Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
aroma

Cromatografia de gas dels volàtils que determinen l'aroma d’un vinagre: 1,acetaldehid; 2, formiat de metil; 3, acetona; 4, formiat d’etil; 5, acetat d’etil; 6, diacetil; 7, alcohol etílic; 8, acetat de butil secundari; 9, acetat d’isobutil; 10, alcohol butílic secundari; 11, alcohol propílic; 12, alcohol isobutílic; 13, acetat isoamílic; 14, alcohol n-butílic; 15, alcohol amílic
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Conjunt de composts químics volàtils característics d’una substància que té la propietat de produir l’olor (aroma) que li és pròpia.
L’estudi de l’aroma, fins fa pocs anys, era limitat fonamentalment a l’experiència sensorial, però actualment la recerca científica segueix bàsicament els camins següents en primer lloc, la cromatografia gasosa per tal de separar els components volàtils que es troben en molt petites concentracions en els productes naturals en segon lloc, l’obtenció de l’aroma natural completa per destillació al buit de la substància aromàtica i condensació dels volàtils a molt baixa temperatura, generalment obtinguda amb nitrogen líquid -196°C en tercer lloc, l’obtenció dels components…
dilució límit
Química
Tècnica que consisteix a diluir progressivament una suspensió fins a obtenir una part alíquota que contingui una única unitat de solut.
Aquesta tècnica és utilitzada principalment en els camps de la bioquímica i la medicina amb suspensions de cèllules o de microorganismes i permet, entre d’altres, l’aïllament de clons d’hibridomes per a la producció d’anticossos monoclonals i l’estudi de l’activitat de cèllules individuals
marxa analítica sistemàtica
Química
Tècnica analítica que consisteix a determinar les espècies químiques inorgàniques (cations i anions) presents en una dissolució, a partir d’una seqüència de reaccions, cadascuna de les quals permet de determinar un grup d’aquelles espècies, caracteritzat per un comportament químic similar.
D’aquesta manera hom va coneixent gradualment els diferents grups d’espècies presents Un cop coneguts, hom aplica novament la tècnica fins a aconseguir d’esbrinar tots els components individuals presents en la dissolució Aquesta tècnica és un treball de laboratori de complexa realització, per la qual cosa és actualment poc emprada
agregat
Química
Material constituït per la mescla o juxtaposició macroscòpica de dos o més components, que difereixen per llur forma o composició, i que són essencialment insolubles l’un en l’altre.
Els agregats poden ésser de cinc tipus estratificats , formats de components laminars agregats de partícules eventualment amb un medi continu intercalar agregats de fibres eventualment amb un medi continu intercalar agregats de flocs eventualment amb un medi continu intercalar i agregats amb esquelet , formats per un medi continu, amb cavitats regularment distribuïdes, que omple un segon material El comportament i les propietats dels agregats depenen de la forma i disposició estructural dels components, de llur natura i de llurs interaccions Segons els casos s’obté una suma de propietats…
coeficient d’activitat
Química
Quantitat γ per la qual cal multiplicar les pressions gasoses o les concentracions per a obtenir les activitats.
Amb les convencions usuals respecte als estats de referència, γ = a/P en el cas dels gasos i γ = a/c en el cas de les solucions Segons que la concentració sigui expressada en fracció molar, molalitat o molaritat, el valor numèric de γ varia L’interès dels coeficients d’activitat resideix en el fet que varien molt més lentament que les activitats i es presten millor, per tant, a les interpolacions i extrapolacions En el cas dels electròlits forts, com que és impossible calcular les activitats individuals dels ions, hom introdueix un coeficient d’activitat mitjà γ ± , deduïble de…
electroquímica
Física
Química
Part de la química física que estudia les relacions existents entre l’energia elèctrica i l’energia química.
Hom pot fixar l’origen de l’electroquímica en les experiències d’A Volta, seguides pels treballs de H Davy i M Faraday i la teoria de S Arrhenius sobre els electròlits El 1905 Tafel enuncià l’equació que relaciona la ddp entre dues fases amb la densitat del corrent mesurat El 1890, però, W Nernst ja havia establert l’equació que porta el seu nom i que relaciona la ddp mesurada i l'activitat de l’ió que és en dissolució Butler interpretà cinèticament els potencials de Nernst, Gurney introduí la mecànica quàntica per a explicar la transferència de càrrega i Frunkin estudià el fenomen de la…
acidesa
Química
Indicació quantitativa de les propietats àcides.
L’acidesa d’un àcid HA en un solvent amfipròtic S, o sigui, la seva força en aquest solvent, ve mesurada per la seva tendència a cedir un protó al solvent, és a dir, per la constant d’acidesa K A expressió on a i és l’activitat de l’espècie i i K és la constant de l’equilibri HA + S ⇌ HS + + A - La força d’un àcid depèn, doncs, del solvent En general, resulta còmode d’expressar l’acidesa en unitats logarítmiques, i per obtenir nombres positius hom pren el logaritme de la inversa de K A , que és representat pel símbol pK A pK A = - log K A Com més elevada és l’acidesa, és a dir, com més…
espectròmetre
Astronomia
Física
Química
Nom genèric dels instruments que permeten de separar una radiació en les seves components monocromàtiques (atenent a la longitud d’ona o a la freqüència), o un feix de partícules en les partícules individuals (atenent a llur massa o energia).
espectroscòpia d’ultraviolat i visible
Química
Tècnica espectroscòpica d’absorció (absorciometria).
Es basa en la interacció de la radiació electromagnètica de l’ultraviolat 100 nm ≤ λ ≤400 nm o del visible 400 nm ≤ λ ≤ 750 nm amb ions, molècules o radicals, la qual origina transicions entre diferents estats electrònics d’aquestes espècies, mitjançant la promoció d’electrons cap a orbitals moleculars desocupats Dels diferents tipus d’espectre, els d’ultraviolat i visible, coneguts genèricament com a espectres electrònics , són els que comporten bescanvis energètics més grans de l’ordre de 200-500 kJ L’absorció d’aquests tipus de radiacions provoca alhora variacions…
sèrie aromàtica
Química
Conjunt dels composts orgànics que deriven dels hidrocarburs cíclics que contenen un o més nuclis benzènics.
Les característiques essencials d’un compost aromàtic són l’estabilitat de l’esquelet de carbonis del nucli benzènic, la deslocalització dels seus enllaços dobles i el predomini de les reaccions de substitució Les substitucions en els composts aromàtics poden ésser homolítiques arilació o heterolítiques nucleofíliques o electrofíliques Les nucleofíliques, a partir d’halurs d’aril o d’arilsulfonats, són emprades per a obtenir fenols però requereixen, en general, condicions dràstiques La reactivitat augmenta considerablement en presència de substituents acceptants d’electrons tals com els grups…