Resultats de la cerca

Treballà amb Wilhelm Ostwald a Riga, amb Ludwig Boltzmann a Graz, amb Friedrich Kohlrausch a Würzburg i amb Jacobus H van't Hoff a Amsterdam Tornà a Suècia el 1891 Fou rector de la Universitat d’Estocolm, d’ençà del 1905, i director de l’institut de química física de la fundació Nobel A partir del 1883 anà establint la teoria de la dissociació iònica dels electròlits en solució diluïda, que publicà el 1887 i per la qual rebé el premi Nobel de Química del 1903 La seva teoria, ja intuïda per Berthollet, dóna una explicació dels fenòmens de la conductivitat elèctrica de les solucions diluïdes d’…

Professor d’història a Jena, metge pensionat a Rottenburg i director de l’institut de Coburg Autor, entre altres tractats, d' Alchymia collecta 1595, Rerum chemicarum epistolica forma 1595-99 i d' Expositio fidelis sincera et delucida Raymundi Lullii 1599, comentari de l' Apertorium del fals Ramon Llull alquimista El 1615 publicà Opera omnia medico-chimica , sota el pseudònim Basilius de Varna

Farmacèutic a Göteborg, analitzà un gran nombre de substàncies químiques, per la qual cosa hom el considera com un dels iniciadors de la química moderna Descobrí l’oxigen, el clor, l’àcid tartàric i el cítric, el sulfur d’hidrogen, el molibdè, etc Proposà diversos mètodes d’obtenció de substàncies Es mostrà, però, partidari de la teoria del flogist

Ingressà en la Companyia de Jesús 1887, es llicencià en ciències físicoquímiques a València 1896 i es doctorà en química a Lovaina 1904 Fundà el Laboratori de l’Ebre, a Tortosa 1905, on investigà, dirigí tesis doctorals i feu publicacions importants, com un Manual de química moderna 1910, en castellà, que assolí catorze edicions, amb més de cent mil exemplars Fundà l’ Institut Químic de Sarrià 1916, que dirigí durant quaranta anys Fou president en dues ocasions de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona El 1921 inicià la publicació de la revista de química Afinidad

Històricament, bé que el mot havia estat utilitzat en un sentit similar des de més antic Albert Magne, la noció d’afinitat és a dir, d’‘inclinació’ mútua de les substàncies que reaccionen fou introduïda per tal d’explicar els fenòmens químics al segle XVIII, i popularitzada especialment per Boerhaave Per als químics de l’època, l’afinitat era la força desconeguda que provocava i mantenia la unió dels àtoms, i durant molts anys un gran esforç especulatiu fou fet per identificar-la Primerament, seguint el suggeriment de Newton, hom considerà que era una manifestació més de les forces de…

Estudià a la Universitat Tècnica de Stuttgart 1955-57, a la Universitat de París 1958-59 i a la Universitat Ludwig Maximilians, a Munic, on obtingué el diploma de física 1961 i el doctorat 1965 Fou professor a l’Institut de Química Física de la Universitat Tècnica de Hanover 1968-73, del qual és director, professor convidat en diverses universitats nord-americanes i director del departament de química física de l’Institut Fritz-Haber de l’empresa Max Planck de Berlín 1986-2004, on és professor emèrit Les seves investigacions, iniciades a la dècada de 1960, establiren les bases teòriques de la…

Consisteix bàsicament en un cup o dipòsit de grans dimensions, generalment cilíndric o lleugerament troncocònic, d’alumini, acer inoxidable o acer normal interiorment vitrificat o recobert amb un polímer estable Va proveït d’un sistema d’aireig, en el cas de fermentacions aeròbies, i d’un sistema de control de temperatura Juntament amb el fermentador, hi cal un sistema d’esterilització, generalment per calor, per tal de poder-hi eliminar completament els microorganismes estranys a la reacció i que podrien interferir-hi Els primers fermentadors eren sempre oberts a l’atmosfera Actualment, però…

Les fórmules de les colònies són molt diverses, tant pel grau alcohòlic que pot variar entre 80 i 90, com per les essències que acompanyen les dues esmentades de flor de taronger i de romaní, sobretot, però també, entre d’altres, d’espígol, de pell de taronja, d’arangí, de poncem i de farigola En algunes fórmules intervenen també aiguanaf, aigua-ros i àdhuc aigua del Carme Les més antigues aigües de Colònia s’obtenien macerant en alcohol fi algunes de les primeres matèries vegetals, destillant i afegint al destillat les altres essències Perquè desenvolupessin plenament les seves qualitats,…

Membre d’una família benestant, estudià dret per seguir una tradició familiar, però la seva vocació científica es manifestà aviat amb un treball premiat per l’Académie des Sciences El seu Traité élémentaire de chimie 1789, obra fonamental, desenvolupa la teoria correcta de la combustió combinació de l’oxigen amb altres substàncies, bandeja la vella idea del flogist i fa néixer la química moderna, sota el principi de la conservació de la matèria Poc temps abans, perfeccionant experiments de Cavendish i de Priestley, havia obtingut l’"aire inflamable” i l’"aire vital” que ell…