Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
sistema
Química
Part de l’univers, delimitada per unes parets, reals o imaginàries, que gaudeix de certes propietats, que hom aïlla, artificialment, per sotmetre-la a estudi.
Des del punt de vista del nombre de components, els sistemes poden ésser classificats en unitaris, binaris, ternaris, etc, i, d’acord amb el nombre de llurs fases, en homogenis i heterogenis El nombre de components i fases d’un sistema és relacionat per la regla de les fases fase 3 D’acord amb les propietats de les parets, els sistemes poden ésser classificats en sistema tancat , quan no pot bescanviar matèria amb l’exterior però sí energia sistema obert , quan pot bescanviar amb l’exterior matèria i energia sistema de parets fixes , quan no pot sofrir variació de…
ànode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode receptor de càrregues negatives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals existeix un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per l’ànode entra el corrent al dispositiu i, per tant, en surten els electrons cap al circuit exterior L’ànode és, doncs, l’elèctrode positiu en els dispositius alimentats per una font exterior de tensió i l’elèctrode negatiu en els dispositius generadors, piles o acumuladors En els tubs electrònics l’ànode, dit també placa , rep els electrons procedents del càtode gràcies a la tensió existent entre ambdós elèctrodes En un electròlit, l’ànode rep els anions de la solució, els quals són neutralitzats elèctricament, de forma que els electrons alliberats surten cap al circuit exterior En una…
càtode
Electrònica i informàtica
Química
Elèctrode fornidor de càrregues negatives i receptor de les positives en tots aquells dispositius a l’interior dels quals hi ha un medi no metàl·lic (gas més o menys enrarit, electròlit o semiconductor) que esdevé conductor sota determinades condicions.
Per tant, en els dispositius alimentats per una font de tensió exterior, pel càtode entren els electrons del circuit exterior cap a l’interior del dispositiu, i, per això, és l’electrode negatiu en canvi, és el positiu en els generadors electroquímics, piles o acumuladors En els tubs electrònics el càtode produeix electrons per algun tipus d’emissió termoelectrònica, fotoelectrònica, etc, els quals són atrets per l’ànode segons el tipus d’emissió hom parla de càtode termoelectrònic, càtode fotoelectrònic, càtode fred, etc En un rectificador sòlid, el càtode forneix…
nucleohelicats
Química
Família de compostos que imiten l’estructura en doble hèlix del ADN.
El nucli d’aquests composts és de coure i els nucleòsids van situats a l’exterior en conjunt tenen càrrega elèctrica positiva, a diferència del ADN
trompa
Química
Aparell que serveix per a practicar el buit en un sistema tancat per mitjà d’un fluid, generalment aigua o mercuri.
La trompa d’aigua consisteix en un tub amb una desviació en T, just sobre el qual hi ha una peça en forma d’embut que dificulta el pas de l’aigua, amb la qual cosa, i per l’efecte Venturi, l’aire del sistema és aspirat cap a l’exterior a través de la desviació
encapsulació
Química
Operació de revestiment de les partícules que componen una determinada substància per tal d’impedir el seu contacte amb l’exterior.
Hom l’empra per a substàncies contaminants o altament perilloses Segons la grandària de les partícules a encapsular hom pot parlar d’encapsulació, pròpiament, o de microencapsulació
triòxid d’antimoni
Química
Pólvores blanques, cristal·lines, de densitat 5,67, que es fonen a 655 °C.
Insoluble en aigua, es dissol en els àcids i àlcalis forts i en les solucions calentes d’àcid tàrtric i de bitartrat Forma el mineral anomenat valentinita Amb el nom de blanc d’antimoni és utilitzat com a pigment en la indústria de pintures, però malgrat tenir poder cobrent elevat i excellent resistència a l’exterior i ésser compatible amb lligants àcids, cada vegada és menys emprat, per raons de preu És utilitzat també com a mordent, per a opacificar esmalts blancs en la indústria del vidre, per a ignificar paper i tèxtils i en la indústria del cautxú i dels plàstics per a obtenir composts…
mètode de la zona fosa
Química
Métode per a la purificació de sòlids, aplicat principalment a metalls, que consisteix en la creació, per escalfament temporal, d’una zona fosa en el si del material que hom vol purificar, per tal que les impureses es concentrin en la fase líquida.
El mètode és teòricament aplicable sempre que les impureses presents rebaixin el punt de fusió de la substància pura, que és el cas més corrent a la pràctica Experimentalment hom el porta a terme disposant la mostra a purificar dins un receptacle refractari contingut en un tub de quars, per l’exterior del qual es desplaça lentament i a velocitat constant una resistència calefactora, la qual, en crear la zona fosa, la va desplaçant al llarg de tota la mostra, concentrant-hi les impureses presents Aquest mètode té aplicació principalment en la purificació de l’alumini, del ferro i…
agent solubilitzant
Química
Denominació genèrica de diverses substàncies emprades per a solubilitzar espècies insolubles en un medi determinat (solubilització).
En general, els agents solubilitzants actuen mitjançant la formació de micelles Així, mentre que el laurat potàssic solubilitza hidrocarburs en l’aigua, el dinonilnaftalensulfonat de zinc solubilitza aigua en hidrocarburs en tots dos casos opera el mateix mecanisme, amb l’única diferència de l’orientació del grup polar de l’agent solubilitzant cap a l’exterior o l’interior, respectivament, de la micella Des d’un punt de vista químic, els agents solubilitzants són sals metàlliques d’àcids orgànics de pes molecular elevat D’altra banda, hi ha agents solubilitzants no iònics, entre…
cel·la electroquímica
Química
Dispositiu en el qual hom aconsegueix que s’efectuï una reacció química gràcies al forniment d’energia elèctrica (en el qual cas hom l’anomena cel·la electrolítica, i l’operació en conjunt rep el nom d’electròlisi) o en el qual, inversament, es produeix energia elèctrica a partir de l’energia alliberada per una reacció química que hi té lloc espontàniament (i és anomenat aleshores pila o cèl·lula voltaica).
Consisteix en un recipient que conté un o més electròlits units per ponts salins conductors o per parets poroses, amb dos elèctrodes immergits dins el líquid i connectats entre ells a través d’un circuit exterior En la cella té lloc, en tot cas, una reacció global d’oxidoreducció a l' ànode té lloc la semireacció d’oxidació, i al càtode , la de reducció Quan la cella funciona com a recinte d’una electròlisi, hom aplica una diferència de potencial als elèctrodes, amb la polaritat positiva a l’ànode i la negativa al càtode, per tal de proporcionar a aquest elèctrode els electrons…