Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
agent repel·lent
Farmàcia
Química
Denominació genèrica de diversos agents d’olor o sabor desagradables per a diferents espècies animals.
Des d’un punt de vista químic, cobreixen una gran varietat de tipus de composts i hom ha desenvolupat agents repellents específics per a aquelles espècies que, en un terreny concret, provoquen efectes nocius per a l’home, tant des d’un punt de vista econòmic com sanitari Quant als mamífers, han estat emprats agents repellents contra els rosegadors, principalment les rates, entre els quals cal esmentar diverses amines alifàtiques saturades de 10 a 18 àtoms de carboni, derivats de la quanidina, així com algunes amides i nitrils Pel que fa als conills, hom ha emprat la impregnació…
Carl Friedrich Mohr
Química
Químic alemany.
Estudià farmàcia a les universitats de Berlín i Bonn i fou professor a la Universitat de Bonn 1867-79 Féu importants treballs d’anàlisi volumètrica, introduí l’ús de l’àcid oxàlic en alcalimetria i ideà la balança de Mohr per a determinar pesos específics de líquids i sòlids
mostreig
Física
Química
Tecnologia
Operació d’anàlisi consistent a escollir mostres representatives de les qualitats i la composició mitjanes de la totalitat de la mostra.
Un mostreig incorrecte fa, per exemple, que una determinació analítica que tenia un error relatiu inferior al 0,2% passi a tenir un error superior a l’1% Hom empra mètodes específics de mostreig, que varien segons les matèries a assajar aquests mètodes són detallats en les instruccions oficials dels diversos estats i organismes internacionals
terres rares
Química
Denominació genèrica dels òxids dels metalls de la família dels lantànids d’ocurrència natural.
Són coneguts amb els noms específics de lantana La 2 O 3 , cèria CeO 2 , neodímia Nd 2 O 3 , praseodímia Pr 2 O 3 promètia Pm 2 O 3 , samària Sm 2 O 3 , euròpia Eu 2 O 3 , gadolínia Gd 2 O 3 , tèrbia Tb 2 O 3 , dispròsia Dy 2 O 3 , hòlmia Ho 2 O 3 , èrbia Er 2 O 3 , túlia Tm 2 O 3 , itèrbia Yb 2 O 3 i lutècia Lu 2 O 3
ciclització
Química
Formació d’un compost cíclic, orgànic o inorgànic, a partir d’una o més cadenes d’àtoms, per creació d’un o més enllaços nous.
Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics depèn del nombre de carbonis…
electroanàlisi
Química
Conjunt dels mètodes elèctrics d’anàlisi química.
Aquests estan basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que estan en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cella electroquímica Les magnituds elèctriques mesurades són, bàsicament, la diferència de potencial entre els elèctrodes, la resistivitat o la seva inversa, la conductivitat i la intensitat, que corresponen als mètodes electroanalítics més clàssics la potenciometria, la conductimetria i l'amperimetria, respectivament aquests mètodes…
punt crític
Química
En una substància material, conjunt de valors de pressió, volum específic i temperatura que presenta quan els volums específics de les fases gasosa i líquida coincideixen.
xenó
Química
Element químic de nombre atòmic 54 i símbol Xe, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica.
És un dels gasos nobles, component minoritari de l’aire Fou descobert l’any 1898 per W Ramsay i MW Travers El xenó natural és constituït per nou isòtops naturals, estables, amb masses que van des de 124 fins a 136 i que determinen un pes atòmic de 131,30 En són coneguts, a més, quinze radioisòtops artificials El xenó té un punt de fusió de -111,8°C, i un punt d’ebullició de -108,12°C, amb una densitat de 5,89 g/l Hom l’obté, en petites quantitats, mitjançant destillació fraccionada de l’aire líquid Malgrat presentar una configuració electrònica de capes tancades i un primer…
assaig pirognòstic
Química
Denominació de diversos tipus d’assaig, efectuats per assaigs per via seca, en els quals hom estudia propietats d’anions i cations desenvolupades per la calor en presència d’un reactiu o suport adequat.
Per a portar-los a terme, hom empra habitualment la flama d’un bec de Bunsen Els assaigs més corrents són els efectuats sobre carbó vegetal, fil de platí, fil de coure, els diversos tipus d’assaig a la perla i els efectuats en tub d’assaig tancat o obert Els assaigs sobre carbó vegetal tenen lloc collocant una mostra de la substància problema, mesclada o no amb carbonat sòdic anhidre, en una cavitat del carbó vegetal i escalfant amb una flama oxidant o reductora Hom obté informació de la mostra a través dels processos de deflagració, decrepitació, formació de botons metàllics i emanació d’…
radó
Química
Element químic gasós, de nombre atòmic 86, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica, el més pesant dels gasos nobles.
Fou descobert l’any 1900 per F E Dorn, que l’anomenà “emanació del radi”, i aïllat l’any 1908 per W Ramsay i R W Gray, que l’anomenaren nitó En són coneguts 18 isòtops, tots radioactius, alguns dels quals reben noms específics d’acord amb l’element del qual provenen 2 2 0 Rn toró, 2 1 9 Rn actinó El més estable d’aquests és el 2 2 2 Rn, que s’origina a partir del 2 2 6 Ra mitjançant emissió α, gaudeix d’una vida mitjana de 3,8 dies, i origina poloni per emissió α 2 2 2 8 6 Rn → 2 1 8 8 4 Po + 4 2 He El pes atòmic de l’element respecte a aquest isòtop és de 222, 02 El 2 2 2 Rn és un gas…