Resultats de la cerca

Doctorat en física química 1962 a l’Institut Tècnic Federal de Zuric, on des del 1970 fou professor d’aquesta especialitat, rebé el premi Nobel el 1991 per la seva contribució al desenvolupament de la metodologia sobre l’espectroscòpia de ressonància magnètica nuclear d’alta resolució

Es doctorà en matemàtiques a la Universitat de Cambridge l’any 1951 Dugué a terme la major part de la seva tasca de recerca al Carnegie Institute de Pittsburgh Rebé el premi Nobel de química l’any 1998, juntament amb Walter Kohn, per les seves contribucions pioneres en el desenvolupament de mètodes per a estudiar teòricament les propietats de les molècules i en els processos químics en què poden participar El seu desenvolupament dels mètodes computacionals de simulació de models químics reals feu possible l’estudi teòric de les molècules, les seves propietats i com actuen en les reaccions…

Bé que sovint amb aquest mot hom entén el laboratori químic i el farmacèutic , cal esmentar també els de fisiologia, d' histologia, de toxicologia, d' electrònica , etc El treball desenvolupat en els laboratoris es caracteritza, d’una banda, per la precisió de les mesures efectuades, i de l’altra, per l’aplicació del mètode científic a la metodologia del treball Hom els pot classificar en laboratoris d’assaig , tant de primeres matèries com de producte elaborat, i laboratoris d’investigació , la qual pot ésser pura o aplicada El progrés extraordinari de l’electrònica ha permès d’…

Germà de l'enginyer i urbanista Albert Serratosa , es doctorà en química orgànica 1953 i treballà als EUA 1955-57 en el Massachusetts Institute of Technology MIT Dedicat fonamentalment a la recerca, desenvolupà les seves tasques en el marc del Consell Superior d’Investigacions Científiques , del qual fou professor d’investigació, i a la Universitat de Barcelona  des del 1977 Així mateix impartí molts cursos i conferències en universitats de diferents països El seu treball, tant pedagògic com de recerca, s’emmarcà en el camp de la metodologia de la síntesi orgànica Collaborà també…

Quant a la natura dels substrats, anomenats també productes de partida , si, essent simples o complexos, poden ésser obtinguts en darrer terme a partir dels elements químics constituents, hom parla de síntesi total , mentre que si és emprada com un producte de partida una molècula d’origen natural, no sintetitzada prèviament, hom parla de síntesi parcial Històricament, i des d’un punt de vista formal, hom pot considerar que la síntesi orgànica arrenca de la preparació de la urea FWöhler, 1828, i deu el seu posterior desenvolupament a la necessitat de trobar fonts alternatives de productes…

Els sintons són, en general, estructures incompletes que no responen a una realitat física, però poden ésser fàcilment relacionades amb un intermedi sintètic real El reconeixement de sintons idonis en el si d’una estructura orgànica complexa té una gran importància per a la realització amb èxit de la seva síntesi

Atenent la natura de les substàncies estudiades, hom ha dividit tradicionalment la química en química inorgànica i química orgànica Posteriorment, hom considerà la química analítica com a branca independent, estretament lligada, però, a la química inorgànica per raons històriques D’altra banda, en el darrer decenni del s XIX es constituí com a ciència la química física , que tracta dels fonaments teòrics de totes les branques de la química Finalment, i pel que fa a l’aplicació dels coneixements químics als processos industrials, hom ha considerat la química tècnica o enginyeria química com…