Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
femtoquímica
Química
Branca de la química que estudia les reaccions químiques en temps ultracurts, de l’ordre dels femtosegons (10-15 segons).
Una gran part de les reaccions químiques es realitzen en intervals de temps relativament breus, la qual cosa dificulta l’estudi dels mecanismes de reacció i dels composts intermedis que es formen Això es complica molt més si la reacció és complexa en aquests casos es pot formar un gran nombre d’espècies intermèdies que, per la seva inestabilitat, es descomponen ràpidament donant lloc a altres espècies intermèdies La identificació d’aquestes espècies és imprescindible per a conèixer el mecanisme de reacció per a aconseguir-ho es fa servir una mena de càmera que…
cicloalcà

Cicloalcans més importants
©
Química
Cadascun dels composts alicíclics de fórmula general C n
H 2 n
.
Bé que són isòmers dels alquens, tenen propietats intermèdies entre les dels alquens i les dels alcans, i s’assemblen més a aquests en augmentar les dimensions del cicle Així, el primer membre de la sèrie, el ciclopropà, és un compost molt reactiu a causa de les tensions presents en el cicle de tres baules a mesura que augmenta el nombre d’àtoms de carboni del cicle disminueix la distorsió dels enllaços i, per tant, la reactivitat de la molècula, fins a arribar al ciclohexà, que la té ja molt semblant a la dels alcans Derivats més importants dels cicloalcans © Donen els mateixos…
toluè
Química
Hidrocarbur aromàtic present en el quitrà de carbó com a constituent dels olis lleugers.
És un líquid incolor i inflamable, d’olor benzènica, miscible amb els solvents orgànics i immiscible amb l’aigua, que té una densitat de 0,8669, bull a 111°C i es congela a -95°C Hom l’obté de les seves fonts naturals o per reforming catalític del petroli Presenta un comportament químic similar al del benzè, però és més reactiu en l’anell i pot experimentar oxidacions amb facilitat a la cadena lateral És emprat en la preparació de gasolines d’índex d’octà elevat, com a producte de partida en la preparació de benzè, fenol i caprolactama i d’una gran varietat de productes químics, entre els…
polietilè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’etilè a alta pressió (que pot arribar a unes 1 500 atm) o bé a baixa pressió (entre 10 i 40 atm).
En ambdós casos la polimerització té lloc en presència d’un catalitzador, que en el primer cas és l’oxigen, en molt poca proporció, i en el segon és el catalitzador de Ziegler producte de la reacció del trietilalumini amb el tetraclorur de titani o el catalitzador de Phillips òxid de crom Segons que sigui obtingut a alta o a baixa pressió el polietilè és de baixa o alta densitat, respectivament Hom obté dos tipus de polietilè de densitats intermèdies, bé per la copolimerització de l’etilè amb altres composts, bé per la mescla de polietilens de baixa i alta densitat El polietilè,…
flama

Esquema de la flama d’un bufador oxiacetilènic
© fototeca.cat
Química
Discontinuïtat del medi gasós que materialitza la zona de reacció de la combustió, on es produeix una transformació química irreversible d’una mescla de gas combustible i de comburent.
La forma teòrica d’aquest front de flama, el qual és de dècimes de millímetre, és un pla la forma real és la d’un con, d’un casquet esfèric o una forma més complexa, que depèn de les condicions geomètriques de sortida de flux gasós Quan la mescla del combustible i del comburent té lloc abans de la inflamació, hom diu que la flama obtinguda és de mescla prèvia Quan el combustible i el comburent no són mesclats abans de la inflamació, la flama és anomenada de difusió , com és el cas de la flama de gas natural cremant en el si de l’aire, així com la flama del bec Bunsen bec 8 és un exemple de…
aromaticitat
Química
Fenomen en virtut del qual certes substàncies orgàniques cícliques, la composició ponderal de les quals indica insaturació —tals com el benzè
i els seus derivats—, posseeixen un conjunt de propietats especials característiques que les distingeixen de les substàncies alifàtiques o alicícliques i en particular de les olefines (amb les quals, a jutjar per la composició ponderal, haurien d’assemblar-se).
Aquestes propietats són, essencialment una estabilitat termodinàmica elevada, que les calors de combustió i d’hidrogenació posen de manifest energia de ressonància característiques espectrals peculiars, molt distintes de les de les olefines en un camp magnètic, existència d’un corrent d’electrons en el cicle, detectable, per exemple, mitjançant la ressonància magnètica nuclear distàncies carboni-carboni intermèdies entre les d’un simple i d’un doble enllaç escassa reactivitat química per comparació amb les olefines i en particular gran predomini de les reaccions de substitució respecte a les…
alcalinoterri
Química
Cadascun dels elements metàl·lics de la sèrie: calci, estronci, bari i radi, pertanyents tots ells al grup IIA de la taula periòdica
.
Hom els anomena així perquè llurs propietats són, en certa manera, intermèdies entre les dels metalls alcalins i les dels que havien estat anomenats terris terri Alguns autors, en desacord amb les regles de la IUPAC, consideren també com a alcalinoterris el berilli i el magnesi Són sòlids de color blanc d’argent, dúctils, i llur principal característica és de posseir en llurs àtoms només dos electrons en el nivell més extern, els quals són perduts fàcilment, deixant un catió divalent, incolor, amb la configuració electrònica d’un gas noble A causa de l’estabilitat d’aquesta…
dispersoide
Química
Partícula de dimensions intermèdies entre les d’una suspensió de partícules polimoleculars, visibles en un medi líquid, i les d’una solució de partícules monomoleculars, òpticament buida.
carburant
Química
Combustible líquid, constituït fonamentalment per hidrocarburs, emprat en els motors de combustió interna.
La principal característica que ha de posseir, per tal que el motor assoleixi la potència màxima, és de resistir compressions elevades sense produir detonacions Més enllà d’una determinada relació de compressió del motor la mescla carburant-aire s’encén espontàniament autoencesa i es produeix una ona expansiva que en xocar amb la culata i el cap del pistó produeix un típic soroll metàllic que fa minvar el rendiment Els diferents hidrocarburs tenen una resistència a la detonació creixent segons l’ordre parafines, isoparafines, olefines, cicloparafines i aromàtics El poder antidetonant d’un…
mecanisme de reacció
Química
Concepte derivat de la cinètica química, mitjançant el qual hom descriu els distints processos elementals successius que componen una reacció química complexa.
D’acord amb la realitat observable de la reacció química, en la qual uns reactius coneguts es transformen en uns productes, la investigació del mecanisme a través del qual ocorre la transformació, tot i que sovint és un procés molt complex, pot ésser feta comptant amb l’ajut de diversos factors i tècniques, entre els quals cal esmentar el coneixement de la natura de tots els productes formats, com també llurs proporcions relatives respecte als reactants la interpretació de dades cinètiques, que constitueix probablement la font més abundant per a la investigació del mecanisme l’ús d’isòtops…