Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Ernest Giralt i Lledó
Química
Químic.
Doctorat en química orgànica el 1974 per la universitat de Barcelona, d'on és catedràtic de química orgànica des del 1986 Ha estat professor visitant i investigador adjunt a la Universitat de San Diego i a l’Institut de Recerca Scripps Califòrnia, 1990-91 i a la Universitat de Yale La seva activitat científica se centra en el camp del reconeixement molecular, especialment en aspectes relacionats amb el disseny, la síntesi i l’estudi estructural de pèptids i proteïnes a partir de tècniques de ressonància magnètica nuclear RMN Membre fundador de la Societat Europea de Pèptids i…
frase R
Química
Qualsevol de les codificacions convencionals que descriu el risc que comporta la manipulació de qualsevol substància o producte considerat perillós.
Les frases de risc són una sèrie de codis establerts per la Unió Europea que, encapçalats per la lletra R de risc i seguits d’un número, cal utilitzar, bé sols o bé combinats entre ells, per a etiquetar qualsevol producte considerat de risc Donen informació sobre les propietats fisicoquímiques i toxicològiques, els efectes sobre la salut humana o animal i els efectes sobre el medi ambient En molts casos van acompanyades també de les corresponents frases S, o frases de seguretat
frase S
Química
Qualsevol de les codificacions convencionals que estableix les normes de prudència a tenir en compte a l’hora de manipular qualsevol substància o producte considerat perillós.
Les frases de seguretat són una sèrie de codis establerts per la Unió Europea que, encapçalats per la lletra S de seguretat i seguits per un número, cal utilitzar, bé sols o bé combinats entre ells, a l’hora d’etiquetar qualsevol producte considerat de risc Donen informació sobre els sistemes d’emmagatzematge i consells per a la manipulació en l’àmbit d’higiene personal i de sistemes de protecció que s’han utilitzar tant en circumstàncies normals com en cas d’accidents, com ara vessaments Inclouen també informació sobre la reactivitat i sobre les possibles incompatibilitats de…
Bernard Feringa

Bernard Feringa
© Rijksuniversiteit Groningen
Química
Químic neerlandès.
Graduat 1974 i doctorat el 1978 per la Universitat de Groningen, després d’alguns anys a la Royal Shell, el 1984 s’hi reincorporà com a professor i hi ha desenvolupat tota la carrera científica i acadèmica Ha fet aportacions en síntesi orgànica, catàlisi, estereoquímica i disseny de molècules complexes Autor d’una trentena de patents, el 1999 presentà un “motor molecular” activat a partir de l’emissió de raigs ultraviolats que es convertí en una fita de la nanotecnologia , camp en el qual la seva contribució fou reconeguda el 2016 amb el premi Nobel de química, juntament amb Jean…
Daniel Shechtman
Química
Químic israelià.
Graduat 1966, màster 1968 i doctor 1972 per l’Institut Technion de Haifa, féu recerca a l’Aerospace Research Laboratories de Wright Patterson Ohio, EUA, on estudià durant els tres anys següents la microstructura i les propietats dels alumínids de titani L’any 1975 s’incorporà al departament d’enginyeria de materials de Technion En 1981-83, durant una estada a la Johns Hopkins University, descobrí la fase icosaèdrica, que obrí el camp d’estudi dels quasicristalls Per aquesta descoberta fou guardonat amb el premi Nobel de química l’any 2011 És membre de l’Acadèmia de Ciències d’Israel 1996,…
Henkel
Química
Empresa química alemanya fundada a Düsseldorf el 1876.
A partir de l’any 1900, que fabricà el primer detergent conegut Persil, inicià un procés d’expansió arreu del món El 1961 adquirí la societat barcelonina Sociedad Productora Gota de Ambar sabons, olis, que transformà en Henkel Ibèrica És la primera empresa de productes de neteja a l’Estat espanyol Té fàbriques a Barcelona i, fins el 2010, a Malgrat de Mar Maresme, però a Catalunya ha concentrat el seu creixement a la fàbrica de Montornès del Vallès Vallès Oriental, on s’installà el 1964 i que ha ampliat successivament El 2010 installà el Laboratori d’R+D+I i Tecnologies Avançades al Parc de…
Jean-Pierre Sauvage

Jean-Pierre Sauvage
© Institut de science et d'Ingénierie Supramoléculaires - Université de Strasbourg
Química
Químic francès.
Doctorat per la Universitat Louis Pasteur d’Estrasburg 1971 sota la direcció de Jean-Marie Lehn, després de cursar un postdoctorat a la Universitat d’Oxford retornà a Estrasburg el 1979, on desenvolupà la seva trajectòria docent i científica a l’Institut de Ciència i d’Enginyeria Supramoleculars del CNRS fins el 2009, que fou nomenat professor emèrit El 1983 dissenyà una tècnica per a unir dues molècules prescindint d’enllaços covalents, i el 2000 el seu equip sintetitzà una de les primeres “màquines moleculars”, que es contreien i es relaxaven responent a estímuls d’una manera similar a la…
Joan Albaigés i Riera
Química
Químic.
Doctor per la Universitat de Barcelona 1968, professor d’Investigació del CSIC i de Geoquímica Orgànica Ambiental per la Universitat de Barcelona, ha estat director del Centre d’Investigació i Desenvolupament del CSIC a Barcelona 1984-91, delegat del CSIC a Catalunya 1992-1993, president del Centre Unesco de Catalunya 1987-1996 i director general de Recerca de la Generalitat de Catalunya 1993-1995 Des del 1993 és president de la CIRIT, i des del 1995 és comissionat per a Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya Ha estat un dels principals impulsors i redactors del Pla de Recerca…
bifenil policlorat
Química
Nom genèric que es dóna a la família dels isòmers parcialment o totalment clorats del bifenil.
La majoria són líquids incolors, volàtils i poc solubles en aigua No condueixen l’electricitat i els més clorats no es degraden amb facilitat en l’ambient A temperatures elevades i en presència d’aire formen dioxines i furans En humans, la seva incorporació a través de l’alimentació consum de peix pot causar intoxicacions agudes no gaire importants, però exposicions repetides a petites quantitats poden provocar afeccions hepàtiques, neurològiques i, fins i tot, bronquitis cròniques Són possibles carcinògens i actualment el seu ús és prohibit o molt restringit en molts països A causa de la…
mercuri

Gotes de mercuri
© José M. Domínguez / Fotolia.com
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup II B de la taula periòdica, situat entre l’or i el tal·li.
És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El mineral de…