Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
reacció de Schotten-Baumann
Química
Procediment simple i ràpid per a l’acilació d’alcohols i amines amb formació d’èsters i amides.
Hom la realitza agitant una mescla de l’alcohol i l’amina amb una base aquosa freda i un excés d’un halogenur d’acil, i transcorre d’acord amb l’esquema següent
colorant azoic
Química
Colorant azo emprat per a tenyir el cotó de colors brillants i estables a la llum solar.
Els colorants azoics, insolubles en aigua, són copulats directament en la fibra, generalment de manera instantània, passant la tela de cotó prèviament impregnada d’una solució alcalina de naftol AS a través d’una solució freda del colorant
sacarina
Alimentació
Química
Substància d’una dolçor extraordinària que hom obté comercialment a partir de l’àcid o-tolnensulfònic, d’acord amb la següent seqüència de reaccions:
.
És un sòlid cristallí incolor, poc soluble en l’aigua freda i soluble en els solvents orgànics habituals, que es fon a 229°C És emprada en medicina com a edulcorant no nutritiu i com a additiu en la indústria alimentària
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component…
acetona-cloroform
Química
Fàcilment sublimable, fa olor de càmfora i es fon a 97°C.
És poc soluble en aigua freda, però soluble en els dissolvents orgànics dóna un hemihidrat que es fon a 78°C Hom l’obté per acció de l’hidròxid de potassi sobre una mescla de cloroform i acetona Fou utilitzat en medicina com a sedant, hipnòtic, anestèsic local i antisèptic L’ús prolongat pot causar habituació Té aplicacions com a plastificant d’èters i èsters cellulòsics i com a conservatiu de solucions orgàniques
metilcel·lulosa
Química
Èter metílic de la cel·lulosa.
Hom el prepara a partir de polpa de fusta o cotó artificial per tractament amb àlcali i metilació amb clorur de metil És sòlid, blanc i granulós, soluble en aigua freda i insoluble en aigua calenta La presència de sals inorgàniques n'augmenta la viscositat La solubilitat depèn del grau de substitució dels radicals hidroxils per metoxi És emprat com a agent espessidor en cosmètica, com a aglutinant en pintures, com a laxant en veterinària i com a additiu alimentari texturitzador
acetat d’uranil
Química
Cristalls grocs que es descomponen per acció de la llum, solubles en aigua freda i alcohol.
Hom l’obté per reacció de l’àcid acètic amb el diòxid d’urani, i és emprat en medicina i en anàlisi química
arsina
Química
Hidrur d’arsènic, AsH 3
.
Gas incolor d’olor alliàcia que en liquar-se dóna un líquid que bull a -55°C, de punt de fusió -113,5°C Soluble en aigua i lleugerament en alcohol i àlcalis és molt metzinós És obtingut per l’acció dels àcids sobre arseniürs metàllics En cremar fa una flama d’un blanc blavós Per dissociació tèrmica s’allibera l’arsènic, que es diposita i forma una taca negra damunt una superfície freda, base de la recerca toxicològica que es fa clàssicament mitjançant l’assaig de Marsh L’arsina és usada en síntesi orgànica per a fer gasos metzinosos de guerra i com a agent d’excitació doping de…
àcid anísic
Química
Agulles sublimables que es fonen a 184°C, solubles en els solvents orgànics, molt poc en aigua freda.
Hom l’obté per oxidació de l’anetole És emprat com a antisèptic local, antireumàtic i desodorant
carboximetilcel·lulosa
Química
Cel·lulosa sintètica presentada comercialment en la seva forma de sal sòdica i coneguda habitualment per CMC, que conté de 0,4 a 1,5 grups (-CH2COONa) per unitat de glucosa de la cel·lulosa.
L’addició d’aquests grups és produïda per la reacció d’eterificació entre l’alcalicellulosa i el cloroacetat de sodi, segons l’equació R c ONa + ClCH 2 COONa →R c OCH 2 COONa + NaCl R c essent el radical cellulòsic El seu pes molecular oscilla entre 21 000 i 500 000 segons quin sigui el seu grau de polimerització Es presenta en forma de pólvores higroscòpiques, incolores, inodores i no tòxiques, fàcilment dispersables tant en aigua calenta com en freda, i que formen dispersions colloidals amb distint grau de viscositat segons quin sigui el nombre de radicals hidroxil eterificats…