Resultats de la cerca

Com que la formació d’enllaços és, en general, successiva, la ciclització pròpiament dita és sempre intramolecular, i la ciclització intermolecular és més correntment anomenada condensació La formació d’un complex metàllic cíclic amb un lligand bidentat o polidentat és anomenada quelació En química orgànica, la formació de composts carbocíclics pot resultar de reaccions molt variades reaccions de Thorpe i de Dieckmann, acilació intramolecular, destillació seca de sals de calci o de tori d’àcids dicarboxílics, etc La facilitat de formació dels anells carbocíclics…

L’enllaç hodrogen és anomenat intermolecular quan s’estableix entre dues molècules d’una mateixa substància o de substàncies distintes, i intramolecular quan s’estableix entre dos àtoms d’una mateixa molècula, la qual cosa dóna lloc a la formació d’un cicle en el qual l’hidrogen constitueix una de les baules

Fou descobert l’any 1839 per R Piria en la degradació de la salicina Hom l’obté industrialment per tractament del fenòxid sòdic amb diòxid de carboni i calor amb posterior acidificació Presenta una forta associació intramolecular per pont d’hidrogen i és emprat fonamentalment en la fabricació de l’aspirina i de diversos èsters salicilat, i d’altres derivats que també presenten activitat farmacològica, com a intermedi en la síntesi de colorants i perfums i com a fungicida Tot i presentar activitats antipirètica, analgèsica i antireumàtica, no és emprat en medicina a causa de la…

Tenen una certa importància solament els de la sèrie alifàtica llur comportament va completament lligat a la posició relativa dels carbonils en la cadena Així, els composts α- o 1,2-dicarbonílics, com el glioxal etadial, el biacetil 2,3-butandiona o el benzil difenil dicetona, a part les reaccions típiques del grup carbonil, tenen una gran tendència a la formació de derivats cíclics, a produir reaccions de ruptura de l’enllaç OC-CO i a la dismutació intramolecular dels carbonils, del tipus de la de Cannizzaro Els composts β - o 1,3-dicarbonílics, com l'acetilacetona 2,4-pentandiona, també…

Aquest fenomen és el responsable de les propietats físiques anormals que presenten l’aigua, l’amoníac, els alcohols, els fenols, els àcids carboxílics, etc Hom el troba en dissolucions, en líquids purs i en vapors i es manifesta pels mètodes corrents de determinació de pesos moleculars, puix que les molècules associades es comporten com a unitats de pes molecular múltiple, segons el grau d’associació Hom atribueix a associacions intermoleculars que en donar uns relatius complexos de doble, triple, etc, pes molecular del de les molècules simples fa que les substàncies que tinguin…

El mecanisme d’aquest fenomen és, ara per ara, desconegut

Si una de les posicions para de l’hidrobenzè conté un substituent, la transposició produeix aleshores p- semidines