Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
borat
Química
Qualsevol sal o èster de l’àcid bòric, especialment dels àcids metabòrics i tetrabòrics.
El més conegut és el bòrax Hom accepta que els borats són constituïts per unitats estructurals de BO 3 , grup pla que determina diverses possibilitats d’estructura la d’anions discrets, com els ortoborats BO 3 3 - , amb un sol grup BO 3 , i els piroborats B 4 O 7 2 - , amb un nombre limitat de grups units per àtoms d’oxigen la d’anió extens, com els metaborats BO 2 n - n , on els grups BO 3 es troben enllaçats en forma de cadenes o anells i la de capes bidimensionals, com els pentaborats B 5 O 8 - Els borats reaccionen amb els àcids forts en solució aquosa i alliberen àcid…
fibra acrílica
Química
Nom genèric de les fibres tèxtils constituïdes per un polímer sintètic de cadena llarga compost, almenys en una proporció del 85% en pes, per unitats acrilonitril —CH2CH(CN)—.
L’acrilonitril pur es polimeritza fàcilment en poliacrilonitril, però aquest compost té, per a la fabricació de fibres, l’inconvenient de no fondre's, sinó solament d’estovar-se i després de descompondre's per efecte de la temperatura, de no ésser soluble en solvents volàtils barats i de donar fibres que no poden tenyir-se pels procediments corrents Per aquesta darrera raó especialment, hom acostuma a modificar-lo per copolimerització amb altres monòmers tals com acetat de vinil, clorur de vinil, estirè, isobutilè, acrilats, acrilamida i vinilpiridina La tria entre els monòmers esmentats…
elastòmer acrílic
Química
Tipus de polímer que té una qunatitat predominant d’èster acrílic en forma d’acrilat d’etil o d’acrilat de butil en cadena de polímer:
Els elastòmers acrílics foren desenvolupats per resistir l’acció degradant dels olis a temperatures de 175-180°C La naturalesa i l’estructura d’aquests polímers també els fa passius a l’atac de l’oxigen i de l’ozó Complementàriament són destacables llur estabilitat a la calor, llur flexibilitat i llur impermeabilitat als gasos El procés d’obtenció és més senzill que el dels cautxús diènics el làtex provinent de la polimerització per emulsió de l’acrilat d’alquil és rentat, assecat i laminat hom disposa també d’aquest elastòmer en forma de làtex Encara que tinguin la cadena saturada, els…
gas noble
Química
Nom donat a cadascun dels elements que són en estat gasós a temperatura ambient situats a la darrera columna de la dreta de la taula periòdica dels elements
.
Pel fet de tenir les capes electròniques exteriors completes, resulten difícils de fer combinar amb ells mateixos llurs molècules es presenten en forma monoatòmica o amb d’altres elements i de fer que formin compostosEls gasos nobles són l’heli, el neó, l’argó, el criptó, el xenó i el radó Hom també els anomena inerts , precisament per l’esmentada dificultat de combinació El 1933 L Pauling suposà que els gasos nobles podien combinar-se químicament i amb elements hiperactius, com és ara el fluor, i en proposà fins i tot les fórmules de determinats composts, com l’hexafluorur de criptó o de…
química combinatòria
Química
Tecnologia enfocada a la síntesi simultània de noves molècules i a l’examen ràpid de les seves propietats, útil en el desenvolupament de nous productes químics i farmacèutics.
Aprofita les possibilitats que proporcionen els ordinadors per a obtenir ràpidament la producció de tots els composts possibles amb propietats funcionals predeterminades, a partir d’un conjunt bàsic definit de components químics Es basa en dues premisses la primera, que la probabilitat de trobar una nova molècula per tempteig aleatori és proporcional al nombre de llocs on es busca i la segona, que la generació simultània d’un nombre elevat de molècules proporciona molts llocs on buscar Els procediments tradicionals de síntesi de passos són substituïts per estratègies de disseny…
mescla
Física
Química
Sistema format per dos components o més en qualsevol proporció, que poden separar-se per mitjans físics.
Les mescles constituïdes per dos components són anomenades binàries , i són les més corrents Un tipus de mescla binària d’una importància especial és la mescla eutèctica eutèctic Hom pot considerar diversos tipus de mescles, segons la fase de cada component Un d’aquests tipus és el de la d’un sòlid amb un altre sòlid, com és el cas de les mescles de colorants, fetes per tal d’obtenir una propietat que no posseeixen els components per separat, i el de diversos aliatges En el cas de la mescla de sòlids amb líquids, l’objectiu a assolir pot ésser la dissolució o la dispersió del sòlid en el si…
carboni 14
Química
Núclid radioactiu natural del carboni: vida mitjana = 5.580 anys.
És format contínuament en l’atmosfera per acció dels neutrons que provenen dels raigs còsmics sobre el nitrogen la seva desintegració és produïda segons la reacció totes dues reaccions tenen lloc a igual velocitat, i, per tant, la proporció de carboni 14 dins el diòxid de carboni atmosfèric es manté constant Les plantes absorbeixen per fotosíntesi el gas carbònic atmosfèric en conseqüència llurs hidrats de carboni contenen els núclids 12 i 14 en proporció constant mentre les plantes viuen Quan es moren, la proporció carboni 14/carboni 12 disminueix per desintegració del núclid 14 cada 5580…
hidrocarbur
Economia
Química
Compost orgànic format per carboni i hidrogen.
Els àtoms de carboni, que són tetravalents, poden unir-se entre ells formant cadenes més o menys llargues, per mitjà d’enllaços simples, dobles o triples, i les valències que resten lliures són saturades amb hidrogen Hom distingeix els hidrocarburs acíclics , de cadena oberta, dels cíclics, de cadena tancada Els acíclics, anomenats també alifàtics, poden ésser saturats o insaturats, i llurs cadenes poden ésser lineals derivats normals o ramificades isoderivats Totes aquestes possibilitats donen lloc a l’existència d’isòmers, que tenen en llur molècula el mateix nombre d’àtoms…
camp dels lligands
Química
Segons una teoria desenvolupada per primera vegada el 1930 per Hans Albrecht Bethe i van Vleck, camp elèctric creat pels lligands d’un complex al voltant de l’ió d’un metall de transició central.
Aquest camp afecta els seus cinc orbitals d que, en un àtom o ió lliure, són situats tots en un mateix nivell d’energia i els separa en nivells d’energia diferent, depenent el mode i la magnitud de la separació de la natura dels lligands i de llur configuració absoluta al voltant de l’ió metàllic Així, per exemple, en un complex octaèdric MX 6 en el qual sis lligands X, que són ions negatius o molècules polars, envolten un ió metàllic central M en les posicions dels vèrtexs d’un octàedre, la repulsió originada per les càrregues negatives de X incrementa l’energia dels electrons situats en els…
adhesió

Angle de contacte ϑ en l’adhesió entre sòlid i líquid
© fototeca.cat
Química
Fenomen per mitjà del qual dues superfícies són mantingudes juntes per forces intermoleculars.
L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid es basen en l’angle de…