Resultats de la cerca

Abans hom definia la molècula, de manera menys general i precisa, com la més petita part d’una substància que podia tenir existència independent i estable conservant encara les seves propietats químiques i certes propietats fisicoquímiques D’acord amb aquesta definició podien existir molècules monoatòmiques Les molècules poden ésser formades, bé per un nombre ben definit i en general petit d’àtoms constituint aleshores entitats elementals anomenades molècules discretes , que solen existir tant en estat gasós com en estat condensat, bé per agregats d’àtoms o ions que existeixen…

Els fullerens són la tercera forma allòtropica del carboni La seva estructura polièdrica consisteix en 12 pentàgons i n hexàgons, on n pot ser qualsevol nombre excepte 1 Foren detectats primer en la pols interestellar i, més tard, els físics Wolfgang Kratschmer i Donald R Huffman posaren a punt un mètode de síntesi de fullerè mitjançant descàrregues electròniques d’un arc voltaic entre elèctrodes de carboni Vers els anys setanta els químics soviètics DA Bochvar i EG Galpen proposaren que una forma de carboni amb 60 àtoms de carboni podria tenir una estructura estable Hom proposà el nom de…

Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2  → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…

La cloració de composts orgànics es fa mitjançant l' addició de clor a molècules no saturades que formin enllaços covalents amb el clor, o bé amb la substitució d’àtoms o grups funcionals de la molècula per clor

Els àtoms que constitueixen la molècula que defineix un compost presenten una ordenació determinada i no són disposats d’una manera caòtica A través de l’anàlisi elemental quantitativa i de la determinació del pes molecular hom pot establir la fórmula molecular d’un compost el problema que es planteja aleshores és el coneixement de la seva estructura, puix que hi ha la possibilitat de composts diferents amb la mateixa fórmula molecular, els quals difereixen en l’ordenació dels seus àtoms isomeria estructural Això és el fonament de la teoria estructural de Kekulé Hi ha composts…

Els àcids tribàsics orgànics presenten tres grups carboxil en la molècula i són anomenats àcids tricarboxílics

En el cas dels àcids dibàsics orgànics, hom observa la presència en la molècula de dos grups carboxil àcid dicarboxílic

Consisteix a fer reaccionar una quantitat coneguda de l’aminoàcid amb àcid nitrós HNO 2 , el qual fet condueix a la formació d’una molècula de nitrogen N 2 per cada grup amino present en la molècula, d’acord amb la fórmula El nitrogen desprès és mesurat fent servir una bureta de gasos especialment dissenyada

Les seves propietats depenen de la posició recíproca dels dos carbonils en la molècula Un exemple de dicetona α és el diacetil, i de dicetona β, l'acetilacetona Formen sals amb els àcids a causa de l’existència de dues formes tautòmeres, la cetònica i l’enòlica, que conté el grup en aquest, l’àtom d’hidrogen de l’hidroxil és substituït per metalls Les dicetones es transformen en composts cíclics a partir de la forma enòlica