Resultats de la cerca

Fou descobert el 1889 per T Curtius Hom l’obté mitjançant el procés de Raschig Actua com a reductor enèrgic, reacciona amb els composts carbonilats donant hidrazones i amb els derivats dels àcids carboxílics produint hidrazides És emprada en anàlisi química i, sobretot, com a monergol i com a propergol líquid en alguns coets

És un líquid incolor que bull a 208°C, molt soluble en l’aigua i alcohol i soluble en èter i benzè La piridazina i els seus derivats poden ésser obtinguts per reacció de composts 1,4-dicarbonílics amb la hidrazina

La 5-pirazolona és un sòlid cristallí que es fon a 165°C, soluble en l’aigua i l’alcohol Les 5-pirazolones són obtingudes per reacció dels β-cetoesters amb la hidrazina Són emprades en medicina com a antipirètics, i la més important és l’anomenada antipirina

És una base forta, molt reductora, que es presenta en forma de líquid oliós i que cristallitza en lamelles que es fonen a 19°C i bull a 243,5°C i fa una lleugera olor aromàtica Exposada a l’aire i a la llum s’altera fàcilment i esdevé groga, i després vermella És tòxica, amb una acció hemolítica i amb producció d’èczemes La fenilhidrazina és emprada en la manufactura de colorants, d’antipirina i com a reactiu de sucres, aldehids i cetones

Hom empra dues menes de desgasament el procediment físic, portat a terme mitjançant un desgasador, aprofita la disminució de solubilitat dels gasos en augmentar la temperatura del dissolvent en el procediment químic hom empra un reactiu que, combinat amb l’oxigen, doni un producte inert El reactiu més emprat és la hidrazina, que reacciona amb l’oxigen donant nitrogen gas inert i aigua que s’incorpora al dissolvent

És un sòlid cristallí, soluble en aigua i alcohol i insoluble en èter, que es fon a 96°C Hom l’obté per tractament amb cianat i carbonat sòdics del sulfat d’hidrazina o, electrolíticament, per reducció de la nitrourea Forma un hidroclorur que es fon amb descomposició a 176°C i que constitueix la forma comercial d’aquest compost La semicarbazida reacciona amb els aldehids i les cetones formant uns derivats dits semicarbazones , els quals són emprats per a la identificació dels composts carbonílics de partida

La seva fórmula general és RCHOH—COR, en la qual R és un radical alquil, aril o heterocíclic Les aciloïnes s’anomenen canviant per -oïna el sufix -ic o -oic de l’adjectiu específic del nom de l’àcid RCOOH corresponent Poden ésser preparades per diversos mètodes, entre els quals les condensacions aciloínica i benzoínica Llurs propietats generals són les dels alcohols i de les cetones Amb tres mols d’hidrazina o fenilhidrazina donen osazones Les α-hidroxicetones de fórmula general com la de les aciloïnes, però amb els dos grups R distints, han estat anomenades aciloïnes mixtes

Generalment és una mescla d’un oxidant i un reductor que en reaccionar produeixen gasos a elevada temperatura que són expulsats a gran velocitat per la tovera Hi ha dos grups d’ergols els sòlids , constituïts generalment per un oxidant perclorat amònic finament dividit i un aglomerant, que pot ésser un cautxú sintètic tiocol, i els líquids , constituïts per dos líquids oxidant-reductor que hom manté separats i que en el moment oportú mescla a la cambra de combustió, on es cremen Com a oxidants hom utilitza oxigen líquid, aigua oxigenada, fluor, àcid nítric fumant, etc, i com a reductors,…

Casos particulars de l’acilació són l’acetilació, la benzoilació, etc Les reaccions d’acilació són molt diverses, perquè el que les unifica és el resultat i no el mecanisme de la reacció Les substàncies acilables poden ésser inorgàniques aigua, àcid sulfhídric, amoníac, hidrazina o orgàniques Els hidrògens reemplaçables en les substàncies orgàniques són, en general, els dels hidroxils dels alcohols, fenols i àcids carboxílics el del grup tiol el lligat al nitrogen de les amines primàries i secundàries el lligat als carbonis aromàtics En aquest darrer cas, l’acilació és una…