Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
poliestirè
Química
Matèria plàstica termoplàstica obtinguda per polimerització de l’estirè.
Els poliestirens ordinaris són solubles en molts dissolvents orgànics, com els hidrocarburs de la sèrie aromàtica, les cetones, els èsters, etc, i poden ésser emmotllats, laminats, etc, per tal d’obtenir-ne objectes de formes molt variades com joguines, recipients d’ús industrial o domèstic, recipients d’acumuladors, recobriments de parets, revestiments interiors de refrigeradors, aïllants per a cables elèctrics, teixits no teixits, etc Els poliestirens antixocs són o bé mescles de poliestirè i d’elastòmer o bé copolímers d’acrilonitril-estirè, i tenen una elevada resistència a l…
estirè
Química
Hidrocarbur aromàtic líquid, d’aspecte oliós, color groguenc, olor penetrant, inflamable i lleugerament tòxic.
És un dels productes bàsics de la indústria petroquímica, emprat en la preparació de diversos materials plàstics Hom l’obté a partir de l’etilbenzè, principalment per deshidrogenació el 97% de la producció mundial, però també per oxidació i deshidratació del fenilmetilcarbinol resultant La reacció de deshidrogenació té lloc fent passar l’etilbenzè a 600-650°C sobre un catalitzador d’òxids de ferro o zinc La reacció és endotèrmica, i hom efectua generalment l’aportació de calor per injecció de vapor d’aigua sobreescalfat a l’entrada del reactor Hom separa l’estirè format un 40% dels altres…
bescanviador iònic
Química
Substància insoluble en aigua, que conté ions làbils capaços d’esser bescanviats per uns altres ions de càrrega del mateix signe presents en una solució aquosa amb què aquella entra en contacte, sense que tingui lloc cap canvi físic major en la seva estructura.
Segons que els ions làbils siguin positius o negatius, els bescanviadors són catiònics o aniònics, respectivament Hom coneix de mitjan segle XIX ençà les propietats bescanviadores de determinades argiles des del començament del segle XX hom empra les zeolites i els silicats complexos, naturals o artificials, com a bescanviadors iònics per a corregir la duresa de les aigües Vers el 1940 foren introduïts els bescanviadors iònics inorgànics sintètics, de composicions diverses, constituïts per resines polimèriques, de primer del tipus fenolformaldehídiques, després del tipus del poliestirè…
extrusió
Alimentació
Química
Tecnologia
Procés de transformació d’un material suficientment plàstic que hom obliga a passar, sotmetent-lo a una certa pressió, per un o més broquets o fileres als quals hom dóna la forma desitjada.
En el camp dels polímers hom l’aplica als materials termoplàstics, especialment als PVC, polietilè, poliestirè, polipropilè, poliamida i alguns derivats cellulòsics, i hom n'obté tubs, barres, films i perfils diversos En metallúrgia hom l’aplica a l’alumini i als seus aliatges, al llautó, al bronze i al cuproalumini L’extrusió de l’acer fou impossible fins que el 1941, amb la utilització de vidre fos com a lubricant procediment Ugine-Sépournet, hom evità el fenomen de soldadura entre l’acer i la filera i l’excessiu desgast d’aquesta La tecnologia d’extrusió començà a aplicar-se…
microplàstic
Química
Partícula de plàstic inferior a cinc mil·límetres de diàmetre.
Els microplàstics es classifiquen en microplàstics primaris , fabricats per a l'ús directe en productes i aplicacions industrials additius en cosmètica, pintura o pèllets de la indústria plàstica i microplàstics secundaris , resultat de la fragmentació d'objectes plàstics més grans A diferència dels residus de plàstic envasos, parts d’objectes fabricats, etc, clarament visibles però fàcilment transportables i acumulables per a la seva destrucció, els microplàstics d’ambdós tipus es caracteritzen, atesa la seva mida, per la dificultat de ser identificats i separats, dificultat a la qual s’…
plàstic
Ampolles de plàstic
Química
Nom genèric dels composts orgànics polimèrics obtinguts per síntesi o procedents de substàncies naturals que han sofert una profunda transformació química, susceptibles d’ésser conformats per l’acció conjunta de la pressió i de la calor.
Algunes de les característiques comunes dels plàstics, d’altra banda ben diferents quant a la natura i les propietats, són l’elevat pes molecular, la sensibilitat a la calor en un moment determinat de llur manufactura, l’interval relativament limitat de la temperatura d’utilització, el pes específic relativament baix entre 0,02 i 2,5 g/cm 3 , llurs propietats aïllants tant tèrmiques com elèctriques i acústiques i la resistència als agents químics inorgànics Els plàstics són sintetitzats a partir de diverses primeres matèries, les quals en determinen la diversitat de natura i de propietats…
sol
Química
Sistema col·loidal consistent en la dispersió d’un sòlid en un líquid (col·loide).
Les propietats que permeten de diferenciar un sol de les solucions veritables són l’elevada dispersió de la llum efecte Tyndall, la lenta difusió i la molt menor variació, en comparació amb les solucions, de les propietats colligatives elevació del punt d’ebullició, descens del punt de congelació i pressió osmòtica, ocasionada per un pes determinat de medi dispers Des d’un punt de vista general, els sols poden ésser classificats en liòfils, liòfobs i mixts Els sols liòfils són veritables solucions de molècules grans en un solvent i es caracteritzen per una tensió superficial freqüentment…
acrilonitril/estirè/acrilat
Química
Plàstic de poliestirè format de dues fases, una de cohesionada i dura d’un copolímer d’estirè/acrilonitril, i una altra de partícules d’elastòmer acrilat (cautxú acrílic) saturat, en dispersió dins la primera.
No contenint enllaços dobles de carboni C-C, aquests plàstics són molt resistents a la intempèrie i a la llum Poden ésser usats en un interval de temperatures comprès entre -30ºC i 85ºC, amb puntes de poca durada que atenyen els 100ºC Són translúcids o fins i tot opacs en algun cas Serveixen per a fabricar perfils, tubs, planxes, làmines, mobles, etc