Resultats de la cerca

Treballà amb Kundt Investigà els colloides i feu recerques mitjançant membranes poroses i ultrafiltres Després estudià les solucions colloidals amb un ultramicroscopi que inventà, juntament amb H Siedentopf El 1925 li fou atorgat el premi Nobel de química

Fa una olor pungent, i els vapors són fortament irritants de les membranes mucoses És emprat com a desinfectant d’habitatges, de vaixells i d’utensilis, com a germicida i fungicida de vegetals, i en fotografia com a enduridor

És obtingut per l’acció del NaOH sobre l’àcid monocloroacètic, o per reducció electrolítica de l’àcid oxàlic És molt emprat en la indústria tèxtil i en l’obtenció d’adhesius Té una forta acció irritant sobre la pell i les membranes mucoses

Hom l’obté fent passar un corrent gasós de HF en SO 3 líquid, o a la inversa Bull a 163°C, i és un àcid fumant Reacciona violentament amb l’aigua i produeix una reacció hidrolítica reversible Té una acció fortament irritant sobre les membranes mucoses i la pell

Director de l’Institut Max Planck de Bioquímica 1979, el 1988, juntament amb RHuber i JDeisenhofer, li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

S'esdevé en canviar l’organisme en un medi de diferent concentració cas d’organismes dulciaqüícoles en aigües salades o marins en aigües dolces o bé en afegir dissolvent o solut en el medi cas de cultius cellulars, en què hom pot fer esclatar les membranes cellulars o bé provocar l’encongiment de les cèllules

És un líquid incolor que bull a 55,5°C, i miscible amb aigua Té un caràcter fortament bàsic És emprada en la indústria del petroli i del cautxú sintètic, en l’obtenció de colorants i medicaments i també com a solvent i com a agent de flotació És fortament irritant de la pell i de les membranes mucoses

Treballà a l’institut Max Planck de Frankfurt 1974-87 i, posteriorment, a l’institut Howard Hugues, de Dallas El 1988 —juntament amb RHuber i HMichel— li fou atorgat el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

Es llicencià a la Universitat Tecnològica de Munic, on posteriorment es doctorà en bioquímica 1972 Treballà a l’Institut Max Planck de Martinsried del qual també fou director Juntament amb el seu equip desenvolupà mètodes cristallins de proteïnes L’any 1988 li fou atorgat, juntament amb JDeisenhofer i HMichel, el premi Nobel de química per la seva contribució al treball sobre l’estructura molecular de les proteïnes de les membranes cellulars fotosintètiques i la transferència dels electrons en la fotosíntesi

Format a l’Institut Químic de Sarrià 1970, és llicenciat en química i doctor en ciències químiques per la Universitat de Barcelona 1977, màster en ciències aplicades 1973 i doctor en filosofia 1976 per la Universitat de Toronto Catedràtic d’enginyeria química a la Universitat Rovira i Virgili Director del Centre d’Innovació en Tecnologia Química CITQ de la Xarxa d’Innovació Tecnològica del departament d’indústria de la Generalitat de Catalunya CIDEM, membre del Water Technology Research Center Universitat de Califòrnia, Los Angeles i membre del Center for Environmental Implications of…