Resultats de la cerca

Hom l’obté sintèticament per hidrogenació d’oli de cotó i altres olis vegetals Es fon a 69-70°C i bull a 385°C

La substitució de l’hidrogen terminal de l’àcid estèaric per metalls C 1 7 H 3 5 COOM produeix les sals o sabons, i quan és substituït per grups alquil o aril dóna èsters C 1 7 H 3 5 COOR Les sals alcalines de l’àcid esteàric són solubles en aigua i són emprades com a detergents, agents humectants, emulsionants i catalitzadors de saponificació, interesterificació i polimerització

Molts d’ells existeixen a la natura formant els èsters anomenats cèrids a partir dels quals poden ésser obtinguts per hidròlisi Altres es preparen per reducció dels àcids grassos o, sintèticament, pel procediment ‘oxo’ Els alcohols grassos més corrents són, entre els saturats, el làuric , el mirístic , el cetílic , l' esteàric , el cerílic i el mirícic entre els insaturats, l' oleic i el linoleic Llurs aplicacions principals són com a solvents, com a ingredients de productes farmacèutics i per a la fabricació de detergents i d’antiestàtics Alguns autors inclouen també entre els…

Hom l’obté per reacció de l’àcid esteàric amb glicerol en presència de Al 2 O 3 Es fon a 55°C és insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics És emprada en la fabricació d’espelmes i com a empesa en la indústria tèxtil

És constituït per una mescla de palmitat de cetil, de notable quantitat d’alcohol cetílic lliure, d’èsters de l’àcid làuric i esteàric, d’àcid mirístic i d’èsters d’alcohols de cadena llarga Es presenta en forma de masses untuoses blanques que es fonen entre 42° i 50°C És emprat com a base per a ungüents en la fabricació de sabó, cosmètics i com a emollient

Formen amb l’aire mescles inflamables i explosives Són obtingudes per mòlta de fulls molt prims de metall, en molins de martells o de boles, en general amb addició d’un lubrificant àcid esteàric i curant d’evitar explosions Són emprades en aluminotèrmia, per al flaix fotogràfic, en la fabricació de l’acer, de formigó cellular, d’explosius i de focs artificials, per a pomades protectores, com a combustible en propulsors sòlids per a coets i sobretot com a pigment per a pintures metàlliques Les pólvores pigment es fabriquen en qualitat pelliculant les laminetes tendeixen a surar en…

Diverses substàncies inorgàniques actuen com a accelerants òxids de calci, de magnesi, de zinc, pentasulfur d’antimoni, però els accelerants més actius són els orgànics, els quals han esdevingut ingredients importants en quasi totes les formulacions, malgrat que siguin utilitzades en proporcions molt petites Les formulacions modernes en contenen sovint més d’un, per tal com molts d’ells actuen, sobretot, com a activadors de l’accelerant principal Químicament, els accelerants orgànics més correntment utilitzats són guanidines o tiazoles substituïts tals com la difenilguanidina simètrica o el 2…

Els antiadherents, interposats en pellícula prima, eviten l’adhesió entre superfícies en contacte que normalment s’enganxen Llur eficàcia depèn de llur afinitat pels productes sobre els quals són aplicats i és en raó inversa a llur capacitat de migració a l’interior d’aquests Nombroses substàncies han estat emprades com a antiadherents, en general amb resultats mediocres Hom pot esmentar la utilització dels greixos, en l’art culinari i la pastisseria, i de l’àcid esteàric, en la indústria Actualment hom disposa d’antiadherents molt més eficaços que són, d’una banda, el tefló ,…

És soluble en solvents orgànics És emprat per a espessir lubrificants en la indústria de pintures i per a impermeabilitzar teixits L' oleat i el palmitat d’alumini tenen aplicacions semblants

El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…