Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
àcid carbànic
Química
Cadascun dels composts de fórmula RNHCOOH, on R representa generalment un grup alquílic, inestables en estat lliure, puix que es descomponen espontàniament donant diòxid de carboni i l’amina R-NH2.
Apareixen com a intermediaris en algunes reaccions de síntesi d’amines Hofmann
degradació
Química
Descomposició que ocorre en etapes amb productes intermediaris ben definits.
Sovint, però, hom acostuma a definir específicament la degradació com una reacció de disminució del nombre d’àtoms de carboni d’un compost orgànic, normalment alifàtic, com és ara la reacció de Hofmann o la de Curtius generalment es produeix per oxidació de l’àtom de carboni terminal, segons l’equació R-CH 2 -CH 3 →R-CH 2 -COOH →R-CH 3 +CO 2
aminoazoic | aminoazoica
Química
Dit d’un compost azoic que resulta de la copulació d’una sal de diazoni amb una amina aromàtica.
Els composts aminoazoics comprenen nombrosos colorants azoics importants i —els monoazoics— són emprats també com a intermediaris en la fabricació de colorants disazoics
resines amíniques
Química
Polímers termoenduribles, durs, incolors i transparents, coneguts també amb el nom genèric d’aminoplast, que resulten de la condensació de composts amínics amb aldehids.
Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions relatives dels…
benzí
Química
Intermediari químic estructural constituït per un anell benzènic en el qual un enllaç doble ha estat substituït per un de triple
És coneguda la seva existència en solució té importància per tal com explica certes reaccions orgàniques i perquè en pot presidir de noves El nom genèric d’intermediaris d’aquest tipus és arí
1-nitronaftalè
Química
Derivat mononitrat del naftalè, que hom obté per reacció d’una mescla d’àcids nítric i sulfúric amb naftalè, a 50°C.
Es presenta en forma de cristalls grocs que es fonen entre 59°C i 61°C, i bullen a 304°C són insolubles en aigua i solubles en dissolvents orgànics És emprat en la fabricació de colorants i productes intermediaris de síntesi
naftol
Química
Cadascun dels derivats fenòlics del naftalè, els més importants dels quals són els dos isòmers monohidroxilats, el α (I) i el β-naftol (II)
.
El α-naftol es troba en petita quantitat en el quitrà, i és obtingut sintèticament a partir de la α-naftilamina, per escalfament a 200°C amb àcid sulfúric diluït, o en autoclau entre 150°C i 160°C en presència de bisulfit de sodi i de NaOH Es presenta en forma de cristalls prismàtics poc solubles en aigua, que es fonen a 96°C Es produeixen substitucions electrofíliques nitració, sulfonació en el cicle que conté l’hidròxid, i en posició 4 i 2 en l’altre cicle els seus derivats nitrats i sulfonats són colorants importants, i intermediaris per als colorants azoics El β-naftol és…
crotonaldehid
Química
Cadascun dels isòmers cis- i trans- del 2-butenal, de fórmula CH3-CH=CH-CHO.
Llur forma comercial és la trans - Són líquids inflamables, d’olor sufocant i lacrimògens, que bullen a 104°C i són poc solubles a l’aigua Obtinguts per condensació aldòlica de dues molècules d’acetaldehid, són emprats com a intermediaris en síntesi orgànica, solvents, monòmers, etc
aminofenol
Química
Substància orgànica que té almenys una funció amina i una funció fenol.
Els aminofenols en els quals la funció amina és portada per un carboni aromàtic solen obtenir-se per reducció dels nitrofenols o nitrosofenols corresponents i són composts reductors, fàcilment alterables Molts d’ells i els àcids sulfònics que en deriven són intermediaris importants en la síntesi de colorants
aminació
Química
Introducció d’una funció amina
en una molècula orgànica per desplaçament d’un altre grup funcional (i no simplement per alteració del seu caràcter, com p ex en la reducció d’un grup nitro).
El mètode principal d’aminació és l’acció de l’amoníac sovint a pressió sobre els derivats halogenats i segons les condicions i circumstàncies sobre els nitroderivats, els alcohols i fenols i els àcids sulfònics L’aminació en sèrie aromàtica és una operació important en la preparació d’intermediaris per a la síntesi de colorants