Resultats de la cerca

Hom ha convingut d’acceptar com a valor de l’electronegativitat d’un element el valor que aquest agafa en combinar-se amb l’hidrogen L’escala d’electronegativitats fou calculada per primera vegada per Linus Pauling a partir dels moments dipolars, electroafinitats i potencials d’ionització, bo i donant com a valor patró 4,0 per al fluor L’electronegativitat és emprada en fórmules empíriques per a calcular el caràcter iònic d’un enllaç i també per a calcular de manera aproximada la longitud d’enllaç a partir de la longitud dels radis covalents

En general, la polaritat d’un enllaç és proporcional a la diferència d’electronegativitat entre els elements que hi participen, i és expressada mitjançant el moment dipolar

Actualment és aplicat a qualsevol transformació en la qual un element augmenta el seu nombre d’oxidació Són també considerades com a oxidacions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix una pèrdua formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com ara l’halogenació d’un doble enllaç electronegativitat Atès que l’oxidació representa una pèrdua d’electrons i que aquests han d’ésser guanyats per un altre element oxidant, tota oxidació va acompanyada d’una reducció oxidoreducció

Els electrons π del seu doble enllaç carboni-oxigen són més atrets cap a l’oxigen a causa de l’electronegativitat d’aquest, la qual cosa origina una polaritat de l’enllaç Aquesta fa que el grup carbonil sigui molt reactiu, susceptible d’atac nucleòfil sobre l’àtom de carboni deficitari d’electrons per una gran varietat de reactius en forma aniònica o amb una elevada concentració electrònica o susceptible d’atac electròfil sobre l’àtom d’oxigen, bé que aquest cas només té importància quan l’agent electròfil és un protó o un àcid de Lewis que participa en la catàlisi àcida i…

Posteriorment, aquest concepte s’estengué a tots aquells processos de combinació d’un element o compost amb l’hidrogen En l’actualitat, la reducció inclou qualsevol procés en el qual el nombre d’oxidació d’un element disminueix a causa del guany d’un o més electrons Hom també considera reduccions moltes reaccions de la química orgànica en les quals no es produeix un guany formal d’electrons, però sí un desplaçament d’aquests dins la molècula, com és ara la hidrogenòlisi d’un derivat hidrogenat electronegativitat Atès que el procés de reducció representa un guany d’electrons i que…

Els sulfurs dels metalls alcalins i alcalinoterris són fonamentalment iònics, i presenten solubilitat en l’aigua, amb hidròlisi fortament alcalina Per escalfament de les seves solucions amb sofre formen polisulfurs Els sulfurs dels metalls alcalins tenen aplicació en la indústria del paper i en la del cuir Els sulfurs dels altres metalls, que són insolubles en l’aigua, són freqüentment no estequiomètrics, i poden ésser considerats més aviat com a fases no estequiomètriques que no pas com a composts definits Són sovint polimòrfics, i molts presenten caràcter semimetàllic o semblant al dels…

Modernament, a partir dels treballs de Moseley, la llei és enunciada establint que les propietats dels elements químics no són arbitràries, sinó que depenen de l’estructura de l’àtom i varien de manera sistemàtica amb el nombre atòmic D’acord amb el concepte actual de l’àtom consistent en un nucli carregat positivament envoltat per un núvol d’electrons distribuïts en capes quàntiques principals d’energia creixent, que s’omplen successivament en augmentar el nombre atòmic, el motiu últim de la periodicitat de propietats atòmiques està en la periodicitat en el procés d’ocupació dels distints…

Si els dos àtoms són idèntics, la màxima densitat electrònica és al centre de l’enllaç, però, si no ho són, els electrons es troben desplaçats vers l’àtom més electronegatiu i apareix en la molècula un moment dipolar

No són, però, considerats carburs, per convenció, els hidrurs de carboni o hidrocarburs Hom classifica els carburs en tres tipus carburs salins , formats amb metalls dels grups I, II i III de la taula periòdica, substàncies iòniques descomponibles per l’aigua i pels àcids diluïts amb despreniment d’hidrocarburs gasosos uns contenen l’anió C 4 - el d’alumini Al 4 C 3 , el de berilli Be 2 C i alliberen metà per hidròlisi d’altres contenen l’anió C 2 - i alliberen acetilè, i llur estructura i llur comportament són els d’un acetilur d’altres, encara, contenen l’anió C 4 - 3 i desprenen propí per…

Les sals poden, així, ésser considerades tant com derivades dels àcids per substitució d’hidrogen per àtoms metàllics, com derivades de les bases per substitució del grup hidroxil per altres anions procedents d’àcids D’altra banda, els adductes dels àcids de Lewis amb donadors de parells electrònics poden també ésser considerats formalment com a sals Des d’un punt de vista general, les sals exhibeixen propietats característiques comunes són sòlids cristallins de punt de fusió elevat, presenten conducció de l’electricitat en l’estat líquid i conductivitat electrolítica en llurs solucions…