Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
biofotòlisi
Química
Emmagatzematge i posterior ús dels electrons que es produeixen en les primeres etapes de la fotosíntesi i que poden ésser emprats per a produir hidrogen lliure.
Aquest procés també investiga l’ús de l’energia solar per a produir electricitat o combustibles, com per exemple l’hidrogen Els treballs experimentals han demostrat que també es pot fer aquest procés en un laboratori
al·loxana

Al·loxana
©
Química
Compost heterocíclic.
Forma un tetrahidrat i un monohidrat anhidre, esdevé rosa a 230 °C i es fon a 256 °C És soluble en aigua, alcohol i acetona les solucions aquoses són àcides al tornassol, donen a la pell una coloració vermella i fan una olor desagradable És obtinguda per oxidació de l’àcid úric i és utilitzada en síntesi orgànica i en la investigació bioquímica, per a produir diabetis en animals experimentals
Stanley Lloyd Miller
Química
Químic nord-americà.
Es graduà a la Universitat de Califòrnia 1951 i es doctorà a la de Chicago 1954, on fou collaborador de Harold C Urey En 1955- 60 ensenyà i feu recerca a la Universitat de Columbia, i posteriorment a la Universitat de Califòrnia fins a la jubilació Els seus experiments de la Universitat de Chicago, des del 1953, demostraren que una determinada excitació elèctrica d’una massa gasosa, semblant a la possible atmosfera primigènia de la Terra, provoca la síntesi dels aminoàcids que constitueixen la part fonamental de la matèria viva Els treballs subsegüents de Miller se centraren en l’aportació de…
teoria de Debye-Hückel
Química
Teoria que explica les propietats de les solucions aquoses d’electròlits forts tot admetent que són completament dissociats en ions i que les desviacions observades respecte al comportament previst per l’equació d'Arrhenius provenen de llurs interaccions electroestàtiques.
La teoria suposa cada ió envoltat d’una “atmosfera” iònica de signe contrari apantallament de Debye i obté, per al coeficient d’activitat mitjà de l’electròlit, una fórmula simple, funció de la força iònica I , que per a solucions molt diluïdes se simplifica encara en una expressió independent de tot paràmetre La fórmula més simple coeficient d'activitat dóna valors en bon acord amb els experimentals només per a I < 0,003 la més complicada, que conté un paràmetre no calculable a priori , és vàlida fins a I ≈0,1 Més enllà, l’acord desapareix a causa de les aproximacions…
mecanisme de reacció
Química
Concepte derivat de la cinètica química, mitjançant el qual hom descriu els distints processos elementals successius que componen una reacció química complexa.
D’acord amb la realitat observable de la reacció química, en la qual uns reactius coneguts es transformen en uns productes, la investigació del mecanisme a través del qual ocorre la transformació, tot i que sovint és un procés molt complex, pot ésser feta comptant amb l’ajut de diversos factors i tècniques, entre els quals cal esmentar el coneixement de la natura de tots els productes formats, com també llurs proporcions relatives respecte als reactants la interpretació de dades cinètiques, que constitueix probablement la font més abundant per a la investigació del mecanisme l’ús d’isòtops…
nanociència
Química
Ciència que s’ ocupa de l’ estudi i la manipulació de la matèria a escala nanomètrica.
Les propietats macroscòpiques de la matèria són uniformes i estan clarament establertes A escala nanomètrica, aquestes propietats varien a mesura que es considera una mostra més reduïda d’un mateix material Per a una mateixa composició química, la relació entre la superfície i el volum, és a dir, entre el nombre d’àtoms o molècules superficials i els que són interiors, adquireix importància a mesura que es redueix l’escala de treball fins a arribar a nivells atòmics o moleculars El fet d’entendre aquest comportament és el que permet a la majoria de branques del sector tecnològic de…
cinètica química
Física
Química
Ciència que estudia les velocitats i els mecanismes en què transcorren les reaccions químiques (velocitat de reacció).
L’objectiu principal d’aquesta ciència és proposar un mecanisme , descripció detallada del camí de la reacció, com a explicació dels fets observats La cinètica química, per tal com informa sobre velocitats i mecanismes de transformació dels reactants en productes, complementa, en l’estudi de les reaccions, la termodinàmica, atès que aquesta ciència únicament considera la relació d’energia entre reactants i productes i no assenyala les etapes ni la rapidesa del camí que porta a l’equilibri de la reacció La termodinàmica dels processos irreversibles només tracta satisfactòriament sistemes que…
filtració
Química
Operació de filtrar un fluid.
En la filtració, la fase líquida del sistema, per efecte d’un gradient de pressió, passa a través d’un suport permeable de paper, tèxtil, metàllic, etc, en el qual la fase sòlida és retinguda La substància sòlida acumulada en el suport forma una capa o pa que el cobreix i que actua de medi filtrant, en deixar passar el fluid pels nombrosos canalicles que el travessen En l’estudi de la filtració, per tal de poder construir els filtres adequats a cada necessitat, hom aplica la teoria de Buth o la de Carman, i cal la construcció de models experimentals i la posterior extrapolació dels resultats…
adsorció
Química
Procés d’equilibri consistent en l’adhesió dels àtoms o molècules d’un material ( adsorbat
) damunt la superfície d’un altre ( adsorbent
), és a dir, en llur concentració a la interfície a causa del camp de forces residuals existent a la superfície dels sòlids i dels líquids.
L’adsorció constitueix un fenomen de la més gran importància per la seva intervenció en els processos vitals, en les reaccions catalítiques i, àdhuc, en certes hipòtesis cosmogòniques, en la formació de l’univers Fou constatada experimentalment per Fontana 1777, i Kayser proposà el terme 1881 Segons les seves característiques energètiques i cinètiques són definits dos tipus d’adsorció l’adsorció física i l’adsorció química L' adsorció física presenta energies d’enllaç petites tipus forces de Van der Waals amb valors entre 2 i 6 kcal/mol És ràpida, i fàcilment reversible L’adsorció química…
mesomeria
Química
Propietat que tenen unes certes substàncies de no poder ésser representades per una única fórmula d’estructura de tipus convencional que sigui capaç de definir-ne les propietats d’una forma característica.
És anomenada també ressonància Hom defineix un compost que presenta mesomeria com un híbrid de ressonància o estat mesomèric d’una mateixa substància, la fórmula de la qual aleshores és representada mitjançant la de les diverses formes possibles separades amb el signe ↔ així per exemple, hom té Les formes mesòmeres, dites també formes límit o en ressonància , d’una mateixa substància difereixen per la distribució dels electrons d’enllaç, alguns dels quals es desplacen d’àtom efecte mesomèric, bé que els àtoms ocupen les mateixes posicions en totes dues formes Cal dir que l’estat real de la…