Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
reacció de Cope
Química
Formació d’una olefina i una hidroxilamina per piròlisi d’un òxid d’amina, segons la forma següent
És una reacció d’eliminació cis que transcorre a temperatura més baixa que l’anàloga de piròlisi dels hidròxids de tetralquilamoni reacció de Hofmann Fou estudiada per primera vegada per AC Cope
reacció de Michael
Química
Reacció d’addició en la qual els composts amb grups metilens actius poden combinar-se amb composts carbonílics (aldehids, cetones, èsters) o nitrils α, β-insaturats i conduir a productes d’addició en el doble enllaç (addició conjugada)
.
Aquesta reacció, descoberta per LR Claisen i estudiada per A Michael, és àmpliament emprada per les seves aplicacions sintètiques, per tal com es tracta d’un dels procediments més convenients per a la formació de nous enllaços carboni-carboni
reacció de Belousov-Zhabotinsky
Química
Model de reacció oscil·lant, descoberta els anys cinquanta pel bioquímic rus B.P. Belousov i estudiada la dècada següent per A. Zhabotinski.
En barrejar àcid cítric, bromat potàssic i sulfat de ceri, hom observa una alternança entre l’incolor i el color groc, que es va repetint regularment en el temps L’oscillació es produeix perquè el sistema es troba lluny de l’equilibri Es pot descompondre en processos senzills Si s’afegeixen reactius i es retiren productes, de forma contínua, l’oscillació es pot mantenir permanentment
anàlisi tèrmica diferencial
Química
Mètode d’anàlisi i d’investigació fisicoquímica que consisteix a determinar les diferències de temperatura entre una substància patró i una petita mostra del producte a estudiar.
Patró i problema són simultàniament escalfats o refredats, en condicions exactament idèntiques, en un recinte la temperatura del qual varia progressivament de manera regular, coneguda i perfectament controlada Com a patró hom empra una substància que és sabut que no experimenta cap transformació en el domini de temperatures estudiat i, en conseqüència, qualsevol pic en el termograma és a dir, en el gràfic on hom porta les diferències de temperatura entre patró i problema en funció de la temperatura del recinte indica una transformació que es produeix en la substància estudiada L’…
espectrofotòmetre
Física
Química
Instrument emprat per a determinar l’espectre d’absorció (intensitat de l’absorció de l’energia radiant en funció de la longitud d’ona) d’una mostra de matèria, especialment a les regions de l’ultraviolat, del visible i de l’infraroig.
Els espectrofotòmetres de feix únic són constituïts essencialment per un focus de radiació electromagnètica contínua, una cella portamostres, un monocromador i un detector A l’infraroig, el focus és un emissor de Nernst, i el detector és un bolòmetre, un termoparell, una cella pneumàtica de Golay o una cella piroelèctrica Altrament, a l’ultraviolat el focus és un tub de descàrrega elèctrica en atmosfera d’hidrogen, de deuteri, de xenó o de vapor de mercuri, i al visible és una bombeta de filament de tungstè en ambdues regions els detectors solen ésser tubs fotomultiplicadors, fototubs o…
espectrometria
Astronomia
Física
Química
Estudi dels espectres mitjançant un espectròmetre.
Segons com sigui produït l’espectre hom distingeix diferents tipus d’espectrometria espectrometria de massa, espectrometria infraroja, espectrometria visible, espectrometria ultraviolada, espectrometria Raman efecte Raman, espectrometria d’emissió atòmica, espectrometria d’absorció atòmica , ressonància magnètica nuclear, ressonància paramagnètica electrònica ressonància de spin electrònic, espectrometria de raigs X, espectrometria de fluorescència X L’espectrometria tracta del mesurament de l’energia radiant emesa o absorbida per la matèria, com a resultat d’interaccions matèria-energia de…
prospecció

Diversos mètodes de prospecció
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques aplicades en la localització de jaciments, dipòsits d’aigua, etc.
L’estudi topogràfic i geològic d’un terreny indica la possibilitat de l’existència d’un jaciment, i l’estudi i la mesura de les anomalies detectades per mètodes geofísics prospecció geofísica permeten de conèixer la possible presència d’un mineral a la zona estudiada o permeten de descobrir les formacions geològiques característiques del terreny, generalment associades a la presència d’un mineral o d’hidrocarburs en descobrir la presència d’un anticlinal en terrenys sedimentaris primitivament coberts per l’aigua de la mar Els mètodes geofísics més emprats són gravimètrics, magnètics,…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
diòxid de carboni
Química
Gas incolor d’olor picant i gust àcid, bastant soluble en aigua, producte de la combustió del carbó i de la matèria orgànica en excés d’oxigen.
És anomenat també anhídric carbònic o gas carbònic , i la seva fórmula química és CO 2 És present en la natura com a component menor de l’atmosfera, en la proporció del 0,03% en volum, la qual proporció es mantenia sensiblement constant malgrat el cicle de transformacions a les quals és sotmès, com la fotosíntesi i la respiració però que des del 1750, ha augmentat la seva concentració a l’atmosfera en un 31% degut a que és un dels gasos d’efecte hivernacle També és present en gasos volcànics, en mescles gasoses de mines d’hulla o de grutes i dissolt a pressió en nombroses aigües minerals, de…
regla de Trouton
Química
Relació aproximada, enunciada per A. Pictet l’any 1876 i estudiada sistemàticament per F. Trouton l’any 1884, que estableix que el quocient entre l’entalpia molar de vaporització d’un líquid (ΔHv) i la seva temperatura absoluta d’ebullició (Te) és constant i igual a 21 si ΔHv s’expressa en calories.
Un corollari d’aquesta relació és la constància aproximada de l’entropia de vaporització de les substàncies líquides Cal fer esment del fet que els líquids associats presenten desviacions notables aigua, 26,1 etanol, 26,9, i també els líquids de punt d’ebullició elevat cadmi, 22,9 argent, 24,6 i els de pes molecular i de punt d’ebullició baixos nitrogen, 17,2 oxigen, 18,1 L’any 1915 JH Hildebrand introduí en aquesta regla una modificació, consistent a mesurar les entropies de vaporització a temperatures tals que les concentracions moleculars del vapor P/RT fossin constants, amb la qual cosa…