Resultats de la cerca

Estudià a la Universitat de Hokkaidō, on es graduà el 1954 i es doctorà el 1959 Féu recerca postdoctoral a la Universitat de Purdue Indiana, EUA del 1963 al 1965, sota la direcció de  Herbert Charles Brown Professor associat 1961-73 i titular 1973-94 a la Universitat de Hokkaidō, posteriorment ha estat professor a les universitats d’Okayama 1994-95 i Kurashiki 1995-2002 El 1979 donà a conèixer, conjuntament amb N Miyaura, la reacció que porta el seu nom reacció de Suzuki , o reacció de Suzuki-Miyaura , consistent en la síntesi de dos grups  aril en presència d’un catalitzador de  palladi…

Graduat el 1958 en química orgànica a la Universitat de Tòquio, treballà en la reacció i la síntesi de polímers en l’empresa privada 1960-66 i el 1963 es doctorà a la Universitat de Pennsilvània El 1966 s’incorporà a la Universitat de Purdue Indiana, on fou professor assistent de Herbert Charles Brown i treballà en organoborans Després d’uns quants anys a la Universitat de Syracuse Nova York, 1972-79, retornà a la Universitat de Purdue, on des del 1999 ocupà la càtedra HC Brown Pels seus treballs sobre reaccions amb dobles enllaços de carboni en presència de catalitzadors de…

Estudià a la Universitat de Kyoto i ha treballat a les universitats de Kyoto y Nagoya Especialitzat en química orgànica, començà a estudiar els mecanismes involucrats en la quiralitat de reaccions asimètriques de complexos organometàllics, desenvolupà processos de síntesi per la hidrogenació asimètrica selectiva de diferents tipus de molècules i aconseguí la síntesi asimètrica d’aminoàcids a partir de fosfines, fent servir catalitzadors de ruteni Rebé el premi Nobel de química el 2001, juntament amb WSKnowles i KBSharpless

L’any 2000 rebé el premi Nobel de química, juntament amb AJHeeger i AGMacDiarmid, pel descobriment i desenvolupament dels polímers conductors La seva descoberta —anunciada pels tres premiats, després d’alguns mesos de treball en equip, l’any 1977— permeté començar a emprar els plàstics conductors en diverses aplicacions, com panells solars, telèfons mòbils, pantalles d’ordinadors de baixa radiació i rodets de fotografia El desenvolupament dels polímers conductors contribuirà a augmentar la velocitat dels ordinadors i a reduir-ne les mides

Graduat per l’Escola d’Enginyeria de la Universitat de Kyoto 1972, el 2005 obtingué el doctorat per la Universitat d’Osaka El 1972 s’incorporà a la multinacional química Asahi Kasei Corporation, on des del 1992 ha dirigit projectes relacionats amb el desenvolupament i la millora de bateries El 2015 fou nomenat president del Lithium Ion Battery Technology and Evaluation Center LIBTEC, i el 2017 catedràtic de la Universitat de Meijo Els anys vuitanta fabricà una bateria experimental recarregable de liti en la qual emprà coc de petroli com a material de l’ànode, precursora de les actuals…

Professor a la Universitat de Kyoto, compartí el premi Nobel de química del 1981 amb R Hoffmann , pels seus treballs d’aplicació de la mecànica quàntica a l’estudi dels orbitals fronterers en relació amb la reactivitat de les molècules

Les perovskites revolucionen el camp de les cèllules solars La perovskita va revolucionar els avenços en les cèllules solars i va potenciar una gran quantitat d’investigacions, com aquesta de la Universitat de UCLA, que usa la deposició química del vapor per a produir-les © UCLA University Els dispositius fotovoltaics, coneguts també com cèllules solars , dissenyats per convertir directament l’energia de la radiació solar en electricitat, no son precisament nous De fet, al llarg de les darreres dècades s’han anat desenvolupant i perfeccionant diferents tipus de cèllules que han deixat de ser…

Bacteris per a reparar el formigó Amb la incorporació de bacteris al formigó, es podria aconseguir que aquests reparin el material a mesura que es va degradant © Fototecacat / Gabriel Serra El formigó, la mescla de ciment amb sorra, grava i aigua, és un dels materials de construcció més versàtils que ha desenvolupat la humanitat Una de les seves propietats més apreciades és la durabilitat, de la qual donen testimoni alguns edificis romans que segueixen dempeus 2000 anys després de ser construïts Malgrat les seves excellents propietats de resistència enfront de les condicions ambientals…

Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…