Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
glucosa

Diverses fórmules de la glucosa
Química
Aldohexosa pseudoaldehídica que es troba a l’estat natural en forma de D-glucosa.
Tant en solució com a l’estat sòlid existeix en les dues formes cícliques de α-D-glucopiranosa i β-D-glucopiranosa És l’aldohexosa més coneguda, car és el compost orgànic que en forma lliure o combinada és més abundant a la natura La glucosa, anomenada també dextrosa o sucre del raïm , té un paper important en el metabolisme, com a font d’energia En els organismes vegetals és combinada amb la D-fructosa, i hom considera que tots dos composts deriven de la sacarosa per hidròlisi d’aquest disacàrid sovint també es troba combinada en forma d’un polisacàrid, com el midó, el glicogen…
maltosa
Alimentació
Química
Disacàrid descobert per O’Sullivan el 1872.
Hom l’obté, amb un rendiment d’un 80%, per hidròlisi enzimàtica del midó mitjançant l’amilasa És emprada com a nutrient i edulcorant i com a medi de cultiu
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
mutarotació
Química
Fenomen consistent en el canvi del poder rotatori específic d’una substància dissolta en aigua o en algun altre dissolvent.
L’activitat òptica o el poder rotatori de la glucosa en solució aquosa és de α D 2 0 = +109,1° i decreix lentament fins a α D 2 0 =+52,5°, més de pressa en calent i gairebé instantàniament en presència d’àlcalis Això és degut a l’existència de dues formes de la d+glucosa la α-glucosa i la β-glucosa i a la transformació de la α-glucosa original en una mescla de les dues formes α i β
aldohexosa
Química
Existeixen 8 aldohexoses diferents, que són l' allosa, l' altrosa, la glucosa, la mannosa, la gulosa , la idosa , la galactosa i la talosa Solament la glucosa, la mannosa i la galactosa presenten interès biològic
glúcic | glúcica
laminarina
Química
Polisacàrid que es troba en algunes plantes marines i sobretot a les algues de l’espècie Laminaria
.
És formada per monòmers de la β-D-glucosa
òxid de coure (I)
Química
Sòlid vermell que existeix en l’estat natural ( cuprita
).
Hom l’obté per reducció de l’acetat cúpric o per acció de la glucosa sobre el reactiu de Fehling
àcid sacàric
Química
Àcid 1,2-dicarboxílic que es forma per oxidació de les hexoses i que pot existir en diverses formes diastereomèriques atesa la presència de quatre àtoms de carboni asimètrics en la seva estructura.
L’àcid D -sacàric, que hom obté per oxidació de la D -glucosa, es presenta en forma d’agulles molt higroscòpiques que es fonen a 126°C amb descomposició