Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
marxa analítica sistemàtica
Química
Tècnica analítica que consisteix a determinar les espècies químiques inorgàniques (cations i anions) presents en una dissolució, a partir d’una seqüència de reaccions, cadascuna de les quals permet de determinar un grup d’aquelles espècies, caracteritzat per un comportament químic similar.
D’aquesta manera hom va coneixent gradualment els diferents grups d’espècies presents Un cop coneguts, hom aplica novament la tècnica fins a aconseguir d’esbrinar tots els components individuals presents en la dissolució Aquesta tècnica és un treball de laboratori de complexa realització, per la qual cosa és actualment poc emprada
ciclamat
Farmàcia
Química
Cadascuna de les sals de l’àcid ciclàmic, especialment la sal sòdica o càlcica, les quals són emprades com a edulcorants artificials.
Substància cristallina incolora, molt soluble en aigua, trenta vegades més dolça que la sacarosa, fou descoberta casualment per Michael Sveda el 1937 a la Universitat d’Illinois El seu ús s’expandí considerablement en les indústries alimentàries i especialitats farmacèutiques Tanmateix, investigadors nord-americans demostraren que, en animals i a dosis molt fortes i administrades durant molt mesos, produïen tumors de bufeta imputables a la ciclohexilamina produïda pel metabolisme del ciclamat en l’organisme animal Hom en prohibí l’ús 1969, però, no havent-se pogut demostrar la seva acció…
aigua destil·lada
Farmàcia
Química
Aigua de puresa elevada, obtinguda a partir de l’aigua natural per destil·lació.
La destillació elimina la major part de les substàncies dissoltes o en suspensió, però, en les condicions ordinàries, no permet d’obtenir aigua totalment pura aigua bidestillada, aigua de conductivitat, car és difícil d’evitar del tot que després de la condensació l’aigua no capti novament una part dels productes volàtils eliminats especialment diòxid de carboni i també que els vapors no arrosseguin poc o molt diminutes gotetes de líquid D’altra banda, si els materials en contacte amb el condensat no són totalment inatacables per l’aigua pura, es produeix de seguida una…
Cros
Química
Empresa de productes químics creada a Sants (Barcelonès) el 1817 per Francesc Cros (Montpeller 1768 — Barcelona? 1831).
Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia 1819, fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel Barcelona — 1862 en 1831-33 i novament vers el 1844 El 1866 fou constituïda la raó social Amadeu Cros, que installà una fàbrica a Badalona 1874 i que es transformà 1904 en la Societat Anònima Cros, iniciada amb un capital social de 7500000 pessetes Bona part del control de la societat anà a les mans d’una empresa italogrega el 1970, i, el 1972, del Banco de Santander Tenia factories a Badalona, Flix, Lleida, València, Palma i també a Madrid, Sevilla, Santander, la Corunya…
equilibri químic
Química
Estat d’un sistema químic (d’una reacció química) en el qual la velocitat de la formació dels productes a partir dels elements reactants és igual a la velocitat de desaparició d’aquells productes per a formar novament els elements inicials de la reacció.
Així, malgrat l’aparent estabilitat del sistema deguda a la invariabilitat de la concentració dels productes presents en la reacció, l’equilibri químic és un equilibri dinàmic, puix que el pas dels reactants a productes resultants, i viceversa, és constant Hom relaciona les activitats activitat i les concentracions dels productes de la reacció amb les dels reactants per mitjà de la llei d’acció de massa acció, que defineix la constant d’equilibri del sistema per a unes determinades condicions de pressió i de temperatura, amb la qual hom determina la composició del sistema en equilibri La…
depuració d’aigües residuals

Procés de depuració d’aigües residuals urbanes (procés biològic)
© Fototeca.cat
Alimentació
Química
Ecologia
Tractament a què hom sotmet les aigües residuals de les poblacions o de les indústries a fi de separar-ne els elements perjudicials o transformar-los de manera que restin inofensius.
La depuració pot ésser completa i seguida d’una etapa de potabilització, si l’aigua depurada ha d’ésser emprada novament en les poblacions, o bé pot reduir-se a una fase d’eliminació dels elements contaminants, si hom ha de retornar l’aigua al riu o a la mar Aquesta fase consisteix en una separació amb l’ajut de coagulants alum, sulfat o clorur fèrric, calç, etc, segons l’origen de les aigües i una filtració Per facilitar la sedimentació hom pot sotmetre la matèria orgànica a un procés d’oxidació bacteriana anomenat digestió , en el qual les molècules complexes es descomponen en…
sol
Química
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid (col·loide).
Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial freqüentment…
resines amíniques
Química
Polímers termoenduribles, durs, incolors i transparents, coneguts també amb el nom genèric d’aminoplast, que resulten de la condensació de composts amínics amb aldehids.
Les primeres matèries per a obtenir-los amines, imines o amides d’una banda, aldehids de l’altra són variades, però en la pràctica les realment importants són la urea, la melamina i el formaldehid Les resines de melamina tenen millors propietats que les d’urea però llur preu és més elevat La primera fase de la condensació és la formació de mono o dimetilolurea o de tota la sèrie de composts que van de la mono a l’hexametilolmelamina Aquests monòmers amínics, solubles en aigua, es polimeritzen ràpidament en escalfar-los Regulant les condicions de reacció puresa i proporcions relatives dels…
cautxú
Recollida de làtex per sagnia de l’hevea
© Fototeca.cat
Química
Elastòmer extret del làtex de diverses plantes (arbres, lianes o herbes) generalment pròpies de la zona intertropical, de les quals l’única que té importància industrial és l’hevea (Hevea brasiliensis).
El làtex és constituït per una suspensió colloidal de cautxú en medi aquós, amb partícules a la ratlla de 05μm que coagula en medi àcid El cautxú és un polímer de l’isoprè o 2-metilbutadiè, amb llargues molècules filiformes, constituïdes per l’agrupament en posició cis de 3000 a 4000 grups isoprè, d’un pes molecular mitjà a la ratlla de 200000 a 300000 Presenta les reaccions d’addició pròpies dels dobles enllaços La molècula es trenca per oxidació bo i iniciant un procés de degradació el primer resultat del qual és un augment de plasticitat, que és total quan ha fixat l’1% d’oxigen, amb la…
or
Or natiu
© Fototeca.cat
Química
Tecnologia
Element metàl·lic pertanyent al grup IB de la taula periòdica.
Fou possiblement el primer metall conegut per l’home, car es troba a la natura en el seu estat elemental Té un color groc característic i és el més dúctil i malleable dels metalls En làmines molt fines presenta excellents propietats reflectores de la calor i de la radiació infraroja És un dels metalls més estables no es combina directament amb l’oxigen a cap temperatura i resisteix a quasi tots els àcids Es dissol ràpidament en l’aigua règia i és atacat pels halògens i per solucions de cianur en presència d’oxigen L’or forma aliatges amb la majoria dels metalls, essent els més importants els…