Resultats de la cerca

L’iridi ocorre en estat metàllic aliat amb el platí i amb l’or En estat pur no és atacat ni pels àcids ni per l’aigua règia, però en calent i en presència d’aire o d’oxigen s’oxida lentament amb formació d’Ir 2 O Amb el platí forma aliatges molt durs, emprats per a fabricar termoparells i les puntes de les plomes estilogràfiques

En la composició de les ceres intervenen fonamentalment alcohols i àcids grassos saturats no ramificats, amb cadenes de setze o de vint-i-quatre o més àtoms de carboni, com és ara els alcohols cetílic, cerílic i miricílic i els àcids palmític i ceròtic l’àcid i l’alcohol tenen sovint el mateix nombre d’àtoms de carboni, per la qual cosa hom creu que la gènesi biològica de les ceres té lloc a partir de la dismutació d’un aldehid gras Les ceres amb molècules lineals de longitud considerable tenen un punt de fusió més alt que el dels greixos de pesos moleculars anàlegs Són molt resistents als…

Té el nombre atòmic 76, el seu pes atòmic és 190,2 i és constituït per set isòtops naturals estables Presenta les nou valències entre 0 i +8, i més generalment +3, +4, +6 i +8 Es fon a 3 045°C i bull a 5 027°C Es troba a la natura en estat metàllic, aliat amb l’iridi en forma d’ iridosmina o osmiridi segons les proporcions relatives d’ambdós elements Presenta propietats diferenciades respecte als altres elements del grup del platí per la relativa facilitat amb què és atacat per l’oxigen, amb formació del tetròxid OsO 4 És atacat difícilment pels àcids forts o l’aigua règia, àdhuc en calent…

Els acetobutirats de cellulosa no plastificats es presenten en forma de floca, de lleugera olor butírica, i llurs propietats depenen de la composició i de la mitjana dels pesos moleculars Els tipus comercials són preparats tractant la cellulosa amb els anhídrids acètic i butíric en presència d’àcid sulfúric com a catalitzador i d’àcid acètic glacial com a dissolvent Són solubles en les cetones, en els acetats, lactats i altres èsters orgànics, en alguns dissolvents clorats i en nombrosos dissolvents d’alt punt d’ebullició amb addició de quantitats reduïdes de plastificants adequats èsters…

Les propietats blanquejants de certes substàncies ja eren conegudes a l’antiguitat Egipcis, fenicis, grecs i romans produïen gèneres de lli blancs, però no és conegut amb certesa el procediment que empraven Potser aconseguien el blanqueig a base de successives immersions de la tela en lleixius fets amb cendres de diverses plantes i l’exposició posterior al sol sobre l’herba Aquest procediment, generalitzat a l’edat mitjana, perdurà fins al s XIX El descobriment del clor a la segona meitat del s XVIII féu que aquest fos introduït com a blanquejant industrial, però, a causa d’haver d’ésser…

La unitat reiterativa de la macromolècula de cellulosa conté 3 hidroxils, i el grau d’esterificació en els acetats comercials anomenats, de vegades, diacetats correspon a l’acetificació, en mitjana, de 2,3 a 2,6, és a dir, a 53-57% d’àcid acètic combinat Quan l’esterificació és total o gairebé total, l’èster és anomenat triacetat de cellulosa L’acetat de cellulosa sense plastificar es presenta en forma de floca, i les seves propietats depenen del grau d’acetilació com més alt, menors són la solubilitat i l’absorció d’aigua i de la llargada de les cadenes com més llargues, majors són la…