedueix que G—G° = nRT lna G i G° essent els valors de l’energia lliure de Gibbs en l’estat considerat i en el de referència, respectivament Per a servir-se de les activitats, cal escollir i precisar bé, en cada cas, l’estat de referència Per als gasos, la convenció més còmoda és prendre com a tal, a cada temperatura, l’estat en què f ° = 1 d’on a = f De la definició de fugacitat hom dedueix aleshores que, per…

Constitueix el fonament de les piles

És anomenada també pila elèctrica, pila galvànica o pila voltaica Essencialment es compon d’un electròlit i dos elèctrodes positiu i negatiu, que constitueixen un parell voltaic a més, hi ha el despolaritzador La primitiva pila de Volta 1793 era formada per una sèrie de discs de coure i zinc disposats alternativament i entre els quals hi havia unes peces de cartó o drap amarades d’àcid sulfúric Aquesta pila presentava l’inconvenient de polaritzar-se, i per això les posteriors modificacions introduïdes donaren lloc a diversos tipus de piles en les quals hom disposava un despolaritzador El…

Propietats del calci És de color blanc d’argent, molt dúctil i malleable El primer calci metàllic, impur, fou obtingut el 1808 per Humphry Davy, i, independentment, per Jöns Jakob Berzelius, seguint una tècnica electrolítica semblant a l’emprada pel primer per a isolar el potassi i el sodi El calci natural és constituït per una barreja isotòpica de núclids amb nombres de massa de 40 de molt, el més abundant a 48 És el cinquè dels elements més abundants a l’escorça terrestre un 3,63% és present principalment com a carbonat en roques metamòrfiques, i també en quantitats importants en els…