Resultats de la cerca

Fonamentalment consisteix en un recipient partit en dos per una membrana semipermeable cellofana, pergamí i ple de la solució a dialitzar, a una banda, i del solvent pur, a l’altra A vegades la membrana adopta la forma d’un petit saquet ple de la solució a dialitzar que hom introdueix dins el solvent pur Els ions de la solució a dialitzar i les molècules petites, que poden travessar els porus ultramicroscòpics de la membrana, passen al solvent pur, i les molècules grosses, com les proteïnes i els polisacàrids, no poden travessar la membrana i resten dins la bossa

Les aigües amoniacals contenen amoníac lliure i sals amòniques carbonat, sulfur, cianur, tiocianat, tiosulfat i clorur Llur recuperació es fa trasformant-les en sulfat amònic Durant molts anys fins al ple desenvolupament de la indústria de l’amoníac sintètic foren la principal font d’amoníac i dels seus derivats

Un coet, en essència, consta d’un tub de cartó, canya o llauna, tapat per un extrem, ple de pólvora ben atacada, amb un orifici o metxa per l’altre extrem, per on hom l’encén El coet volador és un coet estabilitzat per una tigeta sòlidament lligada al tub, parallela a la direcció de sortida dels gasos de combustió, amb la qual cosa es projecta enlaire Variant convenientment la càrrega hom obté diversos efectes lluminosos i sonors

La fabricació de llumins s’inicià a París, el 1805 els primers llumins eren formats per un petit tros de fusta, un dels extrems del qual era cobert de sofre i d’una barreja de sucre i clorat potàssic L’encesa tenia lloc per immersió en àcid sulfúric, que provocava una reacció exotèrmica amb el clorat potàssic No fou fins el 1840 que hom utilitzà els llumins inflamables per fregament El cap era format per una mescla de clorat potàssic i trisulfur d’antimoni lligada amb midó Aviat el trisulfur fou substituït per fòsfor blanc, més fàcilment inflamable, i…

Un alambí consta de calderí, condensador, refrigerant i collector El calderí és el recipient on és vaporitzat el líquid La calor necessària pot ésser fornida sigui per contacte directe de les parets del bullidor amb la flama sistema només aplicable a la destillació de líquids no inflamables i que no es descomponen fàcilment per la calor, sigui a través d’un doble fons o d’un serpentí per on circula un fluid calent gairebé sempre vapor d’aigua, oli mineral o un fluid tèrmic apropiat El condensador és l’aparell on és liquidat, per refredament, el vapor produït al…

És líquid a la temperatura ambient i d’un color blanc d’argent, per la qual cosa, i també a causa de la seva mobilitat, és anomenat argent viu Fou conegut des de l’antigor —un vas ple d’aquest metall fou trobat en una tomba de Kurna Egipte, tot i que els fenicis ja l’empraven el 700 aC per a purificar l’or— El mercuri és constituït per una mescla isotòpica de set isòtops estables hom n'ha pogut preparar tretze isòtops radioactius No és un element gaire abundant, bé que és molt disseminat n'hi ha en estat natiu, en forma de glòbuls brillants, a la muntanya Avala Iugoslàvia El…

Característiques Conegut de molt antic, és el metall més blanc i de més elevat poder reflector, el més dúctil i malleable després de l’or, i el millor conductor de la calor i de l’electricitat L’argent natural és una mescla de dos isòtops estables el 107 52,5% i el 109 47,5% En són coneguts dotze isòtops radioactius artificials Bé que molt escàs, es troba àmpliament dispersat per tota l’escorça terrestre, inclosa la mar Hom calcula que n’hi ha entorn d’un 0,000004%, unes 10 vegades més que d’or Es presenta adés a l’estat natiu, generalment aliat amb or, mercuri, antimoni, coure i plom, i…

Propietats fisicoquímiques de l’aigua Composició La seva composició fou establerta per síntesi per Cavendish el 1781 fent explotar una mescla d’hidrogen i oxigen 2H + O 2  → 2H 2 O L’anàlisi fou feta per Lavoisier i Meusnier, el 1783, descomponent el vapor amb ferro roent 4H 2 O + 3Fe → Fe 3 O 4 + 4H 2 La descomposició electrolítica H 2 O 2 + ½O 2 fou realitzada per primera vegada per Nicholson i Carlisle l’any 1800 La represa d’aquests experiments amb mètodes més precisos permeté de determinar exactament la composició ponderal, establir la fórmula definitiva i confirmar les lleis…