Resultats de la cerca
Es mostren 201 resultats
gas natural liquat
Química
Transports
Combustible gasós emmagatzemat en estat líquid a una temperatura de -165ºC, utilitzat com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic, per tal de donar-los una autonomia comparable a la dels vehicles que usen combustibles fòssils.
La seva utilització en forma líquida proporciona avantatges respecte del gas natural comprimit, especialment quant a rapidesa en les operacions de recàrrega i seguretat de marxa, en no haver de suportar els dipòsits les elevades pressions No obstant això, el principal inconvenient és que, per a mantenir-lo en estat líquid, és necessari emmagatzemar-lo en dipòsits criogènics a una temperatura de -165ºC
gas natural comprimit
Química
Transports
Gas natural manufacturat per tal de poder-lo fer servir com a combustible per a vehicles dotats de motor tèrmic.
La raó de la seva compressió és disposar, el vehicle que l’utilitza, d’una autonomia comparable a la dels que funcionen amb combustibles fòssils Aquesta característica fa necessari dur uns dipòsits especials per a suportar l’elevada pressió d’emmagatzematge fins a 200 atmosferes Els principals avantatges que comporta la seva utilització és la diversificació energètica impulsada per les administracions a fi de reduir la dependència del petroli, així com la reducció de contaminants emesos a l’atmosfera durant la seva combustió respecte dels altres combustibles fòssils
gas natural per a vehicles
Química
Transports
Combustible gasós compost majoritàriament de metà i obtingut com a subproducte del petroli, que s’emmagatzema comprimit o bé en estat líquid.
Són tipus de gas natural per a vehicles el gas natural comprimit i el gas natural liquat
gasoducte

Gasoducte en construcció
© Gas Natural
Química
Tecnologia
Conducció metàl·lica de gran diàmetre emprada per a transportar els gasos naturals o de destil·lació des dels jaciments o llocs de producció fins als centres de consum o d’embarcament.
ambroide
Química
Ambre reconstituït, obtingut escalfant i premsant trossos d’ambre natural, massa petits per a ésser utilitzats tots sols.
Té les mateixes aplicacions que l’ambre natural
aigua destil·lada
Farmàcia
Química
Aigua de puresa elevada, obtinguda a partir de l’aigua natural per destil·lació.
La destillació elimina la major part de les substàncies dissoltes o en suspensió, però, en les condicions ordinàries, no permet d’obtenir aigua totalment pura aigua bidestillada, aigua de conductivitat, car és difícil d’evitar del tot que després de la condensació l’aigua no capti novament una part dels productes volàtils eliminats especialment diòxid de carboni i també que els vapors no arrosseguin poc o molt diminutes gotetes de líquid D’altra banda, si els materials en contacte amb el condensat no són totalment inatacables per l’aigua pura, es produeix de seguida una recontaminació L’…
dessulfuració
Química
Extracció del sofre i dels seus composts (àcid sulfhídric, sulfurs orgànics) continguts en el gas natural i els derivats del petroli.
La dessulfuració esdevé imprescindible a causa de la pudor i les propietats corrosives dels composts sulfurats El tractament amb amines permet de retenir l’àcid sulfhídric del gas natural i de recuperar, així, el sofre D’altra banda, hom porta a terme la dessulfuració del petroli i dels seus derivats, a les refineries, per procediments catalítics i aconsegueix, al mateix temps, d’augmentar l’índex d’octà de la gasolina
element sintètic
Química
Qualsevol dels elements químics que no ha estat trobat en estat natural, però que s’ha obtingut per síntesi.
Són elements de nombre atòmic elevat, inestables i radioactius, amb períodes de semidesintegració relativament curts i que possiblement es desintegraren durant la formació de la Terra El primer element que es considerà sintètic fou el tecneci, de número atòmic 43 i descobert l’any 1937, que deu el seu nom al fet d’haver estat el primer element en ésser obtingut de forma artificial tot i que més endavant se'n va detectar l’existència en estat natural en alguns estels gegants vermells L’any 1962 se'n van detectar traces a la Terra en una mostra de mineral pechblenda El segon element sintètic…
penicil·lina
Farmàcia
Química
Nom genèric emprat per a designar diversos composts d’origen natural o sintètic, que tenen la fórmula molecular C6H11O4N2SR i que difereixen entre ells únicament per la natura del substituent R.
Estructura i síntesi de la penicillina La penicillina fou aïllada per primera vegada el 1929 per Alexander Fleming , que l’obtingué del filtrat del cultiu del fong Penicillium notatum Fleming trobà que la penicillina inhibia, in vitro , el creixement d’un cert nombre de bacteris patògens i que presentava baixa toxicitat per als animals La seva química fou àmpliament estudiada durant la Segona Guerra Mundial a Anglaterra i als EUA, i posà de manifest que les penicillines aïllades en ambdós països diferien en la natura d’una cadena lateral unida a un nucli característic, i foren anomenades F i…
terpenoide
Química
Denominació genèrica que inclou els terpens i llurs derivats funcionalitzats d’ocurrència natural.
Hom els sol classificar, anàlogament als terpens, en hemiterpenoides, monoterpenoides, sesquiterpenoides, etc, d’acord amb el nombre d’àtoms de carboni de llurs estructures Presenten, en conjunt, una gran varietat d’estructures i grups funcionals, però els més comuns són els oxigenats alcohol, èter, cetona, aldehid, àcid, etc La repetitivitat de les unitats isoprèniques en les estructures dels terpenoides fou observada per OWallach l’any 1887 Posteriorment, l’any 1925, CKIngold observà que les unitats isoprèniques dels terpenoides són unides entre elles mitjançant unions cap-cua El conjunt d’…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina