Resultats de la cerca

El clorur de carbonil, COCl 2 , és el fosgen , i l’amida, CONH 2 2 , és la urea Els halurs de carbonil són obtinguts per síntesi entre el monòxid de carboni i els halògens lliures sofreixen fàcilment hidròlisi i amonòlisi i donen halur d’hidrogen i, respectivament, diòxid de carboni o urea En tots els composts de carbonil, COX 2 , la distància C—O és més llarga que la del doble enllaç C=O, i la distància C—X, més curta del que correspon a un enllaç simple cal considerar, doncs, aquests composts com a híbrids de ressonància, segons

Aquestes característiques li confereixen una càrrega global nulla, però presenta adés propietats nucleòfiles a causa dels electrons no compartits i adés electròfiles a causa de la llacuna electrònica Els sis electrons externs que envolten l’àtom de carboni esmentat emplenen tres orbitals híbrids sp 2 resta, doncs, un orbital p buit Aquesta estructura electrònica explica satisfactòriament molts casos, però també ho fa la que considera que els parells d’electrons compromesos en els enllaços ocupen dos orbitals hídrids sp 1 , i el parell no compromès, dos orbitals p , donant al…

Dins aquest context es classifica les terres rares en terres cèriques lantà , ceri , praseodimi , neodimi , prometi  i samari , terres tèrbiques europi , gadolini , terbi i disprosi i terres ítriques holmi , erbi , tuli , iterbi  i luteci el nom d’aquest darrer subgrup prové de la similitud de les propietats dels elements que el constitueixen amb les de l’itri Els metalls de les terres rares són malleables i dúctils, i, generalment, també són reactius quan se’ls sotmet a temperatures elevades o es divideixen finament Són algunes de les primeres matèries estratègiques en l’economia…

L’any 2011 serà recordat per la majoria de químics com el de la celebració de l’Any Internacional de la Química, promogut per les Nacions Unides amb la intenció de mostrar a la societat la importància de la química per al desenvolupament de la humanitat A banda dels esdeveniments organitzats aquest any per diferents institucions, universitats i centres de recerca per donar a conèixer les principals línies de treball que s’estan desenvolupant actualment en química, cal destacar els avenços realitzats en dos camps molt diferents la paleobioquímica i la síntesi de materials híbrids En el primer…

El concepte d’orbital fou introduït cap a les acaballes dels anys vint, coincidint amb el desenvolupament de la mecànica quàntica, que permeté de superar totes les dificultats que el model de l’àtom de Bohr plantejava Les funcions orbitals poden ésser reals o complexes i prendre, per a uns valors determinats de les coordenades, valors positius o negatius, no directament relacionables amb cap propietat observable de l’electró El producte de la funció d’ona per la seva conjugada és sempre real i representa la probabilitat de trobar l’electró en cada punt de l’espai Els orbitals són definits…

Els orbitals poden hibridar-se en diverses proporcions segons l’enllaç format, per a arribar a una configuració de menor energia, i la geometria d’una molècula és determinada per la hibridació dels enllaços que la formen Quan un àtom de carboni només té un dels seus orbitals p hibridat amb l’orbital s , hom diu que presenta hibridació sp té aleshores dos orbitals sp equivalents alineats i dos orbitals p en plans perpendiculars aquests àtoms de carboni sp es troben en derivats acetilènics, nitrils, allens, etc, és a dir, en composts amb triple enllaç, i amb dobles enllaços acumulats Quan un…

És l’únic element de nombre atòmic parell amb un sol isòtop estable Fou descobert per Louis Nicolas Vauquelin, el 1798, en identificar l’òxid de berilli en una maragda, però no fou isolat per primer cop fins el 1828 per Friedrich Wöhler, i per Antoine Alexandre B Bussy independentment, en fer actuar potassi sobre el clorur de berilli De bon principi, pel sabor dolç dels seus composts, era conegut pel nom de glucini El berilli és un metall dur, brillant, de color gris clar, mitjanament escàs a l’escorça terrestre 0,001-0,0006% ocupa el lloc 32 en ordre d’abundància, i hom el troba molt…

Esponges cristallines, una nova eina per a la determinació estructural La difracció de raigs X és l'eina preferida de la majoria de químics sintètics per a deter-minar l'estructura molecular d'un nou compost El problema és, però, que no sempre és fàcil aconseguir que un compost cristallitzi i, en cas que ho faci, que els cristalls que s'obtinguin siguin d'una qualitat suficient per a poder estudiar-los per difracció de raigs X Una àrea de la química en la qual aquestes limitacions són realment un inconvenient important és l'estudi de productes naturals, en què sovint es disposa de mostres…

La natura de les forces que donen lloc a l’enllaç químic fou objecte de moltes especulacions ja Demòcrit suposava que els àtoms eren ganxuts, però restà forçosament desconeguda fins a l’establiment de la constitució de l’àtom Ben abans, JJ Berzelius i S Arrhenius pressentiren, tanmateix, que es tractava de forces elèctriques Actualment hom sap que l’enllaç resulta de les forces de Coulomb entre les càrregues elèctriques positives i negatives del nucli i els electrons La petitesa de la massa dels constituents atòmics, i en especial de l’electró, fa que només els sigui aplicable la mecànica…