Resultats de la cerca

Els fructooligosacàrids, denominats abreujadament FOS, no poden ser digerits per l’organisme humà, però sí pels bacteris del còlon i la flora intestinal, i per això es fan servir com a prebiòtics També s’empren com a edulcorants

Pólvores cristallines, amargues, solubles en aigua calenta i en dissolvents orgànics Té caràcter de base feble i es fon a 107-109°C És preparada a partir de l’antipirina per nitrosació, reducció del grup nitroso a amina i metilació És molt emprada com a antipirètic, antireumàtic i analgèsic bé que tenyeix l’orina d’un color vermellós, és ben tolerada per l’organisme humà És coneguda també per amidopirina o pel nom comercial i registrat de Piramidon

És isòmer de l’àcid nicotínic, més conegut com a vitàmer de la vitamina B3 o niacina L’àcid picolínic és un agent quelant d’ions de crom, zinc, manganès, coure, ferro o molibdè en el cos humà Està implicat en la producció de fenilalanina, triptòfan i la producció d’alcaloides i s’utilitza per a la detecció quantitativa de calci També és emprat en complements minerals ja que facilita que els ions, quelats, entrin a l’enteròcit i passin al sistema circulatori

Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la seva acció…

Descobert el 1965, és un dels principals edulcorants utilitzat com a additiu alimentari i és centenars de vegades més dolç que el sucre Contràriament a altres edulcorants, no presenta cap regust i és relativament estable en un medi àcid, malgrat que no resisteix un escalfament fort A l’organisme, es transforma en fenilalanina, àcid aspàrtic i metanol, el primer dels quals és un aminoàcid essencial, és a dir, que l’ésser humà no el pot sintetitzar i l’ha d’obtenir de la dieta Als països de la UE el codi de l’aspartam es representa per E-951, i el seu ús no és aconsellable per a…

La radioactivitat d’aquestes molècules permet de seguir-ne el rastre i les reaccions químiques mitjançant comptadors de Geiger-Müller Per a les aplicacions a la química, a la biologia i a la medicina, hom prepara un gran nombre de molècules marcades així, hi ha més de dues-centes molècules orgàniques marcades amb 1 4 6 C i una vintena de marcades amb 3 5 1 6 S En biologia i en medicina les molècules marcades permeten d’estudiar quantitativament el metabolisme, mal conegut fins ara, de tot un seguit d’elements Així, el marcatge de l’aigua amb triti 3 1 H ha permès de demostrar que l’aigua del…

Es tracta d’un combustible sòlid, líquid o gasós d’origen biològic biomassa que ha seguit un procés de transformació per tal d’adaptar-lo a una funció substitutiva dels combustibles convencionals d’origen fòssil La idea inicial de la utilització de biocombustibles fou l’aprofitament de residus, principalment agrícoles, però també la fracció orgànica dels residus domèstics, per a obtenir una energia alternativa a un cost relativament baix Els biocombustibles generen menys emissions de diòxid de carboni que els combustibles fòssils, i es classifiquen en biocombustibles de primera ,  segona ,…

De família jueva, el 1893 es convertí al cristianisme Estudià a les universitats de Berlín i de Heidelberg i fou professor a l’escola tècnica de Karlsruhe Treballà en el camp de l’electroquímica i estudià els elèctrodes de vidre Investigà també els equilibris de gasos des d’un punt de vista termodinàmic i, juntament amb Carl Bosch, ideà un procés d’obtenció d’amoníac, que posteriorment desenvolupà vers la producció en massa d’adobs Director 1911 del departament de física química del Kaiser Wilhelm Institut precursor de la Max Planck Gesellschaft, durant la Primera Guerra Mundial fou cap del…

Cal evitar que el glaç format es fongui durant l’operació, per la qual cosa hom treballa a una temperatura inferior al punt triple A la pràctica, però, hom congela la substància, dissolta, a molt baixa temperatura -50°C i a una gran velocitat, per evitar els fenòmens de fusió local, que donen lloc, a vegades, a una efervescència quan hom hi fa el buit El buit aconseguit és de 0,1 a 0,01 mm Hg, i la velocitat de sublimació ha d’ésser com més lenta millor per això aquesta operació dura molt de temps Quan gairebé tota l’aigua del producte s’ha sublimat, hom augmenta lleugerament la…

És un sòlid cristallí de color gris fosc, amb esclat metàllic, el vapor del qual és d’un color violaci Fou descobert el 1811 per BCourtois Hom li coneix 20 isòtops artificials, escalonats del 119 al 139, i cap isòtop natural Les valències principals són -1 iodurs, +1 hipoiodits, +3 iodits, +5 iodats, +7 periodats Al laboratori hom l’obté a partir de la reacció 2KI + CuSO 4 5H 2 O → CuI + K 2 SO 4 + 1 / 2 I 2 + 5H 2 O El iode és el menys electronegatiu dels halògens, amb els quals es pot combinar actua com a oxidant, i la seva acció sobre el tiosulfat de sodi, que transforma en tetrationat,…