Resultats de la cerca

A diferència d’altres composts salins, és soluble en acetona i en diversos alcohols, amb els quals dóna composts d’addició Hom el pot obtenir en solució per neutralització de l’àcid clorhídric amb calç o carbonat de calci, i així resulta sovint com a subproducte en diversos processos industrials, en la fabricació de sosa pel procediment Solvay i en l’aprofitament de salmorres naturals El clorur de calci en estat de fusió dissol quantitats importants de calci metàllic 9 g/100 g de CaCl 2 i esdevé un líquid de color roig que hom atribueix a la presència, no confirmada, d’un subhalur Els …

També és anomenada aigua d’inserció L’exemple més típic és l’aigua de les zeolites Contenen també aigua d’imbibició les argiles, l’òpal i diversos hidròxids que es presenten en forma de gels colloidals L’aigua d’imbibició pot coexistir en molts hidrats amb aigua de constitució i de cristallització

Els ben definits són el monohidrat Al 2 O 3 H 2 O diàspor i el trihidrat Al 2 O3 3H 2 O hidrargillita, hidròxid d' alumini La bauxita és, més o menys, un dihidrat molt impur

L’espectre infraroig d’aquests hidrats complexos mostra, com el de tots els hidrats, la banda d’absorció característica de la molècula aigua L’aigua de constitució s’elimina amb major dificultat que l'aigua de cristallització Molts hidrats per exemple els alums poden contenir simultàniament aigua de constitució i aigua de cristallització en altres casos hi ha simultàniament aigua de constitució de tots dos tipus, lligada al catió i lligada a l’anió cas del CuSO 4 5H 2 O Cal no confondre amb aigua de constitució malgrat que a vegades sigui anomenada…

Hom distingeix dos tipus d’hidrats el primer tipus és format pels hidrats de composició constant, en els quals les molècules d’aigua són lligades al compost anhidre mitjançant enllaços covalents coordinats per un dels parells d’electrons lliures de l’àtom d’oxigen, o bé per enllaços de ponts d’hidrogen i en el segon tipus les molècules d’aigua ocupen buits en la xarxa cristallina i no presenten una proporció constant entre els dos components de l’hidrat

Els osotriazoles són d’una gran utilitat per a la caracterització i la identificació d’hidrats de carboni, puix que són fàcilment cristallitzables i tenen punts de fusió ben definits

Higroscòpic, amb poca aigua dóna hidrats, i amb molta aigua s’hidrolitza És obtingut per acció del clor sobre el triclorur És emprat sobretot per a la cloració de composts orgànics

És preparada reduint l’antraquinona amb estany i àcid clorhídric En solució alcohòlica s’equilibra amb l'antranol, menys estable És emprada com a reactiu dels hidrats de carboni i per a la determinació ràpida del sucre en els fluids corporals

Són composts moleculars els composts reticulars tals com les sals dobles i els hidrats i altres solvats, els clatrats, els complexos de transferència de càrrega i molts altres complexos acceptor donador Els composts moleculars no se subjecten a les regles ordinàries de la valència, i els enllaços entre les molècules constituents poden ésser-hi covalents, d’hidrogen o de van der Waals

No és conegut en estat lliure, i les solucions aquoses d’àcid sulfurós contenen en realitat hidrats del diòxid de sofre SO 2 Hom en coneix, però, nombroses sals sulfit És obtingut per dissolució del diòxid de sofre en l’aigua o hidrolitzant halogenurs de sulfinil Aquestes solucions es comporten com un àcid relativament fort pK 1 =1,8 pK 2 =7, presenten caràcter reductor i són tèrmicament inestables i alliberen SO 2 per ebullició