Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
grau sacarimètric
Química
Rotació òptica específica (activitat òptica), mesurada en un sacarímetre, produïda per una mostra que té 1/100 del pes normal (en grams) d’un sucre dissolt fins a 100 cm3 d’aigua.
En l’escala internacional, 1 grau sacarimètric equival a 0,346° d’angle
faraday
Química
Quantitat d’electricitat necessària per a alliberar o dipositar electrolíticament un equivalent gram d’electròlit.
Equival a 96490 coulombs El nom prové del físic i químic anglès Michael Faraday
R
Química
Constant de l’equació dels gasos perfectes, coneguda com a constant molar de gas o constant dels gasos, definida per la relació R = Pv/nT, essent P la pressió exercida per un volum V de gas, constituït per n mols, a la temperatura de T kelvins.
Equival a la constant de Boltzmann k multiplicada pel nombre d'Avogadro N A R = kN A El seu valor és de 8,31441 J mol - 1 K - 1
duresa de l’aigua
Química
Qualitat de l’aigua dura deguda al contingut d’ions de metalls pesants, principalment d’ions calci i magnesi.
La duresa temporal o carbònica , deguda al contingut de bicarbonats, pot ésser eliminada per ebullició, mentre que la duresa permanent , produïda per sulfats, clorurs i silicats, sobretot, no pot ésser eliminada d’aquesta manera La duresa total és la suma de la duresa temporal i de la duresa permanent La unitat de mesura de la duresa és el grau hidrotimètric el grau francès equival a 10 mg CaCO 3 /l, i el grau alemany, a 10 mg CaCO/l
albúmina d’ou
Química
Clara d’ou dessecada.
Pólvora groguenca, amorfa, que equival a 7-8 vegades el seu pes de clara fresca Dóna solucions aquoses que es coagulen a 60-70°C S'obté diluint la clara amb aigua, batent, filtrant i evaporant Hom la fabrica en dues qualitats, tècnica i comestible És emprada en la clarificació de sucre i de vins, en les indústries alimentària, fotogràfica i d’adhesius i per a l’acabat de les pells preparació d’aprests que permeten d’obtenir brillantor intensa En fotografia, l’albúmina d’ou fou emprada per al positivat sobre paper —Niepce de Saint-Victor fou el primer a utilitzar-la— A la segona…
fotoquímica
Química
Part de la química que té per objecte l’estudi de la interacció entre un fotó ( quàntum
de llum) i una molècula, amb els canvis físics i químics que en resulten.
A diferència de les reaccions tèrmiques que transcorren entre molècules en llurs estats electrònics fonamentals tot i que llurs energies de vibració, de rotació i de translació són en els marges alts d’una distribució de Maxwell-Boltzman, les reaccions fotoquímiques tenen lloc en molècules en llurs estats electrònics excitats, que són obtinguts per absorció d’un fotó En fotoquímica interessen els fotons de longitud d’ona λ entre 200 i 800 nm, per dues raons en primer lloc, perquè el contingut energètic d’aquests fotons equival a la diferència d’energies que hi ha entre l’últim…
semiconductor

Model de bandes d’energia dels semiconductors
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Física
Química
Substància intermediària entre els bons conductors i els aïllants.
L’estudi teòric i les aplicacions dels semiconductors que han estat duts a terme en aquests darrers decennis han donat lloc a una nova branca de l’electrònica, anomenada de l' estat sòlid en contraposició a la del buit i la dels gasos o vapors Les propietats elèctriques dels semiconductors són completament diferents de les dels altres cossos Aquestes propietats són degudes bàsicament al fet que els semiconductors tenen una banda de conducció separada de la banda plena per una banda prohibida molt estreta, de l’ordre d’1 eV Entre els models que han estat proposats per a donar compte de totes…
carbó de pedra
carbó mineral Lignit
© Fototeca.cat
Geologia
Tecnologia
Química
Matèria mineral sòlida i combustible d’origen vegetal, color negre, pes específic 1,0-1,8 i duresa 0,5-2,5.
És composta de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres components no volàtils argila, sílice, carbonats, òxids de ferro, etc que formen, després de la combustió del carbó, les cendres L’estudi dels carbons és considerat més aviat un capítol de la geologia aplicada que no de la mineralogia o petrologia clàssiques, car llur gènesi és clarament excepcional dins el temps i dins l’espai Només dos períodes geològics, en efecte, són rics en jaciments de carbó el que va del Carbonífer inferior al Permià i el que,…
àcid

Constants d’acidesa en solució aquosa
Química
Cada una de les substàncies caracteritzades químicament pel fet de provocar canvis de color en les substàncies anomenades indicadors i de reaccionar molt ràpidament amb les substàncies d’un altre grup anomenades bases.
Les propietats típiques d’ambdós reactius desapareixen pel fet de la reacció, cosa que és interpretada com una neutralització mútua dels àcids i de les bases que dóna composts neutres tals com, per exemple, les sals Aquestes dues propietats essencials van acompanyades, en general, d’altres de menys fonamentals i no sempre presents, com el sabor àcid, l’activitat catalítica i la propietat —en solució aquosa— de dissoldre certes substàncies insolubles com els carbonats i molts metalls A més, els àcids i les bases poden desplaçar-se mútuament de llurs composts correlativament a llurs forces El…