Resultats de la cerca
Es mostren 22 resultats
coet
Química
Artifici de pólvora que, en ésser encès, llança un doll de partícules en ignició que, generalment, al final detonen.
Un coet, en essència, consta d’un tub de cartó, canya o llauna, tapat per un extrem, ple de pólvora ben atacada, amb un orifici o metxa per l’altre extrem, per on hom l’encén El coet volador és un coet estabilitzat per una tigeta sòlidament lligada al tub, parallela a la direcció de sortida dels gasos de combustió, amb la qual cosa es projecta enlaire Variant convenientment la càrrega hom obté diversos efectes lluminosos i sonors
bitxa
Química
Vareta de fusta que serveix per a escatar els racons i llocs poc accessibles d’escultures, motllures, etc.
És de llargària apropiada, aplanada en un extrem —i a vegades amb diverses formes a la seva punta—, sobre el qual és embolicat un retall de paper de vidre Sol ésser fet pels operaris mateixos que l’empren
sublimador

fototeca.cat
©
Química
Aparell que serveix per a efectuar sublimacions.
El més simple consisteix en un tub tancat per un extrem, amb una tubuladura lateral situada a la part superior i a través de la qual hom pot practicar el buit al fons del tub hom situa la mostra a sublimar i al seu interior hom acobla un altre tub, per l’interior del qual circula un fluid refrigerant i en la seva superfície es produeix la condensació del sublimat
tub d’assaig

tubs d’assaig en una gradeta
© PhotoDisc - Keith Brofsky
Química
Tub de vidre tancat per un extrem, de fons rodó, de dimensions molt diverses.
És molt emprat en el laboratori, sobretot com a recipient i vas de reacció
classificador | classificadora
Química
Màquina per a efectuar la classificació, emprada principalment en les indústries químiques i metal·lúrgiques.
El classificador hidràulic més senzill és el de flux encreuat , que treballa en règim continu i consisteix en un canal semicilíndric inclinat uns 12°, a l’interior del qual hi ha un transportador de vis sens fi que recull les sorres sedimentades del fons del canal i les duu fins a la part alta de descàrrega A l’extrem inferior hi ha un sobreeixidor per on surt el líquid amb els llims, lliure de sorres Tots els classificadors hidràulics treballen semblantment, i només varien la forma del recipient i el sistema transportador
eudiòmetre
Química
Instrument utilitzat en l’anàlisi volumètrica de certes mescles de gasos.
Consta d’una proveta graduada, de vidre gruixut, amb aixetes que tanquen tots dos extrems Quan cal determinar la composició d’una mescla de dos gasos coneguts, hom introdueix la mescla en l’eudiòmetre juntament amb un tercer gas adientment escollit, el qual, en saltar una guspira, es combina amb un dels components de la mescla Si el component resultant no és gasós, hom determina el volum del gas emprat, car és mesurable el volum residual total Hom empra també l' eudiòmetre de mercuri , l’extrem interior de la proveta del qual és introduït en una proveta de mercuri
comptagotes

Comptagotes
© PhotoDisc / Keith Brofsky
Química
Tub de vidre amb una caputxa de goma en un extrem i acabat, en l’altre, en forma capil·lar.
Hom l’empra per a fer fluir gotes del mateix volum l’equació de Tate P = 2π r σ P essent el pes de la gota, σ la tensió superficial, i r el radi del tub, permet de fixar el pes de les gotes Una variant són les ampolles comptagotes, les quals van proveïdes d’un tap esmerilat amb dues entalladures, que, disposades en correspondència amb les que hi ha al coll de l’ampolla, permeten la sortida uniforme de les gotes
temps de retenció
Química
En una anàlisi cromatogràfica, temps que empren les molècules de solut a recórrer la columna d’un extrem a l’altre.
Si t m és el temps mort , és a dir, el temps de retenció d’una substància insoluble en la fase estacionària, i t s és el temps durant el qual el compost roman en la fase estacionària, s’acompleix la relació t R = t m + t s = t m 1+ k´ , essent k´ el factor de capacitat de la columna, el qual és funció de les quantitats de fase mòbil i de fase estacionària i de la constant de partició El temps de retenció és un paràmetre molt emprat en la cromatografia de gas-líquid i en la de líquid-líquid
bengala

Bengales
Química
Vareta curta i prima amb un extrem cobert d’una substància que en cremar desprèn una llum intensa i espurnes brillants.
assaig pirognòstic
Química
Denominació de diversos tipus d’assaig, efectuats per assaigs per via seca, en els quals hom estudia propietats d’anions i cations desenvolupades per la calor en presència d’un reactiu o suport adequat.
Per a portar-los a terme, hom empra habitualment la flama d’un bec de Bunsen Els assaigs més corrents són els efectuats sobre carbó vegetal, fil de platí, fil de coure, els diversos tipus d’assaig a la perla i els efectuats en tub d’assaig tancat o obert Els assaigs sobre carbó vegetal tenen lloc collocant una mostra de la substància problema, mesclada o no amb carbonat sòdic anhidre, en una cavitat del carbó vegetal i escalfant amb una flama oxidant o reductora Hom obté informació de la mostra a través dels processos de deflagració, decrepitació, formació de botons metàllics i…