Resultats de la cerca
Es mostren 89 resultats
midó

El midó és constituït per moltes unitats de glucosa que formen una llarga cadena
© fototeca.cat
Química
Polisacàrid de fórmula general (C6H10O5)n, amb un alt grau de polimerització i constituït per molècules de glucosa en llur forma pirànica, unides per enllaços α-glucòsics.
De fet, amb el nom genèric de midó hom indica un grup de substàncies que tenen les característiques següents són insolubles en aigua freda, llurs grànuls s’inflen i es trenquen en aigua a 60-75°C, formen sucres per hidròlisi àcida o enzimàtica i, en presència de iode, donen una coloració blava En la fórmula general, n= 1 000 defineix aproximadament l’estructura veritable del midó, que és constituït per un polímer lineal, l' amilosa , i un altre de ramificat, l’ amilopectina Les quantitats d’aquests dos polímers varien en els diversos tipus de midó El midó és el component principal de les…
decrepitació
Química
Espetegadissa característica que fan els cristalls de moltes sals en escalfar-se.
És deguda a la vaporització brusca de l’aigua intersticial, la qual cosa produeix el trencament dels cristalls
xantona
Química
Cetona tricíclica que ocorre en la natura associada amb els pigments de moltes plantes.
Es presenta en forma de cristalls incolors, insolubles en aigua i solubles en alcohol, cloroform i benzè, que es fonen a 174°C És emprada com a larvicida i com a producte de partida en la síntesi de diversos colorants i fàrmacs
anisotropia magnètica
Química
Fenomen de la variació de la susceptibilitat magnètica amb la direcció que presenten moltes substàncies cristal·lines.
En les substàncies magnèticament anisòtropes hi ha només tres direccions ortogonals, anomenades eixos principals d’imantació, per les quals la direcció del moment magnètic induït coincideix amb la direcció del camp Aquests eixos no són forçosament eixos de simetria del cristall ni eixos òptics L’anisotropia magnètica és molt marcada en el grafit, en certs anions oxigenats, com ara els ions carbonat i nitrat, i en els composts orgànics aromàtics En aquests darrers, és una propietat de la molècula, i la susceptibilitat perpendicular al pla del nucli aromàtic és algunes vegades superior, en…
olor
Biologia
Química
Impressió que certes emanacions volàtils produeixen en l’òrgan de l’olfacte.
Bé que hom creu que passen de 400 les olors diferents que l’home pot captar, és possible de reduir-les a 6 de fonamentals etèria fruita, fragant flors, resinosa, picant, pútrida fètida i de cremat Llurs interrelacions poden ésser sistematitzades en forma de prisma Un gran nombre de les substàncies més flairoses tenen molècules suficientment volàtils perquè siguin vehiculades pel moviment de l’aire Moltes de les que presenten una bona solubilitat a l’aigua i als greixos són bones oloroses i, per contra, moltes de les solubles només en aigua o només en greix no tenen…
ressonància
Química
Propietat que tenen algunes substàncies de presentar el fenomen anomenat mesomeria
.
Moltes vegades aquests dos termes són emprats com a sinònims
azida
Química
Qualsevol sal de l’àcid hidrazoic, de fórmula R(N3)x, on R és de natura molt diversa (un àtom de metall, d’halogen, el radical amoni, un complex, una diversitat de grups i radicals orgànics) i x la valència de R.
Totes les azides dels metalls pesants, una majoria de les de metalls lleugers i moltes d’orgàniques són explosives en condicions adequades
lignina
Botànica
Química
Polímer aromàtic natural de molècules ramificades, derivades principalment del fenilpropà.
Forma part de la paret cellular de moltes cèllules vegetals, a les quals confereix duresa i resistència Constitueix al voltant del 25% del pes sec de la fusta
àcid hexafluorofosfòric
Química
Àcid fort de Lewis resultant de la dissolució del pentafluorur de fòsfor en àcid fluorhídric.
El PF 5 coordina un ió F - del FH alliberant un protó PF 5 + FH →PF 6 - + H + L’anió PF 6 - és molt estable i hom li coneix moltes sals iòniques
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina