Resultats de la cerca
Es mostren 98 resultats
estabilitat
Química
Qualitat d’una substància de resistir-se a reaccionar amb una altra o a descompondre’s i de conservar la seva estructura química. L’estabilitat depèn de l’entalpia de formació de la substància: a una major entalpia negativa de formació correspon una estabilitat més gran..
Darrerament, diverses molècules que eren considerades inestables han estat sintetizades en formes estables Es tracta d’enols obtinguts a la Universitat de Chicago per S Bergens i B Bosnich i que es manetenen estables a temperatura ambient durant setmanes Hom creia que els enols es transformaven espontaniament en aldehids o cetones
estabilitat
Química
Qualitat d’una substància de conservar les seves propietats en el temps, sotmesa a condicions més o menys desfavorables.
efecte de quelat
Química
Fenomen consistent en un gran augment de l’estabilitat dels complexos de coordinació quan llurs lligands són multidentats i originen quelats, respecte a complexos molt semblants amb lligands monodentats.
N'és un exemple característic la comparació dels següents equilibris on l’efecte de quelat determina una estabilitat 10 10 vegades més gran del segon sistema respecte al primer Dels dos factors que determinen en definitiva la formació i l’estabilitat dels complexos, variació d’entalpia i variació d’entropia, l’efecte de quelat és de natura netament entròpica, havent estat explicat el guany entròpic del sistema en el procés de quelació per l’augment del nombre total de molècules lliures o, partint de l’establiment del primer enllaç entre l' agent quelant i l’ió metàllic, pels factors estèrics…
ftalocianina
Química
Qualsevol dels derivats metàl·lics de la ftalocianina (amb l’ió metàl·lic unit per enllaç electrovalent o per enllaços covalents amb els quatre àtoms de N pirròlic, formant complexos molt estables) o dels seus derivats substituïts en els anells benzènics.
Entre aquests derivats hi ha pigments i colorants excellents, d’extraordinària estabilitat tèrmica i química, de colors de gran vivor, intensitat i estabilitat La ftalocianina cúprica , la més important, és un pigment blau que es presenta en dues formes polimòrfiques, la forma alfa , de matís més rogent i de més vàlua, i la beta , més verdosa i més estable Els seus derivats halogenats són pigments verds, també molt importants Diversos àcids sulfònics, derivats d’aquestes ftalocianines, són colorants solubles, directes, de tina o reactius Unes altres ftalocianines…
catió tropili
Química
Catió aromàtic, de fórmula
que es forma amb gran facilitat a partir del cicloheptatriè per diversos processos d’oxidació.
Presenta caràcter aromàtic, cosa que li confereix una notable estabilitat, i experimenta un gran nombre de reaccions enfront de reactius nucleòfils per a formar derivats del cicloheptatriè
tritil
Química
Radical derivat del trifenilmetà per pèrdua de l’hidrogen del seu únic carboni alifàtic.
Fou un dels primers radicals lliures coneguts, i presenta una estabilitat moderada, a causa de la deslocalització per ressonància de l’electró desaparellat i de la congestió estèrica
conjugat | conjugada
Química
Dit de cadascun de dos o més enllaços dobles d’una cadena separats entre ells per un sol enllaç simple, com és el cas de l’1,3-butadiè, (CH2=CH-CH=CH2) o de l’1,3,5-hexatriè.
Els sistemes d’enllaços dobles conjugats són caracteritzats pel solapament dels orbitals π a través de l’enllaç simple formal, la qual cosa dóna una major estabilitat a la molècula deslocalització
termogravimetria
Química
Tècnica analítica consistent en l’estudi de l’evolució del pes d’una mostra d’una substància determinada amb la temperatura.
Hom la porta a terme mitjançant l’ús d’una termobalança, i dóna informació sobre processos molt diversos, com ara la deshidratació i l’eliminació d’altres molècules volàtils i en l’estudi de l’estabilitat de diversos polímers sintètics
ió carboni
Química
Catió orgànic en què el defecte de càrrega electrònica és localitzat en un àtom de carboni.
Els ions carboni són, per tant, electròfils , i posseeixen una gran reactivitat envers reactius que puguin fornir parells d’electrons i formar amb ells un enllaç covalent Són espècies d’existència transitòria dins el curs d’una reacció i tendeixen a unir-se amb el catalitzador present o a autostabilitzar-se per atracció d’un parell d’electrons d’un àtom de carboni o d’un grup adjacent tot formant un doble enllaç L’estabilitat relativa dels ions carboni depèn en darrer terme de la possibilitat de repartiment de la càrrega positiva de l’àtom de carboni sobre els àtoms adjacents…
Manuel Ballester i Boix
© Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació
Química
Químic.
Fou professor de la Universitat de Barcelona 1946-78 i de la Universitat de Harvard, EUA 1949-51, i director de l’Institut de Química Orgànica Aplicada del CSIC 1971-85 Dirigí programes d’investigació als EUA i a l’Estat espanyol El 1982 li fou concedit el premi Príncipe de Asturias de la investigació científica i tecnològica, i el 1985, la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic i tecnològic Des del 1969 fou acadèmic corresponent de l'Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid, i des del 1982, de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona L’equip de treball que…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina