Resultats de la cerca

Té aplicació com a agent precipitant de cations d’abast molt general

Insoluble en aigua, és soluble en les solucions d’amoníac i de tiosulfats o cianurs alcalins per formació de complexos És obtingut precipitant una solució de sal d’argent amb un clorur És emprat en fotografia

Més insoluble en aigua que el bromur, és soluble en les solucions de cianurs i de iodurs És obtingut precipitant una solució de sal d’argent amb un iodur És emprat en fotografia i per a obtenir pluja artificial

L’anió sulfur existeix en forma discreta en les dissolucions fortament alcalines dels sulfurs alcalins i alcalinoterris Presenta caràcter reductor i és un agent precipitant d’ions metàllics d’abast molt general, i gràcies a aquesta propietat té aplicació en anàlisi química qualitativa

Insoluble en aigua, es dissol en àcid nítric en el sulfurs alcalins És obtingut precipitant una solució de nitrat d’argent amb sulfur d’hidrògen La seva formació és causa de l’ennegriment de l’argent a l’aire És emprat en ceràmica i per a niellar

La precipitació d’un compost a partir d’una solució pot ésser aconseguida per diversos mètodes, tant físics com químics Entre els primers, cal esmentar tant la concentració per evaporació de dissolvent com el refredament, els quals poden conduir a una sobresaturació solubilitat Entre els mètodes químics, el més emprat és l’addició d’un reactiu dit precipitant , el qual pot actuar formant un compost insoluble amb els ions o molècules existents en el medi considerat, o bé variant la polaritat d’aquest medi, de tal manera que afavoreixi unes determinades condicions de precipitació Un altre…

Aquests estan basats en la mesura del valor d’alguna o d’algunes de les magnituds elèctriques que caracteritzen un circuit electroquímic i que estan en relació amb la concentració de la substància problema, la qual és continguda generalment en l’electròlit d’una cella electroquímica Les magnituds elèctriques mesurades són, bàsicament, la diferència de potencial entre els elèctrodes, la resistivitat o la seva inversa, la conductivitat i la intensitat, que corresponen als mètodes electroanalítics més clàssics la potenciometria, la conductimetria i l'amperimetria, respectivament aquests mètodes…

És el principal constituent de les parets cellulars dels vegetals superiors dels quals representa, en pes, la tercera part i el compost orgànic natural més abundant Identificada vers el 1837 pel francès Anselme Payen París 1795-1871, semblà als primers investigadors que era en íntima associació química amb uns altres constituents de les parets cellulars Tècnicament, hom qualifica de celluloses les fibres completament blanques obtingudes en sotmetre les matèries vegetals a determinats tractaments controlats de purificació, amb inclusió d’altres substàncies, com les hemicelluloses, de…