Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
ressonància
Química
Propietat que tenen algunes substàncies de presentar el fenomen anomenat mesomeria
.
Moltes vegades aquests dos termes són emprats com a sinònims
octà
Química
Alcà que ocorre en el petroli i que pot presentar 18 isòmers de cadena.
Els més importants són el n-octà , que bull a 126°C i és emprat com a dissolvent, i l' isooctà 2,2,4-trimetilpentà, líquid d’un punt d’ebullició de 99,2°C, emprat, juntament amb el n -heptà, per a determinar la velocitat de detonació dels combustibles líquids
heptà
Química
Alcà que és present en el petroli i que pot presentar nou isòmers de cadena.
El més important és el n -heptà, líquid inflamable que bull a 98,4°C i que s’inflama a -1°C, insoluble en aigua i soluble en els dissolvents orgànics És emprat, juntament amb l’isooctà, per a determinar la velocitat de detonació dels combustibles líquids
asimetria
Química
Isomeria òptica que presenten les molècules amb un àtom de carboni asimètric.
L’asimetria és condició suficient per a presentar isomeria òptica, però no necessària atropoisomeria
àcid metabòric
Química
Compost que hom obté en escalfar l’àcid bòric controladament.
Pot presentar-se en tres formes, segons les condicions de la preparació És la forma que pren l’àcid bòric en les dissolucions aquoses febles
nicrom
Química
Denominació general de diversos aliatges de níquel i de crom en proporcions diferents, alguns dels quals contenen també ferro —per exemple, Ni 60% Cr 40%; Ni 80% Cr 20% (Nicrom V); Ni 67% Cr 16% Fe 12%, etc—.
Es caracteritzen pel fet de presentar a temperatures elevades una gran resistència a l’oxidació i bones propietats mecàniques Són emprats per a fabricar resistències elèctriques
nitroanilina
Química
Derivat nitrat de l’anilina, que es pot presentar en les seves tres formes isomèriques (meta, orto i para).
La forma meta , és obtinguda per nitració de l’anilina i es presenta en forma de cristalls grocs que es fonen a 114°C És emprada com a intermediària en l’obtenció de colorants L’exposició als seus vapors produeix cianosi i metahemoglobinèmia Les altres dues formes presenten propietats semblants
estilbè
Química
Diariletè del que existeixen els isòmers (E)-estilbè i (Z)-estilbè, aquest darrer menys estable per presentar impediments estèrics.
El nom estilbè deriva de la paraula grega stilbos , que significa “brillant’ L’E-estilbè té un punt de fusió d’aproximadament 125ºC, mentre que el punt de fusió del Z-estilbè és 6 ºC De l’E-estilbè deriven els estilbenoides, a vegades anomenats incorrectament estilbens Són derivats hidroxilats de l’E-estilbè que es formen en el metabolisme secundari de molts vegetals i comparteixen la major part de la ruta de biosíntesi amb les calcones Els estilbenoides actuen com a fitoalexines El producte més conegut és el 3,4,5-trihidroxi-trans-estilbè o resveratrol que es troba al raïm i al vi negre
al·lènic | al·lènica
Química
Dit de tots els composts orgànics amb dos enllaços dobles cumulats.
Tal com va preveure Van't Hoff el 1875, i es confirmà experimentalment seixanta anys més tard, els composts allènics poden presentar ‘isomeria òptica’ malgrat no tenir carbonis asimètrics llur asimetria prové de la rigidesa que imposa la restricció de rotació a l’entorn dels dos enllaços dobles
autocombustió
Química
Combustió espontània d’una substància.
Es una reacció exotèrmica d’oxidació en la qual la calor es perd més lentament que no es produeix, tot augmentant la temperatura fins a arribar a encendre la substància Algunes matèries com el carbó i el cotó, emmagatzemades en grans quantitats, i amb defecte d’aireig, poden presentar aquest fenomen