Resultats de la cerca

Fill de Niels Bjerrum , i professor de la Universitat de Copenhaguen La seva tesi doctoral, publicada el 1941, introduí mètodes originals en la investigació dels equilibris químics existents en les dissolucions, que obriren horitzons nous a la química de la coordinació, camp en què fou un dels especialistes més destacats

Sovint, però especialment quan hi ha equilibris entre monòmer i oligòmers o quan no existeixen molècules discretes, hom pren convencionalment com a pes molecular d’una substància el pes fórmula de la fórmula estequiomètrica més simple Els pesos moleculars reals són determinats, en el cas dels gasos i les substàncies volàtils, per mesura de la densitat de vapor en el cas de substàncies no volàtils, per criometria o ebulliometria, o per mesura de la pressió de vapor o de la pressió osmòtica de llurs solucions, i en el cas de macromolècules molt voluminoses, per mètodes especials,…

N'és un exemple característic la comparació dels següents equilibris on l’efecte de quelat determina una estabilitat 10 10 vegades més gran del segon sistema respecte al primer Dels dos factors que determinen en definitiva la formació i l’estabilitat dels complexos, variació d’entalpia i variació d’entropia, l’efecte de quelat és de natura netament entròpica, havent estat explicat el guany entròpic del sistema en el procés de quelació per l’augment del nombre total de molècules lliures o, partint de l’establiment del primer enllaç entre l' agent quelant i l’ió metàllic, pels factors estèrics…

En les reaccions de complexació es produeix la formació d’enllaços entre ions metàllics àtoms centrals i altres espècies lligands que poden ésser tant iòniques com neutres L’enllaç es forma per transferència d’electrons des d’una espècie nucleòfila, el lligand, fins a una espècie que els accepta, el metall L’ió metàllic pot combinar-se amb més d’un lligand sempre que tingui orbitals lliures susceptibles d’ésser ocupats el nombre de lligands amb els quals s’enllaça és el nombre coordinació Els lligands actuen en la pràctica com a bases de Lewis, mentre que els àtoms centrals ho fan com a àcids…

L’estudi de la norma és emprat per a fer comparacions entre fàcies que tenen expressions mineralògiques diferents o que presenten una fase vítria

De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial…

Històricament, el concepte de tautomeria fou introduït per CLaar l’any 1885 per a explicar el comportament de l’acetoacetat d’etil La diferència entre isomeria i tautomeria és més quantitativa que no pas qualitativa, i depèn fonamentalment de la barrera energètica existent entre les distintes formes tautomèriques d’un sistema determinat Així, formes d’un compost que a una temperatura determinada són fàcilment interconvertibles poden esdevenir estables i àdhuc separables a temperatures prou baixes D’altra banda, la composició d’equilibri d’un sistema tautomèric és determinada, a cada…

La noció de fase generalitza la d’estat físic sòlid, líquid, gasós i permet distincions més subtils, com la que hi ha entre dues formes de cristallització d’un sòlid Els components d’un sistema són les substàncies que l’integren, i els constituents són les diferents fases que el formen Si només hi ha una fase, el sistema és homogeni , i si n’hi ha més, heterogeni El pas de la fase sòlida a la líquida és anomenat fusió , el de la líquida a la gasosa, vaporització , i el de la sòlida a la gasosa, sublimació Aquests canvis de fase són progressius , i els canvis en sentit contrari són anomenats…

La química inorgànica no comprèn solament l’estudi de les propietats, els mètodes de preparació i les transformacions d’aquestes substàncies, sinó també el de les relacions d’analogia que hom pot establir entre elles i el de les causes que determinen llurs propietats específiques Els fonaments teòrics de la química inorgànica pertanyen principalment a la química física Així, únicament a partir de l’establiment definitiu de la taula periòdica i de l’estructura electrònica dels elements ha estat possible una sistematització de propietats i comportaments dels elements i de llurs composts De les…