Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
indantrè
Química
Grup de colorants de tina d’una extraordinària solidesa a la llum, al rentatge i a la intempèrie.
Són emprats en tintura i en estampació
paper pintat
Arts decoratives
Tecnologia
Química
Paper recobert de pintura monocroma o policroma, amb motius decoratius o sense, destinat a revestir les parets interiors de les cases.
Els primers papers pintats aparegueren a França, durant el s XVI, destinats a reemplaçar les tapisseries i les pintures murals Inicialment eren fabricats per estampació del dibuix amb motlles de fusta i acoloriment posterior per mitjà de trepes El 1688, Jean Papillon introduí el sistema d’estampació contínua, que permetia la reproducció de dibuixos complets pintures, tapisseries, ornaments arquitectònics, etc, i a mitjan s XVIII hom adoptà el mateix sistema que per a l’estampació d’indianes Actualment hom realitza la impressió de papers pintats per l’aplicació de pintura al tremp o de tinta…
espessidor
Química
Substància d’elevat pes molecular que, en incorporar-se a una solució, absorbeix una gran quantitat de dissolvent, s’infla i passa a dissolució col·loidal.
Hom l’empra per a augmentar la viscositat de les pastes d’estampació tèxtil, en la fabricació de cosmètics, indústria farmacèutica, etc
heliantina
Química
Substància colorant que es presenta en forma de cristalls ataronjats.
Hom l’obté per l’acció de l’àcid sulfanílic sobre la dimetilanilina en presència de nitrit de sodi És emprada com a indicador de valoració àcid-base i en l’estampació i el tenyiment de fibres tèxtils
taronja d’acridina
Química
Colorant acridínic bàsic de color taronja brillant.
És obtingut a partir d’una dinitració de la pp -metilè-bis N , N -dimetilanilina seguida de reducció, ciclació per escalfament amb àcids i oxidació Té usos tèxtils, per a l’estampació de fibres bastes, i, en menor escala, de cotó, seda, raió i llana També és emprat per a fer laques i tenyir pell
tragacant
Farmàcia
Química
Goma constituïda per l’exsudació assecada del tronc del tragacant i d’altres espècies congèneres afins que és presentada en plaques d’un blanc grisós o com una pols groguenca.
Totalment insoluble en alcohol, és parcialment soluble en aigua, on s’infla i dóna un gel molt viscós És emprada en la indústria farmacèutica per a fer pastilles i com a emulsionant, en la indústria alimentària com a emulsionant i com a espesseïdor, en la indústria tèxtil per a tints, aprests i colors d’estampació, en adoberia per a l’acabat del cuir i com a adhesiu Hom l’anomena també goma tragacant o goma alquitira
arsenat
Química
Qualsevol sal de l’àcid arsènic
.
Se'n coneixen tres tipus M I H₂AsO₄, M I ₂HAsO₄ i M I ₃AsO₄ que són les sals mono-, di- i trimetàlliques d’aquestes només les alcalines són solubles en aigua Sota aquesta mateixa denominació són incloses les sals de l’àcid metaàrsenic HAsO₃ i piroàrsenic H₄ As₂O₇ Hom obté els arsenats per oxidació dels arsenits per deshidratació dels ortoarsenats són obtinguts els piro i metaarsenats La semlança entre l’ió fosfat PO₄ 3- i l’arsenat AsO₄ 3 - fa que les seves sals presentin propietats semblants Tots els arsenats són extremadament tòxics Hom els empra en la indústria, especialment en l’…
laca
Art
Química
Vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics, principalment nitrocel·lulosa, acetat de cel·lulosa, resines viníliques o resines acríliques en dissolvents orgànics molt volàtils.
La laca és aplicada a la pintura, l’aquarella, els mobles i l’estampació de teixits Aquesta art aparegué a la Xina a l’època de la dinastia Han i fou perfeccionada durant la dinastia Tang La fundació de la fàbrica del palau reial de Pequín 1680 permeté una major difusió de les laques, que eren al seu millor moment als s XVII i XVIII, amb la introducció de l’aplicació de mareperles Al s XV la laca fou introduïda al Japó, on hom arribà a una tècnica molt més depurada que la xinesa, amb artistes com Kōami i Sōami A la fi del s XV aparegueren les laques a Europa, principalment per…
resina alquídica
Química
Nom genèric de les resines polièster en la preparació de les quals, a més de poliols (principalment glicerol) i poliàcids o llurs anhídrids (principalment anhídrid ftàlic), intervenen també olis o àcids grassos.
Les resines alquídiques es preparen escalfant la mescla dels ingredients en atmosfera inerta, amb solvents o sense, fins a aconseguir —essencialment per esterificació i eventualment transesterificació— un pes molecular elevat i una baixa acidesa, però sense arribar, tanmateix, a la gelificació El detall dels mètodes varia segons els ingredients utilitzats i les propietats desitjades La presència de reactants de funcionalitat superior a dos permet d’obtenir estructures ramificades tridimensionals, d’una complexitat molt més gran que la dels polímers corrents Segons quina és la insaturació dels…
acabament
Química
Operacions que eventualment són efectuades sobre les peces després de llur emmotllament: eliminació de rebaves, mecanització, engalzament, enganxament, tosquejament i poliment, estampació de motius decoratius o d’etiquetes, metal·lització al buit, pintura, impressió per serigrafia, etc.